Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
España escanya (i encara no ho hem vist tot).
Vejam…
A España saben perfectament com es quedaran quan assolirem la independència. Per això la seva ofensiva per evitar que marxem està sent intensa, bruta, continuada i plena de maledicència.
Van a totes.
I encara ens queda molt per veure. I per patir-los.
Això, però, no ens hauria de sorprendre gens. És, exactament, el que en bona lògica ens podíem esperar.
I més després d’haver-los donat ONZE mesos de coll entre el moment que el president Mas va anunciar l’acord de partits per fer la consulta i la data triada del 9 de novembre. Quan es dóna tanta munició a l’adversari el més normal és que ens ataqui de manera planificada i amb poques contemplacions.
Desenganyem-nos, però: nosaltres faríem el mateix si, com els passa a ells, el final del procés ens aboqués a la misèria.
Ho torno a dir: tot això éra esperable.
I continuo repetint-me: el que hem vist fins ara només és el començament.
És cert que la carta destapada amb les brutícies personals (les familiars ja se sabien) de Jordi Pujol ens ha deixat una mica atuïts, desconcertats. A fi de comptes és el que buscaven, és clar. Però tanmateix cal continuar endavant sense abaixar ni la guàrdia ni l’entusiasme. Aquest afer pot atacar la línia de flotació sentimental d’una part de l’electorat –els que som més grans i hem viscut a fons el pujolisme (vegeu aquí, per exemple)– però el motor que ens apropa el futur està instal·lat ara (i des de fa ja uns quants anys) lluny d’aquestes hipoteques amb el passat i, per tant, no s’ha perdut gaire cosa pràctica en la batussa.
Ben al contrari: mentre a España baden entretinguts amb l’escorcoll de les misèries pujolianes nosaltres hem d’aprofitar per avançar més de pressa encara i incorporar nous seguidors al procés.
Si us interessa, aquí teniu un consell:
A casa, que mai escoltem cap tertúlia i que la premsa que llegim és la que defensa les nostres idees, cada agressió d’España ens incita a posar en pràctica aquell principi de les arts marcials que aconsella aprofitar l’empenta de l’adversari perquè la seva energia es giri a favor nostre.
Cada nou atac d’España, doncs, ens hauria de refermar dos propòsits:
* la confirmació que, ara més que mai, hem de marxar i posar-los ben lluny de la nostra història.
* el convenciment que en el país nou que farem no hi ha d’haver cap contemplació pels lladres, els aprofitats, els pintes o els indesitjables.
Bon vent i barca nova, España!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta gent viuen en el passat, no hi ha cap dubte. I allà el “més del mateix” era el paràmetre, i l’aparença rendia, que és el que continuen fent. Potser, perquè no en saben més, oi? A mi, però, em sembla, que en el futur el paràmetre és un altre i totes aquestes collonades es paguen.
Tota la raó! Cada cosa que Espanya fa o diu ens dóna més motius per voler marxar. Espero que la gent se n’adoni i que això, en lloc de fer-nos perdre electorat, ens en faci guanyar. Ara, més que mai, el poble català s’adona de moltes coses que abans no volia veure! Per això tinc l’esperança que tot això culmini en la independència. Ara, més que mai, hem d’estar units, perquè la unió fa la força!
Te tota la raor estem responent com ells volen o ara o mai,que no ens enredin,aprofitem que tenim persones amb classe.
Si us plau no us arrugueu. S’ha de votar el 9 N
FORÇA CATALUNYA