Totxanes, totxos i maons

L’acte poètic -a les 12 en punt- es desenvolupava amb molta senzillesa. La Maria Oleart feia de presentadora i uns quants assistents, ja preparats, recitaven de memòria o llegien “La vaca cega”, l'”Oda nova a Barcelona”… o bé deien poemes de collita pròpia escrits per a l’ocasió. Recordo haver vist l’Antonio Pardo, del grup Poesia Viva, en Jacint Sala i molts altres que ara ja he oblidat.

Recordo també un senyor molt gran que cada any llegia amb una extraordinària unció el “Cant espiritual”. L’última vegada que vàrem ser-hi nosaltres ja no el vàrem poder escoltar: la Maria ens va fer saber que s’havia mort pels volts de Nadal. Ara que hi penso tampoc va ser gaire generosa amb ella, la vida, ja que va morir molt pocs anys després. Al final de l’acte, que mai passava de l’hora o hora i quart, en Joan Anton Maragall pronunciava unes paraules d’agraïment en nom de la família i cadascú se’n tornava cap a casa seva amb l’íntima convicció d’haver pres part en una de les moltes tradicions no escrites, però seguides amb fidelitat irreductible per uns quants incondicionals, d’aquesta ciutat tan bonica i tan bandarra (Terenci dixit) que es diu Barcelona.

Han passat molts anys des d’aquella època i l’A. i jo ja no hi hem tornat més. Tants anys han passat que ara entre Bellesguard i el cementiri hi ha l’esvoranc de la Ronda de Dalt. Diumenge, però, hi tornarem. Sense cotxe. Amb la moto en tenim prou ara que a casa hem tornat a ser dos. A finals de desembre, quan feia el canvi d’agenda, em va venir a la memòria el ritual de cada segon diumenge de febrer. “Potser ja no ho fan”, va dir l’A. “Ho preguntaré”, jo. I vaig trucar a l’Arxiu Maragall on em varen confirmar que, efectivament, el costum es mantenia sense que s’hagués interromput en cap moment.

Diumenge o dilluns ho explicaré. I, de passada, aprofitaré per visitar unes instal·lacions annexes al cementiri noves de trinca que ha projectat l’arquitecta Marina Salvador, autora del tanatori de Les Corts i una vella amiga d’aquestes totxanes. Penso fer-hi fotografies i tot…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!