Totxanes, totxos i maons

Aquests dies –carregats d’emocions i tràfecs– m’agafen, a més a més, en plena voràgine preparatòria dels aniversaris i commemoracions del nou any. Ho explicava aquí i poc després us parlava del meu vintè aniversari sense fumar (aquí).

També he enllestit l’article que sortirà en el número de gener de la revista Serra d’Or en el qual parlo de les efemèrides de 2015 i, com a cirereta final de la feina, ja he començat a publicar la meva habitual sèrie d’apunts “Va passar el… “ (aquí) dels mesos de novembre i desembre que, pel que he pogut saber, tenen molts seguidors.

Posat ja en situació commemorativa em fa gràcia recordar també que aquesta setmana es compleix un altre aniversari personal: fa quinze anys que es va creuar en el meu camí un metge eixerit i amb un alt sentit pràctic que em va receptar una pastilla diària –fins al final de la meva vida, si era prou constant (que sí que ho sóc)– per controlar el meu colesterol sense necessitat de fer dieta de monjo de la Trapa. Parlo del doctor C. que un dia de novembre de 1999 em va receptar el Prevencor (substituït a partir de març de 2010 pel genèric Atorvastatina) i que ha mantingut fins avui els meus nivells colesteròlics dintre dels paràmetres adequats.

El doctor C. ja va ser protagonista d’un dels meus apunts (aquest) però no em fa res tornar a posar avui a l’aparador aquest home planer i savi que visito quatre o cinc cops l’any, que sé que em llegeix quan se’n recorda i que des de fa un temps ha descobert la seva segona vocació: fer de casteller a la colla del barri barceloní de la Sagrada Família.

Va per tu, doncs, Joan!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!