Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

28 de gener de 2011
2 comentaris

“L’últim dia abans de demà”, d’Eduard Márquez (1): tres escenes.

* En una casa solitària arran de mar un home espera l’arribada de la seva ex-dona. Al seu costat hi ha una urna amb les cendres de la seva filleta que demà escamparan en una platja propera (pàgs. 11 i 12).

* Un home -el mateix d’abans- veu pel carrer casualment un sense sostre que arrossega un carret de supermercat ple fins dalt d’andròmines. S’adona que és  un antic company d’infantesa i joventut, Robert de nom, el rastre del qual va perdre fa vint anys. Instintivament s’amaga a l’entrada d’una botiga i deixa que passi de llarg sense dir-li res (pàgs. 20 i 21).

(n’hi ha més) 

 

* Patti Smith i la seva banda interpreten a tota castanya un clàssic de la Velvet. Als peus de l’escenari una noia i dos nois segueixen el concert embadalits. La noia, Francesca de nom, no es perd cap moviment de la cantant mentre coreja extasiada totes les cançons. Un dels nois, el Robert, sua i somriu sense parar. L’altre, l’home que molts anys després carretejarà una urna amb les cendres de la seva filla, es mor de ganes de besar la Francesca mentre procura que el seu company no se n’adoni (pàgs 43 a 45).


(Unes imatges similars a aquestes les podeu veure
 en aquest video)


(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!