Totxanes, totxos i maons

Per raons que ara no vénen al cas (i que espero que tinguin una ràpida i feliç resolució) des de fa tres o quatre dies visc una mica retirat de la brega en primera línia, cosa que no em priva de continuar alerta de cara a la cita electoral del diumenge vinent.

Poques hòsties, doncs. Les circumstàncies em forcen a estalviar-me fineses retòriques i exercicis d’estil i, per tant, aniré directe a barraca:  (n’hi ha més)

En les eleccions del proper diumenge:
* Desitjo i espero un èxit rotund de CiU i ERC.
* Desitjo i espero que la CUP estreni presència parlamentària. Gent com aquesta sempre fa falta per bé que sens dubte contribuirà a la fragmentació del vot sobiranista, cosa sempre grata a España.
* Desitjo i espero una bona injecció d’idees clares a ICV i a SI perquè també els necessitarem. En el cas de SI també fragmentaran.
* Desitjo i espero el fracàs més incontestable al PP, al PSOE i a C’s.

Per acabar vull expressar el meu total acord amb l’article d’ahir de Vicent Partal “Jo això ho veig molt bé” alhora que auguro un resultat que dinamitarà totes les animalades que en forma de filtracions periodístiques infames i d’enquestes interessades i parcials hem estat patint aquestes darreres setmanes.

I, sobretot, estic convençut que guanyarem perquè la gent no és imbècil i sap:
* que això d’ara no hi ha qui ho aguanti.
* que separats d’España segur que no estarem pitjor.
* que no hem de tenir cap por a ser lliures perquè, com diu Quim Masferrer, LA RAÓ LA TENIM NOSALTRES.

Fora ronya, doncs, i amunt els cors. Que ja ha arribat l’hora de començar a construir el país net i lliure que li devem a la Mila, a l’Arnau, a la Ivette, al Roger, a la Violeta, al Bernat, a l’Elisenda, a l’Elna, al Thiago i a tots els menuts de la seva generació.

Déu meu, la de feina que se’m gira per quan em jubili…