Totxanes, totxos i maons

Un dia de la setmana passada –una setmana especialment atrafegada per l’A. i per mi a causa del nostre ofici d’avis– es van complir els vint-i-cinc anys de la publicació del meu primer article de crítica literària al suplement cultural del diari Avui que tot just havia començat a sortir un parell de setmanes abans.

No sé si ho heu notat però m’agrada molt estar al corrent de les commemoracions, les efemèrides i els aniversaris. Tant els que m’afecten personalment com els de caire més general. També m’encanta fer llistes, feina de la qual –tal com explicava aquí fa cinc anys– sóc gairebé un maniàtic. Crec, però que no és una dèria casual: l’he heretada directament de ma mare. Almenys la tirada a evocar i celebrar coses ja viscudes. Recordo que una de les seves frases habituals era “Avui fa vuit dies de…” i a continuació podia sortir qualsevol cosa: una visita al metge, una excursió, una sortida de dissabte al cine o la compra d’algun estri per la casa. No s’apuntava res, tot ho tenia a la memòria però val a dir que ben poques coses s’escapaven del seu control cronològic.

Molt menys refiat de l’eficiència de la meva memòria fa uns quinze anys vaig decidir-me a obrir una llibreta per anotar-hi tots els esdeveniments familiars que recordava –casaments, naixements, bateigs, comunions, vacances, viatges, malalties, defuncions, compres importants…– i que recordaven l’A., els seus pares i els meus. Una mica més cap aquí, i a mesura que la llista anava creixent, vaig començar a intercal·lar-hi esdeveniments del món de la política, la cultura, l’economia, etc.

Per a aquest nou enfocament vaig fixar l’1 de gener de 1950 –l’any del meu naixement– com a data d’inici de la informació que aplegaria i puc dir que a força de paciència, constància i, sobretot, d’anar pel món amb l’antena sempre connectada aquella llista inicial és ara un document Word que depassa les 160 pàgines. Aquesta informació la utilitzo en diverses aplicacions que ara explicaré.

La més notòria pels seguidors d’aquestes Totxanes és la sèrie d’apunts amb les efemèrides de l’any següent que des de 2008 penjo cada desembre. Podeu veure-ls tots aquí.

Una altra utilitat és la que m’agrada definir com “donar color” als articles. És a dir, la possibilitat de situar cada fet en el context històric en què es va produir. Poso un exemple agafat a l’atzar en la meva extensa llista: si vull explicar com i quan em vaig decidir a fer el pas del vinil al disc compacte puc complementar el relat dient que pocs dies després de la comercialització del primer CD  als Estats Units (a finals de febrer de 1983) es morien l’arquitecte Josep Lluís Sert i el creador de Tintín Georges Rémy, Hergé. I que pocs dies abans havia deixat de publicar-se la “Hoja del Lunes”, el govern socialista expropiava Rumasa, un incendi destruïa el Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat i Peter Brook presentava el muntatge de l’òpera “Carmen” en uns tallers municipals de Montjuïc que poc després vàrem conèixer amb el nom de Mercat de les Flors.

El que no em podia imaginar és que aquesta dèria meva per les commemoracions i els aniversaris cridaria l’atenció dels responsables de la revista “Serra d’Or” que m’han demanat que prengui el relleu de l’enyorat Albert Manent i continuï la tradició de cada número de gener en el qual el  mestre traspassat aquest abril presentava les efemèrides culturals de l’any que acabava de començar. No cal dir que és una responsabilitat que m’honora i que espero poder afrontar amb la màxima dignitat.

De moment ja he buidat un parell de diccionaris i obres de consulta i em sembla que he aconseguit emplenar de manera bastant satisfactòria tots els forats que tenia de 1950 cap enrere. La recerca, però, continua oberta. L’antena de moment no para…

Així doncs, al meu tradicional article de cada març a “Serra d’Or” en el qual faig un extens i detallat resum literari de l’any anterior ara s’hi afegeix aquesta nova cita de cada mes de gener. I això que diuen que els jubilats badem i no fem feina…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!