Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Dintre del sobre hi havia un llibre –“Rescatats de l’ombra”, editat també per Columna, però ara en la col·lecció dels autors més consolidats- i una nota de Joan Agut que em recordava que era “aquell escriptor del qual fa uns anys va dir que s’havia guanyat una bona ració de crèdit” i que, per tant, creia que m’havia guanyat el dret a disposar en rigorosa primícia d’un exemplar de la seva primera novel·la.  (n’hi ha més)

A continuació em demanava que, si llegia “Rescatats de l’ombra” i m’agradava, fos jo qui oficiés com a mestre de cerimònies en la presentació oficial del llibre un dia de finals de març a la Llibreria Ona. Al final de la nota, com una picada d’ull, Joan Agut em deia que, a part de la que ara presentava, ja tenia una altra novel·la acabada i un parell de llibres més en procés avançat de cuina.

La novel·la em va agradar i la meva crítica -titulada “Un personatge gris i inoblidable”– va sortir al suplement de l’Avui pocs dies abans de Sant Jordi. Tal com m’havia demanat, vaig fer la presentació en societat del llibre al soterrani de la llibreria de la Gran Via, ple a vessar d’amics i coneguts de l’autor. Abans, però, vaig demanar-li de veure’ns per coneixer-nos les respectives cares i per tenir un canvi d’impressions, tant sobre el llibre com sobre la figura de l’home que hi havia al darrere, que intuïa que era molt especial. Avanço ja que la meva intuïció es va demostrar que era plenament encertada.

Vàrem quedar de veure’ns per la tarda d’un dissabte de principis de març en una cafeteria de la plaça de Lesseps davant mateix de la sortida del Metro. Jo encara no ho sabia, però érem just a vint metres de l’edifici on Joan Agut va viure una pila d’anys, fins poc abans del seu traspàs avui fa vuit dies.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!