Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de juliol de 2004
0 comentaris

Per a la petita història…

El 26 de juliol de 1975, tal dia com avui de fa vint-i-nou anys, era dissabte. A les 8 del vespre començava la primera edició del Canet Rock (“12 hores de música i follia”, prometia el cartell). Des de feia unes setmanes tenia la corresponent entrada… que no vaig poder utilitzar perquè poques hores abans -cap a les 6 del matí- va néixer, amb uns dies d’avançament sobre la data prevista, en Marc, el nostre primer fill.  (n’hi ha més)

 

Recordem, per situar-nos, que Franco encara vivia, que Lluís Llach acabava de treure “Viatge a Ítaca” i que des de feia unes setmanes anava penjadíssim (jo, tot un pare de família!) amb “Salsa catalana”, el primer disc de l’Orquestra Mirasol (la bona, la dels Pedrito, Roda i Lizandra, amb Amman i Batllés). Avui puc dir que el “To de re per a mandolina i clarinet”, escrit per Xavier Batllés, que obria aquell disc irrepetible forma part d’un dels CD -ja en porto 7- on vaig gravant les músiques de la meva vida.

Tanmateix, el que m’empeny a explicar tot això i a deixar-ho escrit per a la petita història és que justament aquella nit de fa vint-i-nou anys TAMBÉ hi havia obres a la plaça Lesseps. Més concretament, aquella matinada les primeres brigades començaven a modificar semàfors i altres senyalitzacions per iniciar les obres que donarien a la plaça la fesomia que ha lluït durant tot aquest temps.

Gairebé podria jurar que l’entranyable 4-L que aleshores jo traginava va ser un dels darrers vehicles que va girar cap a l’esquerra des de la Travessa de Dalt per embocar directament el Torrent de l’Olla -en aquella època es deia Menéndez y Pelayo- cap a la clínica de la Mare de Déu de Lourdes. Avui, vint-i-nou anys després, la plaça torna a estar panxa enlaire i la circulació ha de fer mil filigranes per travessar-la. Em fa gràcia pensar que la vida d’en Marc -l’honorable Sir Marc del Guinardó i ara també Senyor de Florejacs- va començar a cavall entre l’inici d’una reforma llargament demanada pels veïns i un festival de música que ha passat a la nostra història col·lectiva.

Per cert, feliços vint-i-nou, nano. Ja saps que per aquí se t’estima…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!