Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 de març de 2015
0 comentaris

Exposició “Popcèntric”: Mazoni (6)

Una de les activitats complementàries de l’exposició “Popcèntric” –molt coherent, a més a més, amb l’orientació que el nou director d’Arts Santa Mònica vol donar a aquell espai– consisteix a convidar-hi un músic com a resident perquè durant un mes treballi amb tota llibertat obra nova. Una proposta que lliga perfectament amb l’esperit i amb l’univers històric i actual que hi ha darrere del que es mostra en l’exposició.

El músic triat en aquesta ocasió inaugural ha estat el bisbalenc Jaume Pla, altrament dit Mazoni, que va instal·lar-se el diumenge 1 de març al quiosc de sota l’antiga rampa d’accés a l’edifici i s’hi estarà fins al dimarts 31. Tot un mes, doncs, per feinejar amb un únic objectiu: aconseguir un mínim de set cançons noves que es presentaran en societat el vespre del mateix 31 en un concert en el claustre d’Arts Santa Mònica.

Per tenir un tast dels avenços del procés creatiu el dimarts a la nit es va fer una breu sessió de presentació de les dues cançons que fins ara ha (quasi) enllestit Mazoni.  Jo hi vaig ser present (vegeu la fotografia que il·lustra l’apunt) i puc dir que malgrat les lògiques vacil·lacions d’un trajecte creatiu que tot just ha començat em va semblar que el nostre home porta la feina molt ben encarrilada. Si més no a partir dels temes que vàrem poder escoltar (*): “Quan temps fa que no plores?”, al piano, i “Som exponencials”, a la guitarra (amb afinació especial).

(*) Els títols poden no ser els definitius.

L’amic Mazoni, a més a més, està documentant el procés creatiu d’aquest mes de març en un Bloc (aquest) en el qual va deixant constància diària d’aquesta engrescadora experiència. Us recomano que l’aneu seguint.

Abans d’acabar m’agradaria fer una petita acotació personal. Tinc un interès molt especial per veure quin profit li treu Mazoni a l’espai en el que s’ha tancat a treballar: el quiosc al carrer amb parets de vidre en el mateix pla de la Rambla que durant una pila d’anys va ser la seu del Punt d’Informació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Un espai del qual jo era el responsable i on m’hi vaig passar moltes hores.

Conec molt bé, doncs, la màgia especial d’aquell racó que, pel tipus de vidre que el tanca, permet observar perfectament l’exterior des de dintre i, alhora, ser quasi invisible des del carrer. Els colors, la llum, la tipologia dels éssers que transiten per la Rambla i les escenes de tot tipus que de manera imprevista es desenvolupen en aquell entorn al llarg del dia (i de la nit!) són molt variables i, per tant, poden ser molt enriquidors per a una persona que es troba en ple procés de captura d’estímuls i sensacions.

Ho aniré seguint de prop. Us ho prometo.

Mazoni.02

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!