Totxanes, totxos i maons

Llegeixo a El Punt Avui que uns quants gironins van recordar ahir la figura del recentment desaparegut Miquel Pairolí (vegeu aquí) de la millor manera que es pot evocar la figura d’un escriptor: llegint la seva obra i vivint-la amb la màxima proximitat i intensitat.

Pel que s’explica en la crònica (vegeu-la aquí) un grup d’amics i admiradors de Pairolí, als quals es varen afegir la mare i la germana de l’autor, varen fer un passeig comentat pels carrers de Girona tot seguint el fil del capítol “Girona, carrers i ombres”, que pertany al dietari “Octubre”, publicat per Acontravent a finals de l’any passat i que considero (i no és d’ara; ja ho vaig dir en el seu moment) que és un dels grans llibres del 2010.

De la notícia que acabo de llegir, però, el que més m’ha emocionat és que aquest itinerari pels vells (i bells) carrers gironins il·lustrat amb la lectura de la prosa senzilla, sàvia i elegant és exactament el mateix que vàrem fer l’A. i jo -amb el llibre acabat gairebé de sortir d’impremta- el passat 28 de desembre, un dia inoblidable de les nostres vacances de Nadal que vàrem  dedicar a Girona i que va quedar convenientment explicat (vegeu aquí) en aquestes Totxanes.

La notícia d’El Punt Avui acaba dient que, atès l’èxit i l’interès de l’acte d’ahir, és possible que sigui el germen d’un ritual que s’aniria repetint cada any i, això és el més important, que seria la base per establir una ruta literària sobre la Girona que va descriure l’enyorat Miquel Pairolí.

Seria un motiu -un altre més dels molts que a casa tenim- per visitar la capital gironina ben sovint…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!