Totxanes, totxos i maons

Crec que vàrem ser molts els qui el setembre de 2010 vàrem viure amb molta pena el tancament de la històrica llibreria Ona, creada –com tantes i tantes iniciatives de casa nostra– l’any 1962 per un grup de persones entusiastes i emprenedores entre les quals hi havia Josep Espar Ticó i Jordi Úbeda.

La llibreria –un local llarg, profund– estava situada a la Gran Via de les Corts Catalanes. Més concretament en el número 654, entre els carrers Pau Claris i Roger de Llúria (uns referents inequívocs, com hi ha món!).

Personalment crec que no seria sincer si ara em posava a presumir de ser-ne un client compulsiu. Si hagués de fer una mitjana aproximada del meu nombre de compres no crec que superés la fita dels 25 llibres (més algun disc escadusser) a l’any. I pel que fa als actes que se celebraven en aquella entranyable sala del soterrani el nombre anual de les meves assistències (de vegades com a presentador d’algun llibre, d’altres –la majoria– com a mer espectador) potser arribaria a les 7 o 8. No més.

Això sí, cada vegada que m’endinsava entre aquelles històriques parets sabia del cert que trobaria dues coses: primerament, un tracte exquisit amb els clients que, passavolants o habituals, de seguida notàvem que estàvem entre gent amiga i, a més a més, entesa en la matèria; i, segonament, a part de les novetats del moment podíem accedir (i això era el que a mi m’interessava més) a un munt de llibres diguem-ne de fora de temporada, que estaven a punt de la descatalogació.

Per tot plegat he de dir que quan el matí de l’Onze de Setembre de l’any passat (el de la Via Catalana) vaig trobar la Montserrat Úbeda a les paradetes de la Setmana del Llibre en Català al Pla de la Catedral i em va avançar, en rigorosa confidència, que estava a punt de reobrir la llibreria en un altre indret, en aquest cas a la vila de Gràcia, vaig tenir la primera alegria d’aquella històrica jornada.

I així va ser. El dimecres 30 d’octubre de 2013 una munió de gent amiga vàrem acompanyar la Montserrat en l’històric moment de fer renàixer la llibreria Ona –ara Ona Llibres— en el número 217 del carrer Gran de Gràcia; pujant a mà esquerra i amunt, molt a prop ja de Lesseps.

Comparat amb l’anterior, el local d’ara és bastant més petit (els signes dels temps, vaja) però tinc la impressió que amb el canvi els clients hem sortit guanyant en proximitat física i claror.

La distribució del local és molt senzilla però no us el descriuré. És millor que aneu a comprovar-ho personalment.

Amb el canvi d’ubicació, a més a més, he sortit guanyant perquè resulta que tinc la llibreria a cinc minuts en moto i un quart d’hora caminant. Això vol dir que, ara ja sí, Ona Llibres és el meu proveïdor pràcticament exclusiu de llibres en català. Però no és només això: aquelles dues virtuts que evocava de la vella Ona les trobo augmentades en la nova versió. La Montserrat Úbeda és una dona que ha conegut el món dels llibres gairebé des del bressol i, per tant, la seva aportació va molt més enllà de la que sol haver-hi entre un venedor i un comprador.

L’altre element a destacar de la llibreria –i molt– és la notabilíssima secció dedicada a llibres descatalogats. S’hi poden trobar força títols i, a més a més, a un preu summament raonable.

Acabo, doncs,  aquest merescut elogi a la Montserrat Úbeda i a Ona Llibres amb un doble final. El primer és la meva fervent recomanació que la visiteu ben sovint. El segon és el text que la Montserrat va penjar ahir en el seu Facebook. Llegiu-lo amb atenció, que val la pena:

“Ahir va fer un any de l’inici d’aquest somni, ha sigut un camí amb molts obstacles però també de grans gratificacions, retrobaments de vells amics, clients, persones desvirtualitzades.

Molt lentament fem d’aquest espai, un lloc diferent, segurament per la gent extraordinària que hi entra, que compartim neguits i esperances… on amb les complicitats dels editors i distribuïdors hem anat omplint de llibres, fent presentacions, xerrades, recitals…

Entrar a Ona és com entrar a la màquina del temps, no tan sols per la música de fons, Falsterbo, Llach entre d’altres, és també trobar tot el fons perdut de tantes editorials que per molt són relíquies i per mi són tresors…

Aquest cop no farem pastís, no farem celebracions, això ho fem cada dia quan aixequem la persiana. El moment actual que vivim és intens i excitant, amb algun ensurt però en la plenitud que anem bé…

Gràcies a tots, vosaltres sou els meus mestres, i la grandesa d’aquest ofici.

Barcelona 31 d’octubre 2014″

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!