Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 d'abril de 2015
0 comentaris

A propòsit d'”Escac a l’Estat”, de Pere Martí.

Una altra novetat (vegeu aquí el meu article dedicat al llibre de Vicent Partal) d’aquest Sant Jordi dedicada al 9-N i a tot el que el va envoltar és “Escac a l’Estat”, del periodista Pere Martí, editat per Pòrtic.

A part de l’evident i conyívol joc de paraules que m’inspira el títol —“És caca, l’Estat”— (i que si no el faig rebento) he de dir que el llibre de Martí té un subtítol d’allò més aclaridor: “La trama secreta del 9-N i la represa del procés”.

A diferència del que comentava dies enrere sobre el llibre de Partal, “Escac a l’Estat” no acaba bé. Vull dir que va més enllà d’aquella eufòria que ens va agafar a tothom el vespre del 9-N –que és just el moment on s’acaba “Desclassificat: 9-N”— ja que entra a descriure el vergonyós procés posterior –la revolta dels fiscals amb la querella contra el president Mas i dos membres del govern– i la poc edificant continuació a casa nostra –amb les conferències de Mas i de Junqueres i les no menys vergonyoses picabaralles polítiques que se’n varen derivar (amb aquells SMS quilomètrics, Déu meu, dignes de figurar en un futur Museu dels Horrors del Procés…)– fins arribar a l’acord “in extremis” del 14 de gener d’enguany.

En el seu relat Pere Martí no esmenta l’assemblea improvisada per la CUP a mitjanit a la plaça de Sant Jaume després de la reunió del Palau de Pedralbes, fa una valoració diferent a la de Partal de l’acte de l’ANC del 19 d’octubre a la plaça de Catalunya i toca amb força detall tot allò que podríem definir com “guerra bruta” d’España. Començant per l’atac informàtic –sabotatge, vaja– dels dies anteriors al 9-N i continuant amb els escrits intimidatoris de la senyora Llanos de Luna, amb les pressions de la Fiscalia als Mossos la vigília i el mateix dia de la consulta, i amb la no gaire coneguda conseqüència de la baixa de quasi 5.000 voluntaris espantats per les amenaces d’España.

En resum, per Sant Jordi –i per més endavant, és clar; que no s’acaben les llibreries el 23 d’abril– tenim a l’abast dues descripcions periodístiques molt recomanables d’aquell procés que primerament ens va portar al l’esclat del 9-N, el dia que vàrem desconnectar d’España, i que després –ben aviat, no ho dubteu– ens portarà a un futur lliure i net sense cap poder estrany que ens faci, per sistema, la llesca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!