Totxanes, totxos i maons

Trobo per casa l’exemplar de la revista El Jueves corresponent a la setmana del 7 al 13 d’octubre. A la coberta un reclam que no passa gens desapercebut: “Extra Hijos de puta”.

L’obro i veig que, efectivament, les seves pàgines regalimen de santa i flamígera indignació contra un ampli repertori d’espècimens pertanyents a la categoria filldeputesca. Una categoria sobre la composició de la qual ens posaríem ràpidament d’acord.

Després faig una ullada a la pàgina web de la revista (vegeu-la aquí) i veig que la cosa va pel mateix tombant. Cap problema, tu. He, he, ha, ha, embolica que fa fort i som-hi que són quatre dies.

Més tard, però, em ve a la memòria un correu electrònic que m’ha arribat per diverses bandes…  (n’hi ha més)

… (l’últim encara no fa una setmana) en el que s’adjunta la il·lustració que he posat en l’arxiu que trobareu al final d’aquest apunt i amb un text que diu el següent:

“Franchu, Francesc Llopis Surrallés, és col·laborador d’El Jueves. Ha presentat una vinyeta referent al tema de la consulta d’Arenys de Munt sobre l’autodeterminació i li han negat. Demana que se’n faci difusió. És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols. Ja se sap, els espanyols primer de tot i abans que res són espanyols, i no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.”

Seria molt fàcil ara cloure aquest apunt amb una frase lapidària i avall. Però com que desconec més detalls de l’afer vull pensar que és possible que en les entreteles de tot plegat hi hagi alguna explicació complementària i racional que ara se m’escapa.

Si algú la sap l’invito a que me la faci arribar. Faré tot el possible per divulgar-la.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!