Un dia de primavera de 1977 el músic i pintor valencià Pep Laguarda i el seu grup Tapineria (nom del carrer on vivia Laguarda) entraven al Banana Moon Observatory, l’estudi de gravació que Daevid Allen tenia a Deià (Mallorca), per gravar "Brossa d’ahir", un dels discos més mítics i més creatius que s’han enregistrat mai als Països Catalans. (n’hi ha més)
El disc va aparèixer amb una preciosa portada dibuixada a sis mans pel mateix Laguarda, Ximo Lara i Garri Campanillo. Una portada que, per cert, no fa gaire la revista Enderrock ha qualificat com una de les quinze millors de la història de la música popular en català (vés per on alguna cosa havíem de perdre amb la irrupció dels compactes). L’edició va anar a càrrec d’Ocre, la companyia discogràfica de Jordi Vendrell, un home inoblidable del qual precisament aquests dies es compleixen tres anys del seu traspàs.
Amb la seva obstinada fe en la música de Laguarda el Vendrell va ser un dels homes clau del projecte "Brossa d’ahir". Dissortadament la comercialització del disc no va estar a l’alçada de l’entusiasme de tots els implicats i la seva distribució va ser molt deficient. Tant que em va ser impossible localitzar-lo en els meus llocs habituals. Els vint-i-set anys transcorreguts des d’aleshores m’han esborrat de la memòria els detalls concrets de la meva recerca però sí que recordo molt bé que va ser gràcies a JL, un amic d’Almassora (Castelló) que havia estat company meu de carrera, que vaig aconseguir finalment una còpia en cassete.
(Continua aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!