El llibre -que val moltíssim, però que costa molt poc (no arriba als 7 euros) (*)– està format per 415 fitxes repartides en tres nivells de detectabilitat -dels casos més estridents als més subtils- i, no cal dir-ho, és una eina de gran utilitat pels qui anem pel món amb la certesa que per molt que ens hi esforcem a emprar el català amb cura no podríem llançar la primera pedra ni posar la mà al foc.
A “Catanyol.es” Pau Vidal denuncia, assessora, argumenta i opina. I, francament, no s’està de picar el crostó quan detecta solucions i vicis atribuïbles a la tonteria dels pixafredes lingüístics que tots coneixem i patim. Aquests cosmopolites de via estreta que beuen a galet sense manies amb el castellà i que quan se’ls remet a la parla correcta fan cara d’estar ensumant merda i sembla com si se l’agafessin amb paper de fumar.
A aquest noi, francament, se li entèn tot. Vegeu, per exemple, el diagnòstic que fa en la introducció: “… allò que fa mortífer el catanyol és la invisibilitat de la invasió: en molts casos no és que el parlant faci servir el mot o expressió perquè no sap o no recorda l’equivalent català, sinó perquè està convençut que és correcte.”
Perquè vegeu les maneres del mestre Vidal us reprodueixo una de les seves fitxes amb el consell fervent que compreu el llibre, el llegiu i, en tot allò que us pertoqui, el poseu en pràctica. No us en penedireu:
127. N’hi ha que se les saben totes
* Exemple d’ús: “Que no t’enteres, Contreras.”
* Ús correcte: “Que estàs a la lluna, Vedruna.”
* Explicació: La diglòssia fa que per a determinats parlants qualsevol versió d’una forma popular del castellà tingui més gràcia o més encant que la pròpia; per això opten pel calc servil. No cal dir que aquesta apreciació és purament psicològica i no té res a veure amb la natura de cap de les dues llengües. Tal com fan els bons traductors, el que cal és crear un paradigma nou a partir de l’imaginari propi, independentment de l’estructura que adopti. Un exemple sense sortir de la família: “No li fotis cas, a l’assabentat aquest” és una frase ridícula perquè hem calcat l’enterado original; en canvi “No li fotis cas, al saberut aquest” funciona a la perfecció. Sí, però i de l’“enteradillo”, què en fem? El saberudet?, el saberudill? Evidentment no. Cada terra fa sa guerra, es tracta de no anar a remolc: “No el puc suportar, el setciències aquest”. Proveu de traduir-ho al castellà.
—————————————————————————————–
(*) Amb un preu així, i atès el seu format petit, no em negareu que val la pena tenir un parell o tres d’exemplars de “Catanyol.es” repartits a les butxaques de les diferents jaquetes que tinguem a l’armari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!