Totxanes, totxos i maons

Tal com vaig explicar (aquí) mesos enrere la revista Serra d’Or em va demanar que em fes càrrec de l’article que cada gener publicava Albert Manent –mort l’abril de l’any passat– amb el resum de les efemèrides culturals més importants de l’any amb un accent especial a les de caire literari. La meva estrena, per tant, es va produir fa unes setmanes i el resultat és aquest:

 2015: aniversaris i commemoracions

(article publicat al número 661, gener de 2015, de la revista Serra d’Or)

“Una de les fites més importants d’aquest 2015 que acabem d’estrenar és el setè centenari de la mort de Ramon Llull que es commemorarà amb una sèrie d’actes acadèmics i institucionals programats a partir de novembre i que s’allargaran fins al novembre de 2016.

Continuant amb els aniversaris de llarga distància cal esmentar els set-cents cinquanta anys del naixement a Peralada del cronista Ramon Muntaner, els cinc-cents cinquanta anys de la mort de Joanot Martorell, els dos-cents anys del naixement del periodista i director del Diari de Barcelona Antoni Brusi, els cent setanta-cinc anys del naixement de l’advocat i escriptor Celestí Barallat, i dos esdeveniments que compleixen cent vint-i-cinc anys: el naixement de l’etnòleg i folklorista Joan Amades i la constitució del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1915 –fa cent anys- varen nàixer el poeta i activista valencià Xavier Casp i el periodista Josep Tarín Iglesias. El mateix any va morir l’arqueòleg i historiador Pere Alsius i Torrent. Pel que fa a obres publi-cades aquell any recordem “A sang i foc. Episodi dramàtic”, de Manuel Folch i Torres, “Epigramata” i “L’ofrena”, de Josep Maria López-Picó, i “Gualba, la de mil veus”, d’Eugeni d’Ors.

El 1940 –fa setanta-cinc anys- varen néixer el periodista Ramon Barnils, el lingüista Joan Solà i els escriptors Miquel Bauçà, Joaquim Soler Ferret i Helena Valentí, tots ja traspassats. D’altra banda, en els propers mesos compliran 75 anys el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet (20 de juny), l’escriptor Gabriel Janer i Manila (1 de novembre) i l’activista cultural valencià Eliseu Climent.

Fa cinquanta anys –el 1965- es va fer públic un manifest internacional contra la continuació de les obres de la Sagrada Família signat, entre altres, per Joan Miró i Le Corbusier. El mes d’abril va aparèixer el primer número de la revista “Presència”, inicialment en castellà fins al 1968 que va passar a editar-se en català. A finals de setembre es va fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat i pocs dies després s’estrenava al teatre Romea “Ronda de mort a Sinera”, de Ricard Salvat amb textos de Salvador Espriu.

En el pla musical aquest 2015 commemorem el mig segle de l’única actuació dels Beatles al nostre país, a la plaça de toros Monumental de Barcelona, i també de la publicació del primer disc de Joan Manuel Serrat, del primer disc conjunt de Núria Feliu i Tete Montoliu i del disc dels italians Jimmy Fontana, Donatella Moretti, Rita Pavone i Gianni Morandi cantant en català.

L’any 1965 ens varen deixar el polític, escriptor i fundador de l’Associació de Cecs de Catalunya Roc Boronat, el dibuixant i humorista Valentí Castanys, el poeta i dramaturg Miquel de Palol i Felip i el comediògraf, novel·lista i assagista Josep Amich i Bert, “Amichatis”.

Fa quaranta anys -el 1975- es va celebrar el primer festival “Canet Rock” aproximadament a les mateixes dates que es publicaven dos discos importants: “Viatge a Ítaca”, de Lluís Llach, i “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa.

En el pla literari 1975 va ser l’any de publicació de “L’adolescent de sal”, de Biel Mesquida, “El vel de Maia”, de Marià Manent, i “Cavalls cap a la fosca”, de Baltasar Porcel.

Pel que fa a les defuncions farà quaranta anys que ens varen deixar l’historiador Agustí Duran i Sanpere i la soprano Conxita Badia.

Fa trenta anys –el 1985- es va publicar “Pedra de tartera”, el brillant debut literari de Maria Barbal, i cent mil espectadors varen acompanyar Lluís Llach en el seu històric concert del 6 de juliol al camp del Barça.

Aquell 1985 ens varen deixar el poeta Salvador Espriu, el filòleg i editor Josep Maria de Casacuberta, el crític teatral i historiador Xavier Fàbregas i la poeta Rosa Leveroni.

Fa vint-i-cinc anys –el 1990- es va publicar la novel·la de Miquel Àngel Riera “Illa Flaubert” i ens varen deixar els escriptors Manuel de Pedrolo, Xavier Benguerel, Antoni Turull i Helena Valentí, el periodista Manuel Ibáñez Escofet, el polític Miquel Coll i Alentorn i els músics Gato Pérez i Xavier Cugat.

Fa vint anys –el 1995- ens varen deixar els escriptors Nèstor Luján, Artur Bladé Desumvila i Lluís Ferran de Pol, l’economista Joan Sardà Dexeus, el gravador Jaume Pla i Pallejà i els cantants Guillem d’Efak i Ovidi Montllor.

Fa deu anys –el 2005- ens varen deixar els escriptors Jesús Moncada i Llorenç Gomis, el científic i poeta de Vinaròs Alfred Giner Sorolla, el dramaturg i director teatral Jordi Mesalles, el pintor Antoni Clavé i dos activistes culturals de primer ordre: Esteve Albert i Raimon Galí.

Abans d’acabar cal recordar alguns esdeveniments de 2010, ara fa cinc anys, com, per exemple, la publicació de la novel·la de Jordi Puntí “Maletes perdudes” o el tancament, per motius econòmics, de la històrica llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona. Aquell any vàrem lamentar els traspassos de l’escriptor Martí Rosselló i de tres homes savis i bons: Joan Sola, Miquel Siguan i Joan Triadú.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!