Totxanes, totxos i maons

Fa dies que en la llista d’assumptes a tractar en aquestes Totxanes hi tinc un que genèricament havia titulat “rialles i tertúlies”, un nom estrany però suficient perquè jo ja m’hi entenc.

Els meus lectors ja saben que des que sóc un venerable vellet el metge m’ha prohibit seguir qualsevol tertúlia televisiva o radiofònica…

(n’hi ha més)

… I molt especialment les de programes com “El gato a l’agua” i clavagueram similar. 

La veritat, però, és que des que fa uns mesos tenim a l’hora de sopar en ElPuntAvui TV el programa informatiu “L’illa de Robinson” -i, molt especialment, la seva tertúlia amb els Sanchis, Partal, Cardús, Solé Sabaté, Segura i altra gent de bé- a casa molts dies l’alternem amb el TN Vespre de TV3. De fet no hi ha cap motiu perquè el meu metge s’alarmi ja que, com he dit, al voltant de l’amic Berraondo sempre s’hi aplega gent com cal. De la que fa goig d’escoltar.

Val a dir que si alguna vegada he comès l’error de veure “El gato al agua” ha estat sempre a instàncies de Vilaweb quan ha destacat la presència en aquells ignominiosos estudis de persones com, per exemple, Alfred Bosch defensant enmig de la llopada el nostre procés cap a la independència.

En aquestes ocasions sempre m’ha meravellat l’actitud de l’amic Bosch: tranquil, atent, educat, respectuós i, sobretot, sense abandonar en cap moment el somrís per més animalades que li esquitxessin els contertulians.

A propòsit d’axò recordo molt bé una cosa que va dir Xavier Sala i Martín en una recent conferència a l’Orfeó Gracienc: si mai cometeu l’error de sintonitzar alguna d’aquestes tertúlies emmudiu el so i fixeu-vos només en el que es veu a la pantalla. Hi veureu uns quants individus (i indivídues) crispats, amb gestos emprenyats i cara de portar un estrenyiment de sis dies al costat d’uns altres tranquils, relaxats i somrients. No falla: aquests darrers SEMPRE són els nostres.

Si avui m’he decidit a esborrar de la llista d’apunts pendents aquest que ara llegiu és perquè fa una estona en Pere Cardús ha penjat a Vilaweb el seu article de cada dijous; de lectura imprescindible, com d’habitud. El d’avui es titula “Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre” i el seu contingut íntegre el podeu llegir aquí.

Tot i això m’agradaria remarcar un dels paràgrafs dedicat, precisament, a estimular entre nosaltres la serenitat i la joia. Una actitud i un sentiment que no hauríem de perdre mai perquè el que no podem perdre de vista és que som uns privilegiats que ens ha tocat de viure moments històrics pels quals molta gent hi ha deixat la vida.

Aquí teniu el paràgraf que he destacat. Llegiu-lo amb cura. Tant de bo tots plegats sapiguem seguir uns consells tan assenyats:    

“Serenitat i joia
Ho hem dit ara i adés. Cal somriure fins a l’últim segon. Just després ja podrem plorar d’emoció. Però mentre no aconseguim l’objectiu, cal convidar i seduir. No podem perdre els estreps. Si mantenim la serenitat en tot moment, ningú no ens podrà fer sortir del camí que volem fer. Ara vénen els mesos més complicats. Els atacs seran salvatges i la pressió semblarà inaguantable. Però haurem de saber omplir els pulmons, aguantar la respiració i deixar passar els moments crítics. Les envestides d’aquesta tardor pretendran que sortim de polleguera. Cercaran la nostra reacció irreflexiva. No hem de caure en les provocacions. Recordem que no hem de perdre la pilota.”