Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

3 d'abril de 2010
1 comentari

Carta del Coronel (1).

No acabo d’estar fi, aquests dies festius de Setmana Santa. Per un parell de motius. Primerament perquè arrossego un refredat de nas i coll molt molest que de nit no em deixa descansar bé i de dia em fa la vida impossible.

El segon motiu és més personal. Tal com ja tenia previst, aquests dies els estic dedicant a l’anàlisi, ordenació i inventari de tots els papers que mon pare guardava -papers seus, del seu pare i del seu avi- i, com ja vaig explicar aquí mateix dies enrere, aquest procés de liquidació i tria dels signes i documents que han marcat el seu pas en aquest món durant els noranta anys que hi ha viscut m’està afectant més que els tres mesos i mig que va durar la seva malaltia.

Davant dels meus ulls  meravellats han passat títols de propietat del nínxol familiar, al cementiri del Poble Nou, redactats l’any 1880; he verificat -sense necessitat de remenar res: ho tenia tot perfectament detallat i endreçat- les compres de mobiliari que va fer el meu avi quan, l’any 1930, se’n va anar a viure amb la família a Sant Gervasi; he llegit el document de 1911 en virtut del qual l’avi Domingo pagava la quota de 1.500 pessetes que el lliurava d’anar a la guerra i he vist també el document de llicència absoluta dels seus deures militars redactat exactament quinze anys després, el 1926.

Gràcies a aquesta indagació he descobert, per exemple, que el meu avi, quan festejava la seva futura muller (es van casar el 1914), li escrivia en català pre-fabrià uns exultants i força remarcables versos amb una cal·ligrafia preciosa que encara avui fa patxoca de contemplar. Hi ha dos plecs perfectament classificats, un de 1911 a 1912 i l’altre de 1912 a 1914, amb una seixantena llarga de textos en total.

També he descobert la vocació primerenca d’autor teatral de mon pare amb dos “entremesos” escrits el 1933, als catorze anys, una fugaç carrera d’actor en el quadre escènic de la parròquia de la Miraculosa, cap el 1945, i una gran quantitat de poemes, assaigs, retrats d’exaltació patriòtica i religiosa i altres textos de circumstància similars que durant la guerra -la va començar el 1938 i després li varen fer empalmar el servei militar fins al 1944- va escriure a Huesca, Santoña, Graus, Barcelona i Torroella de Montgrí, els seus destins durant aquella atzarosa època.

Ara m’adono que faig curt quan em poso a evocar la quantitat de vida que ha passat per les meves mans les darreres hores i que faig llarg en l’apunt d’avui que -ja ho he decidit- tindrà demà una segona part que ara explicaré i que era, de fet, la que ha motivat que comencés a escriure’l.

Un dels papers que he recuperat és una carta escrita el 5 de juny de 1970 per D. Arturo Asensio Poncéliz, “Coronel Jefe del Centro de Instrucción de Reclutas número 9 (San Clemente Sasebas) y Comandante Militar de la Plaza de Figueras”, adreçada a mon pare de resultes del meu ingrés en aquell campament per fer la “mili”.

En el proper apunt us la reproduïré íntegra sense cap comentari ni acotació -es comenta sola- perquè vegeu quin pa s’hi donava… No us la deixeu perdre.

(Continua -i acaba- aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!