Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Avui, dissabte 28 de febrer de 2015, és el primer dia en molts i molts anys que a casa no tenim cotxe. Ahir al matí vàrem lliurar el Ford Focus que hem estat utilitzant des de principis de 2001 a la mateixa agència que aleshores ens el va vendre i a partir d’avui els desplaçaments per ciutat –que són els que habitualment fent l’A. i jo– els farem com sempre hem fet amb la Vespa i si alguna vegada ens cal algun vehicle de quatre rodes tirarem de taxi o de cotxe de lloguer i en paus.
Ja feia temps que anàvem covant la idea de desprendre’ns del cotxe tan aviat com fos possible ja que no el fèiem servir gairebé mai, però les circumstàncies ens portaven cada vegada a ajornar la decisió. Durant uns anys el noi petit de casa el va fer servir sovint per desplaçar-se als llocs on tenia actuació amb la seva banda fins que, finalment, li va arribar l’oportunitat d’aconseguir un vehicle més nou i, per tant, més fiable. Després, quan l’A. i jo ja estàvem decidits a fer el pas, va resultar que el noi gran, la seva dona i la néta se’n van anar a viure a Premià i, malgrat la Renfe, vàrem reprendre l’ús del cotxe almenys un parell de tardes per setmana.
Ara, però, tornada la néta i els seus pares novament a Barcelona ja no tenia cap sentit continuar tenint un cotxe que entre pàrquing, manteniment, assegurança, impost de circulació, ITV i altres minúcies representava una despesa totalment desproporcionada amb el profit que en trèiem. La decisió, per tant, deixava molt poc marge al dubte.
Dit tot això només em resta comentar que, sigui perquè els tractem bé o, senzillament, perquè hem estat de sort (cap accident, cap reparació seriosa), tots els cotxes ens han donat uns resultats excel·lents i els hem fet durar tot el que hem pogut.
El nostre historial de cotxes familiars consta de quatre capítols. El primer va ser un Renault 4 de color blanc que entre 1976 i 1983 va fer 133.719 quilòmetres. El segon va ser un altre Renault 4 (aquest de color groc) que va funcionar entre 1983 i 1988 i que vàrem jubilar amb 114.382 quilòmetres. El tercer vehicle –gran, aquest, perquè hi cabessin els dos nois, bicicletes i altres andròmines– va ser un Opel Kadett de color vermell Ferrari que entre 1989 i 2001 va fer 199.156 quilòmetres. I el darrer cromo de la col·lecció de cotxes dels Isern ha estat aquest Ford Focus que vàrem jubilar ahir després de catorze anys, un mes i un dia de servei amb un total de 245.330 quilòmetres rodats.
Tot això vol dir que, amb quatre rodes, des de fa 39 anys a can Isern hem fet 692.587 quilòmetres. O, dit d’una altra manera, una mitjana de 48,6 quilòmetres diaris. Déu n’hi do (i un altre dia parlaré de les Vespes).
Adéu, doncs, estimat i venerable Ford Focus. Adéu i gràcies per haver-te portat tan bé durant tos aquests anys. No t’oblidarem (*) …
————————————————————————————————–
(*) ¿Us heu fixat, a la fotografia que il·lustra aquest apunt, quin goig que feia ahir quan el vàrem deixar?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És curiós, però ara que ens hem jubilat no és precisament quan ens hem plantejat prescindir del cotxe.
Val a dir que el que tenim ara, també és un Ford del mateix color que el teu ―era escollir entre platejat o negre― però d’una gamma més baixa que el Focus; i que en els darrers 31 anys, des que som parella, hem fet força menys km. No sé on tinc les llibretes dels cotxes anteriors, però calculo que uns 6.000 km per any. En un cotxe que ja tenia la meva parella, un altre que ens va durar 18 anys i l’actual que ara en farà 6. Una mitjana, feta a ull, d’uns 15 km al dia. També cal dir que mai no l’hem fet servir per anar a treballar i que cap dels dos mai no ha tingut moto ni ciclomotor.
I no és que els fills, ara que no viuen a cas hagin anat a parar fora de la ciutat o la seva àrea; senzillament ara sí que podem sortir un parell de vegades al mes per aficions com són visitar arquitectura romànica o observar la fauna nocturna, i sense cotxe n’hauríem de prescindir. O el parell de minivacances de 3 o 4 dies que fem cada any, sempre a llocs o per fer coses que amb transport públic seria impossible O l’anar a un centre comercial fora de ciutat on comprar una mica més barat que al barri, potser mitja dotzena de vegades l’any.
Hi ha qui diu que podríem llogar, però aquí xoquem contra la meva fòbia a fer tràmits, a haver d’estar pendents d’horaris. No, ara el cotxe, comptant l’amortització, la benzina i diversos manteniments, he calculat que ens surt per 1.500 € per any, això vol dir uns 50 € per excursió (per a dues persones). Amb aquest càlcul, alguna activitat imprevista ja ens sortiria de franc…
Alguns diuen que no és un plantejament «ecològic», però tampoc no ens ofereixen cap alternativa.
Emotiu post. Malgrat que no tenen ànima també els hi ahafes un cert “carinyo”. Bona decissió des del punt de vista econòmic en el vostre cas. Segur que hi sortireu guanyant