Totxanes, totxos i maons

Anit, durant la transmissió de Catalunya Ràdio del partit del Barça a Atenes, Puyal i la seva colla varen tenir temps per parlar de tot el diví i l’humà. Començant per la cultura clàssica i acabant per les incoherències de la normativa UEFA per a les televisions que transmeten els partits de la Champions. Són els avantatges d’anar guanyant còmodament fora de casa…  

En un moment determinat el mestre Puyal -que em sembla que, si fa no fa, és de la meva edat- va evocar el seu professor de Llatí del batxillerat i va parlar del pare Lasheras, home amb fama d’estricte i malhumorat però una eminència en la seva especialitat i un professor que, pel que sé, era molt competent en les distàncies curtes que impliquen el contacte diari a l’aula.

Ara fa tres anys (vegeu aquí) vaig escriure un apunt en el que defensava l’assignatura de Llatí com una eina per aprendre els secrets que regeixen els meravellosos mecanismes interns del llenguatge. Jo -que només vaig fer el que aleshores es deia Batxillerat Elemental i, a més a més, en una acadèmia de pis- recordo de manera molt especial els dos cursos que vaig estudiar d’aquesta assignatura i els dos exàmens que vaig haver de fer a final de curs a l’Institut Menéndez Pelayo.

El catedràtic d’aquell Institut era el temut pare Lasheras i, potser per l’influx de la seva fama, vaig apretar fort en els fonaments d’una matèria que des del primer dia em va semblar fascinant. El resultat va ser dels que no obliden mai: Matrícula d’Honor a tercer i Notable a quart.

Suposo que Joaquim Maria Puyal deuria ser alumne “oficial” del Menéndez Pelayo i per això parla de Lasheras com el seu professor. Jo, que era alumne “lliure”, no vaig tenir la fortuna de gaudir d’aquest contacte sovintejat (el meu professor a l’Academia Santo Tomás de la Gran Via era el senyor Sáinz i també era molt bo, que consti), però em sembla de justícia recordar-ho ara que sembla que això del Llatí és una vellúria sense cap interès.

Tot això que ens perdem. Creieu-me.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!