Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

11 d'abril de 2009
0 comentaris

Bruno Lomas, Top-Son, Palmero, Bustamante, “Cambrers”… (apunt llarg sobre rock valencià).

Déu n’hi do com va lligant tot…
Fa uns dies parlava en aquestes Totxanes (vegeu aquí) de Remigi Palmero arran de la publicació de “Sense comentaris”, el seu darrer disc. La recuperació de Palmero m’ha fet evocar la meva joventut (primers anys 60), època en la qual jo escoltava un senyor de Xàtiva que es deia Emili Baldoví i que en el món de la música ha passat a la història amb el nom de Bruno Lomas. Bé de fet, recordo vagament que la primera cosa que li vaig sentir -per la ràdio, és clar- era una versió del “Be bop a lula”, de Gene Vincent, amb un grup que es deia Los Milos del qual ell era el cantant.

No sé què deuria passar després però el fet és que Bruno Lomas va fer una escapada a París i va tornar transformat en una espècie de Johnny Halliday autòcton i val a dir que força convincent (almenys considerat des de la distància barcelonina). Aleshores va ser quan va reencarnar-se sota el format de Bruno Lomas y sus Rockeros.

Mentre escric això tinc al costat del teclat un dels primers vinils de la meva vida. És un LP que es titula “Los grandes conjuntos españoles” i a la portada té una dedicatòria escrita amb bolígraf vermell i lletra del meu pare que diu: “A Juan en el XV aniversario de su nacimiento”, a sota la signatura dels meus pares (Francisco, Milagros) i una data: 19-3-65. En aquest disc hi apareixen Los Javaloyas, Los Mustang, Lone Star, Four Winds and Dito, Los Extraños i Los Top-Son.

Alguns d’aquests grups els coneixia de sentir-los per la ràdio o de veure’ls per la televisió (la ràdio i la TV eren així, aleshores), d’altres no. Entre aquests darrers molt especialment els Top-Son, que en el disc canten un tema propi -“Si vuelvo a jugar”, de Pascual Olivas– i el clàssic “Pretty Woman” de Roy Orbison (no tan clàssic aleshores, ara que hi penso, cosa que diu molt de l’olfacte del grup).

L’impacte que em van produir els Top-Son amb aquest primer i únic tast de la seva música em va portar a investigar més coses sobre ells. Vaig saber que eren valencians i que eren una evolució dels primitius Milos, sense Bruno Lomas però amb el fitxatge de Pascual Olivas -l’autor del “Si vuelvo a jugar” del meu vinil- que em va semblar un personatge a seguir.

D’aleshores ençà cada vegada que em trobo amb un valencià de la meva edat li pregunto pels seus records de Bruno Lomas (tots saben qui era), per Los Milos (aquí la cosa ja flaqueja) i pels Top-Son i Pascual Olivas (amb resultat zero fins ara).

Cap a finals de la dècada dels 70 em varen arribar bones vibracions musicals des de València. Principalment al voltant de tres noms:  Pep Laguarda & Tapineria (vegeu aquí), Remigi Palmero i Juli Bustamante. En algun cas vaig aconseguir els discos corresponents i en altres em vaig haver de quedar amb les ganes.

Tanmateix no vaig perdre les esperances i, per tant, cada valencià veterà que se’m posava a tir era víctima del meu interrogatori… fins que la Cheperudeta es va compadir de mi i gràcies al bon amic Vicent Partal (deu anys més jove que jo però també interessat en la cosa musical) vaig obtenir còpies (ai las, contra la meva religió inevitablement pirates) de dos discos que ell tenia: “Cambrers”, de Juli Bustamante, editat el 1980, i “Línia de foc”, de Remigi Palmero, editat el 1994. No era tot el que buscava però, vaja, era molt més del que fins aleshores tenia.

La història ha continuat fins fa poques setmanes, quan Remigi Palmero ha editat “Sense comentaris”, cosa que m’ha portat a recuperar les músiques que tenia d’aquella època valenciana. Em vaig posar en contacte amb la gent que li ha editat el disc –La Casa Calba (vegeu aquí)- i em varen vendre a molt bon preu la reedició que acaben de fer dels dos discos que em faltaven d’aquest músic: l’imprescindible “Humitat relativa”, de 1979, i “Provisions”, de 1987. També han reeditat “Línia de foc” però aquest, com he dit, ja el tinc.

Paral·lelament he tornat a escoltar “Cambrers”, de Juli Bustamante, i m’he trobat amb detalls que en audicions anteriors m’havien passat desapercebuts. Com, per exemple, en l’estrofa final de la cançó que dóna nom al disc (la trobareu al final de l’apunt) es parla d’un local denominat El Pavelló del Twist on anaven els cambrers a ballar els dissabtes poc abans de perdre’s per la Malvarrosa on tancaven la festa. Diu la lletra que hi tocaven Els 5 Xics (el grup que aleshores aplegaba Juli Bustamante i Remigi Palmero) i uns desconeguts (per a mi) “Ethel y Los Trackers”.

Vaig preguntar al Partal si aquest grup d’Ethel y Los Trackers li sonava d’alguna cosa. “Ni puta idea”, em va contestar; i aleshores vaig tirar pel dret: vaig enviar un correu a la gent de La Casa Calba perquè li preguntessin al Remigi Palmero si en sabia res. La resposta va arribar pocs dies després: “Tinc ací al Remigi. Em comenta que eren un grup del barri marítim del Cabanyal, com els 5 Xics on el Remigi tocava la guitarra. No creu que tinguen res editat, s’ho varen deixar prompte. Però això que conta la cançó és verídic: tocaren moltes vegades al Pavelló del Twist.”

Ja he començat dient que fa goig de veure com tot va lligant… I ho dic perquè abans d’ahir vaig llegir al web de la revista digital “efe eme” una entrevista feta el mes passat a Remigi Palmero en la que, de passada, en una resposta PARLA DELS TOP-SON!!

O sigui que tan bon punt acabi aquest llaaaaarg apunt (som a vacances de Setmana Santa, no us queixeu) carregat de negretes (com els articles que escrivia l’Umbral) li enviaré un altre correu electrònic en demanda de més informació sobre els Top-Son i, si pot ser, sobre el (per mi) misteriós Pascual Olivas.

I ara sí, plego i us deixo amb la música d’un clàssic del rock valencià: “Cambrers” de Juli Bustamante. Amb Remigi Palmero a la guitarra i Tico Balanzá, Juan Calvo, Luís Dougan, Lito Borico, Joan Ramon Barberà, Jesús Oriola, Alfonso Gimeno, Ximo & Jude i Tica Grau.

Bona Pasqua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!