Ara fa quatre anys, gairebé dia per dia, que es va morir el meu amic i company de feina Antoni Anguela, un gran expert en música popular catalana. Aleshores vaig escriure aquest apunt en el qual feia esment a “Puigsoliu”, el bellíssim poema simfònic que va escriure Joaquim Serra l’any 1957 (just tres mesos abans de morir-se) i que va ser un dels quatre temes musicals que, coneixedor dels avenços de la malaltia que tenia, va triar el mateix Anguela perquè sonessin en el seu funeral .
Us deixo amb aquesta música –quasi set minuts interpretats per la Cobla Mil·lenària— i amb el missatge que ens va deixar l’estimat Antoni Anguela en el seu comial. És una proposta d’intencions que avui és més necessària que mai: “Estimada família, benvolguts amics. No us dic adéu, sinó a reveure. Cuideu la Sardana i la Cultura Catalana. Us portaré al cor. Antoni”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!