Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Com deia ara fa un any la vida ha estat summament generosa, tant amb ell com amb mi, perquè ens ha permès compartir-la respectivament amb dues forces gairebé tel·lúriques com són l’A. i la D. Sort en tenim, vaja, ell i jo, d’aquestes mosses.
Però la vida -aquesta mateixa vida que tant he lloat en el paràgraf anterior- de tant en tant es posa cabrona. I ho fa quan menys t’ho esperes. El passat novembre la salut de mon germà va patir un altre sotrac -de naturalesa diferent al primer- que ha posat a prova una vegada més la seva admirable tenacitat i força de voluntat.
El Francesc ha hagut de passar per un període de recuperació no gens còmode ni fàcil, però ara -amb un magnífic informe d’alta mèdica a la butxaca que esgrimeix ple d’orgull- torna a donar guerra com abans i ja va novament pels jutjats i els registres buscant dades sobre avis, besavis, oncles, cosins i altres variants familiars.
Poca broma: gràcies a ell hem pogut reconstruir la història dels Isern fins a 1793 amb orígens a la vila tarragonina d’Alcover. Una història que difícilment podrem remuntar més cap enrere però que d’aleshores ençà encara és plena de buits per emplenar, tasca en la qual mon germà ha treballat i, sortosament, hi torna.
Gràcies a aquests esforços ja tinc una primera feina per quan -d’aquí a 994 dies!- em jubili: escriure la història de la família en prosa narrativa relligant totes les dades i dates que ha investigat el Francesc. Un repertori que ja ara té un gran valor i que estic segur que creixerà quan el març de 2015 em posaré a escriure alliberat totalment dels compromisos laborals (i, espero, en una Catalunya ja independent, perquè això d’ara no hi ha qui ho aguanti).
Farem encara grans coses, el Francesc i jo (amb aquelles santes al nostre costat, no cal dir-ho)…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!