Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Me’n recordo del dia que el noi gran de casa -que aleshores tenia dos anys i mig- va tenir consciència que un intrús -el seu germanet- havia envaït els seus dominis.
Per bé que tant l’A. com jo miràvem d’esforçar-nos a fer-li més fàcil el tràngol, feia uns dies que la major part de les festes i atencions se les emportava el nouvingut i aquest canvi d’hàbits no va acabar de convéncer a son germà. Un dia, quan va tenir el pap ben ple, es va plantar davant nostre i molt seriosament ens va preguntar quan vindrien a emportar-se aquell nen.
Trenta-cinc anys després, aquesta escena que hem recordat moltes vegades com una graciosa anècdota familiar va aparèixer reflectida en la cançó “Pugnes fratricides”, del primer disc d’Eloi el bon noi.
Curiosament, però, la referència té els protagonistes intercanviats ja que qui la canta és el que aleshores era el noi petit de casa. El causant involuntari dels fets.
Els artistes, ja se sap…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!