Ja sé que aquesta no és una manera gaire habitual de començar un apunt en aquestes Totxanes que, de natural, solen ser optimistes i xiroies però, francament, s’ha de reconèixer que hi ha fets i situacions relacionades amb la manera com es tracta la llengua catalana en els mitjans de comunicació de titularitat pública (dels privats ja ni en parlo) que a l’únic que conviden és a la desesperació. Vet aquí, doncs, coses que haurien de ser evidents i que no ho són. I que generen fatiga. Una fatiga -com diria Pla– colossal, còsmica…
Són barrabassades, nyaps, disbarats i insensateses que es deixen anar amb aquella alegria desacomplexada que dóna la ignorància més profunda i que entomem tots plegats amb una actitud cada vegada més resignada i indiferent. (n’hi ha més)
I penso també en l’alarmant màniga ampla que hi ha a Televisió de Catalunya a l’hora de donar per bons determinats anuncis que estan parlats en un català execrable que, en el fons, no és més que castellà traduït.
És el cas de l’anunci d’un detergent que interpreten dos germans. Un que diu que per triomfar a les festes cal “anar fet un pinzell” i una veu en off que parla del líquid que es perd per “les tuberies”.
Davant de situacions com aquesta crec que ens cal reaccionar i adoptar actituds heroiques. De “morro fort”. És a dir, fer el boicot als productes que no s’anunciïn en un català correcte. S’ha acabat allò de “pobres, se’ls ha de reconèixer l’esforç” perquè és mentida. S’hauria d’acabar el temps de la ignorància i la desídia.
M’he centrat en dos exemples d’aquests dies. Dissortadament el ventall és amplíssim, tant a la televisió com a les emissores de ràdio, començant per Catalunya Ràdio, en la qual sembla que encara no tenen clar coses que haurien de ser ja evidents com que el certificats són “mèdics” i no “metges”, per posar un cas.
Us deixo amb l’article d’ahir d‘Albert Pla Nualart al diari “Ara”. És perfecte per il·lustrar el que acabo de dir:
“Traduint amb la brotxa”
TV3 ha passat repetidament aquests dies l’anunci d’un detergent. Dura 33 segons. Dos germans en una cuina. Un seu i l’altre, el petit, planxa. Mentre planxa ens explica que té una cita molt important amb una noia i diu, literalment, que és fonamental “anar fet un pinzell”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!