Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

23 d'octubre de 2014
0 comentaris

Una autòpsia al Papa de Roma.

Fins ara no havia parlat del Papa Bergoglio perquè, en general, no em sembla correcte opinar sobre els màxims dirigents d’entitats o institucions de les quals no formo part activa.

No amago que en èpoques llunyanes la meva posició vers l’Església Catòlica ha estat de força més proximitat que la que tinc d’uns quants anys cap aquí. Ni me’n vanto ni ho lamento; em limito a constatar la realitat i prou.

Tot i això, no puc amagar la meva simpatia per aquest pontífex argentí amb aspecte de bona persona i carregat, almenys en aparença, d’idees bastant renovadores. Unes idees que en el transcurs del Sínode dels Bisbes celebrat la setmana passada han posat en evidència l’actitud conservadora a ultrança d’una part de l’episcopat d’arreu del món que s’ha mostrat summament bel·ligerant contra algunes propostes papals en relació als divorciats, les parelles de fet o les persones homosexuals.

No entraré en detalls específics sobre la doctrina de l’Església Catòlica –matèria sobre la qual em declaro ignorant– però sí que vull fer constar un parell d’impressions personals:

* la “música” de les propostes del Papa Francesc a mi em sona d’allò més bé.

* el fet que la part més retrògrada del col·legi episcopal se li hagi rebotat em fa pensar que potser no eren propostes tan forassenyades. Digueu-me frívol o superficial, però quan personatges com Rouco Varela o altra gent de la mateixa llopada expressen el seu rebuig a una idea sento dintre meu una temptació quasi irresistible per córrer a fer-li costat (a la idea, és clar).

Ve a tomb el que ara dic perquè ahir em vaig trobar amb el doctor R., un estimat amic de les èpoques que jo em sentia més proper a tot això que acabo d’explicar i que, pel que sé, tot i mantenir una actitud molt crítica amb l’estructura de l’Església encara no ha llençat del tot la tovallola.

Parlant, precisament, d’aquest Papa i de la reacció a les seves propostes de la caverna –gent sempre perillosa– el meu amic em va exposar una idea que em va semblar interessant. Tant que li vaig demanar permís per reproduir-la i, en la mesura de les dimensions d’aquestes Totxanes, ajudar a difondre-la.

A la vista del poc edificant repertori d’intrigues que salpebren la política interna vaticana el Doctor R. em va dir: “Si jo fos el Papa Francesc faria una declaració pública ordenant que, contra els costums del Vaticà, quan em mori se’m faci l’autòpsia i es difonguin les causes del traspàs. Una autòpsia feta per cinc metges de reconegut prestigi mundial i, sobretot, NO catòlics.”

I jo afegeixo que com que corre molta mala llet i la caverna és gent dolenta i capaç de tot per mantenir els seus privilegis em sembla que una declaració d’aquesta solemnitat sacsejaria bastants consciències i seria d’allò més aclaridora i terapèutica.

Queda dit, doncs.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!