Totxanes, totxos i maons

Aquest apunt està especialment adreçat a aquells lectors que en el seu entorn més proper tenen ciutadans –o ciutadanes– d’edat situada entre dos i els quatre anys, ja sigui en format fill, nét, nebot o similar.

Igualment, no cal dir-ho, és adequat per a tots aquells lectors en el futur dels quals hi ha la possibilitat d’ingressar properament en alguna de les categories familiars esmentades.

El motiu d’aquestes ratlles és molt senzill: vull explicar-vos la magnífica experiència que fa uns dies vaig començar a viure amb la meva néta –de dos anys i tres mesos–  quan ens vàrem posar a examinar conjuntament “De colònies”, un espectacular desplegable de cartró dur amb imatges plenes de petites històries i de detalls que reprodueix l’ambient d’una casa de colònies durant el dia, a l’anvers, i durant la nit, al revers . La peça –que fa 90 cm d’amplada i 48 cm d’alçada– es plega en tres parts i no és gens incòmoda de manegar ni de desar.

La informació diguem-ne tècnica sobre “De colònies” la podeu trobar aquí i si teniu curiositat per conèixer qui ha tingut la magnífica pensada d’editar-la sapigueu que es tracta de Sd edicions (aquí)

Abans de continuar, aquí teniu l’anvers que reprodueix l’ambient a la casa de colònies durant el dia:

I aquest és el revers, que reprodueix el mateix escenari i personatges durant la nit:

(Si cliqueu damunt de les imatges les veureu una mica més ampliades)

“De colònies” és el feliç resultat de la trobada entre la il·lustradora Núria Giralt (aquí) i la responsable del guió –és a dir, de totes les històries que podem trobar en el desplegable– Oblit Baseiria, especialista en literatura per als més petits i responsable de “Casa Anita” (aquí), una deliciosa i recomanable botiga de llibres situada al número 14 del carrer de Vic, al barri de Gràcia. Sense oblidar, com he dit més amunt, l’aportació de la gent de Sd edicions que han cregut en el projecte i han ajudat a fer-lo realitat.

A primer cop d’ull el que m’ha cridat més l’atenció (de manera positiva, evidentment)  és el fet que la casa de colònies que centra tota la il·lustració és una masia catalana presentada amb els atributs més identificatius de la seva tipologia arquitectònica. No hi falta, doncs, ni el rellotge de sol, ni la porta adovellada, ni les teulades a diferents nivells, ni la galeria coberta.

També m’ha agradat –ens ha agradat, vaja, a la meva néta i a mi– la correspondència que les autores han establert entre el costat del dia i el de la nit pel que fa als ambients i a les peripècies dels personatges. Puc assegurar-vos que la Mila es fa un tip de riure davant del gat negre i pocavergonya que durant el dia passeja per la teulada perquè no l’emprenyin i a la nit jeu damunt un dels gronxadors amb la cua penjant i deixant que l’airet el vagi bressant.

També li ha quedat gravat el pobre nen que, tabalot, cau per les escales quan vol anar a la piscina i que a la nit el trobem assegut en una cadira i amb un tros de cama enguixat.

O la pilota abandonada a la teulada i que a la nit apareix en el cabàs dels objectes perduts per si la reclama el seu propietari.

O el grups de nois i noies que preparen una representació teatral. O els que recullen tomàquets a l’hort. O la xancleta que flota perduda a la piscina. O l’helicòpter que carreteja aigua per apagar un incendi a les muntanyes. O la bústia d’idees i propostes. O…

Tot això –i molt més que ens espera en futures sessions a la Mila i a mi– ho trobem a “De colònies”, una infinitat de petits detalls que obren el camí per explicar històries i, per tant, per exercitar la imaginació, el llenguatge i l’expressió.

Senyores Giralt i Baseiria: volem més desplegables.

I els volem de seguida. Que la canalla creix molt de pressa…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!