Totxanes, totxos i maons

No sé pas què deu tenir de diferent l’agost en relació a la resta de l’any, però d’un temps ençà observo que és un mes dissortadament propici a les defuncions de persones del meu entorn o que, sense haver-les tractat personalment, per diversos motius les sentia properes a mi. Precisament per això en molts casos els he dedicat algun apunt.

No em remuntaré gaire enrere. Només a l’any 2006 i al seu 18 d’agost, data de la mort de ma mare (en vaig parlar aquí) i aniré venint cap aquí.

L’agost següent, del 2007, va ser el torn de Lluís Maria Xirinachs (aquí). L’any 2009 es va emportar inesperadament el jugador de l’Espanyol Dani Jarque mentre era a Florència fent una estada de preparació de la temporada amb el seu equip. Pocs dies després, dintre del mateix agost, es moria després d’una cruel i no gaire llarga malaltia el meu amic Isidor Cònsul, editor i crític literari, i jo me n’assabentava (aquí) per una trucada al mòbil que em va arribar mentre érem de vacances a Amalfi, prop de Nàpols.

Els primers dies d’agost de 2010 es va extingir la vida de l’Antoni Anguela, un estimat company de molts anys a la feina (aquí) i uns dies després es moria a la seva casa de Tavertet el filòsof Raimon Panikkar.

L’agost de 2011 es va morir un home que admirava com a poeta i com a persona: em refereixo a Bartomeu Fiol (aquí), i un parell de setmanes després traspassava també l’historiador Pep Termes.

Ara fa un any el pic de l’estiu ens va clavar garrotada forta amb la mort, amb pocs dies de separació, de Josep Maria Ainaud i del filòleg Josep Maria Pujol, cosí de l’A. (aquí)

Enguany la tendència s’ha aguditzat (i això que encara falten sis dies perquè s’acabi l’agost) perquè durant la setmana que l’A. i jo hem estat a Gènova hem tingut tres malas notícies. Per ordre cronològic, la primera va ser el dimarts 13, que va morir el Pere P., un dels veïns veterans de la nostra escala. És a dir, un  dels que formaven part de la primera tongada que vàrem estrenar l’edifici l’any 1977. De fet, tal com vaig explicar aquí, es tracta ja de la segona baixa. Brrrr…

La segona mort -de la qual ja n’he parlat amb prou detall- va ser la del meu amic Àngel Checa, el dimecres 14, i el divendres 16 li va tocar el torn a la sogra de la meva secretària de gairebé tota la vida.

En fi… espero que amb aquesta llista d’absències d’agost dels darrers set anys hàgim conjurat en certa manera els mals aires i s’acabi la ratxa en la mesura del possible.

Si la néta i la calor em deixen algun alè lliure miraré de començar durant aquesta setmana el meu àlbum de records genovesos (intercalant-hi, és clar, tot allò que vagi sorgint en el dia a dia i que atregui el meu interès de blocaire).

Per començar, a tall d’aperitiu com si diguéssim, he il·lustrat aquest apunt amb una de les moltes fotografies que vaig fer el diumenge 18 d’agost pel matí en el cementiri de Staglieno. Un cementiri monumental en perfecta consonància amb una ciutat –Gènova– que ens ha impressionat per la seva monumentalitat.

En parlarem, doncs. Promès.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!