Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
El comptador cap enrere (Crònica -pausada- d’una jubilació, 1).
Inicialment, doncs, el compte enrere s’obria amb 1.461 dies, l’equivalent als quatre anys que aleshores em faltaven per complir els reglamentaris 65. Un feliç i inoblidable dia, però, un bon amic expert en aquests afers em va fer saber que, si m’interessava, la llei em permetia avançar la jubilació.
Per això, estimats lectors, avui -dimecres 18 de desembre, que és quan publico aquest apunt- veureu que el comptador ja és a punt de posar-se a zero i demà, per tant, el despenjaré.
Tot i això, haureu observat que des de fa una setmana vaig fotent-li a tothom el cap com un timbal explicant que ja sóc un jubilat amb tots els ets i uts. Una afirmació inexacta perquè el que estic fent entre el dimecres 11 de desembre i avui és no anar a la feina per una raó molt senzilla: estic gaudint la part proporcional del còmput de vacances de 2014 que em corresponen.
Per tant, si he de ser precís ENCARA no estic jubilat. Faig vacances fins al dijous 19 -demà- que serà quan, com he dit més amunt, passaré amb tots els pronunciaments a formar part de les denominades “classes passives”.
Una denominació tramposa i inexacta, tal com podreu comprovar si teniu la paciència de seguir els propers apunts de la sèrie.
(Continua aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!