Totxanes, totxos i maons

Una de les tècniques clàssiques del màrqueting aconsella que per activar l’interès dels consumidors per un producte concret s’escampi el missatge que en queden poques existències i que, per tant, cal espavilar-se i comprar de seguida, no fos cas…

Quan el que es busca és mobilitzar un col·lectiu perquè doni suport a alguna iniciativa la tendència dels organitzadors sol ser rebaixar expectatives per tal de no caure en triomfalismes i confiances que solen acabar amb allò de “Saps què? Com que diuen que hi ha tanta gent apuntada no els caldrà la meva presència i em quedo a casa”.

Des de fa uns dies l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va difonent a través de missatges diversos (aquest i aquest, per exemple) la idea que aquest Onze de Setembre potser farem curt amb el projecte de muntar una V gegant que ompli de gent la Gran Via i la Diagonal de Barcelona.

¿Es tracta d’una tècnica per evitar la desmobilització de la gent i, per tant, s’exagera a la baixa la situació real? Confesso que no disposo de més eines per valorar el grau de veritat que hi ha en tot aquest assumpte que la meva intuïció. I, dissortadament, el que intueixo és que l’ANC no ens està enganyant: ara com ara, amb 70.000 inscrits, la V fluixeja.

I com que la situació en la que ens trobem fa que no puguem permetre’ns el més mínim defalliment (tenim tota la llopada a punt per clavar-nos les urpes així que baixem la guàrdia) cal que, per tercer any consecutiu, l’Onze de Setembre demostri de manera inequívoca als ulls del món la nostra voluntat de tenir un Estat propi i independent.

Hi ha alguns factors que no ens ajuden: el primer de tots (però no el més important, contra el que ens volen fer creure) és l’afer Jordi Pujol, que no estava previst. A continuació, però, posaria altres causes atribuïbles a l’organització. Per exemple haver començat el procés d’inscripció massa a prop del forat negre del mes d’agost, o la coexistència de la campanya per la V de l’11-S amb la del 9-N, denominada “Ara és l’hora”, que tot i estar íntimament relacionades l’una amb l’altra potser confonen a la gent i bifurquen els esforços.

Hi ha una altra causa que no em sembla gens trivial: el dia 19 de juliol a casa no vàrem tenir el més mínim problema tecnològic per fer la inscripció en el tram que vàrem voler –el 26— però per missatges que m’han arribat des de la setmana passada cada cop que per Twitter i Facebook he estimulat als meus seguidors a apuntar-s’hi sembla que hi ha una certa coincidència en un punt molt preocupant: l’aplicació informàtica que dóna suport a la inscripció a la V de l’Onze de Setembre presenta alguns problemes de funcionament que obliguen a la gent a posar en pràctica un plus de patriòtica paciència que, a part de no ser gaire compatible amb les calors del mes d’agost, no tothom té ganes d’aplicar.

España escanya, no ho oblidem. I està amatent per veure quan, com i on ens clava la garrotada. Aquesta actitud era ben previsible –saben perfectament el que s’hi juguen (vegeu, si no, aquí)– però el que no podem permetre’ns és la desmoralització. Ni tan sols quan els resultats del referèndum a Escòcia no siguin els que ens faria il·lusió de veure (i tant de bo que m’equivoqui, no cal dir-ho).

Acabo ja donant-vos l’adreça per fer la inscripció: aquesta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!