Totxanes, totxos i maons

Com sempre, té més raó que una santa, l’A., quan davant de les difamacions que s’escampen per Espanya en relació a la cruel persecució de què és víctima la llengua castellana a Catalunya opina que hem de ser radicals en el rebuig. Intransigents, vaja. I que davant de tanta infàmia no s’hi valen ni la conyeta ni l’enginy.

A la guerra com a la guerra. Per tant, a aquesta gentussa ni aigua.  (n’hi ha més)

Ve a tomb tot això perquè fa un parell o tres de nits vàrem veure el programa pretesament humorístic de TV3 “Alguna pregunta més?”. Més concretament un parell de talls agafats de televisions espanyoles en els que unes senyores explicaven amb un aplom escandalós una sèrie de barbaritats sobre com martiritzem aquí als nens que a l’escola no parlen en català.

És veritat que les dues peces estaven muntades amb interrupcions burletes i comentaris o expressions d’esglai per part de la gent de l'”APM?”. Tanmateix, creiem que escampar aquesta misèria mental no deixa de ser una manera de continuar donant palla al ruc i de donar audiència a tota aquesta caterva d’indesitjables.

Aquesta gent és dolenta i mentidera. I a més a més n’és plenament conscient que falseja la realitat. Per tant no mereixen altra cosa que el nostre menyspreu més absolut. El buit i l’oblit. Això vol dir que facilitar-los una plataforma potent com és la televisió en horari “prime time” és un regal que no es mereixen i que ells no ens farien en una situació recíproca. Tal com va el personal d’eixelebrat, no m’estranyaria que, malgrat la conya i el riure, encara algú se’ls acabés creient i els fes costat.

En Jan Laporta va ser molt clar tot just començar el seu mandat: amb els Boixos guerra total. La televisió pública de Catalunya hauria de ser igual d’exigent i de respectuosa amb la salut intel·lectual dels seus espectadors. És a dir, ni un segon d’audiència a qui ens insulta.

Morro fort, doncs, i a cagar a la via, tots aquests, com diria en Rubianes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!