Començo aquest àlbum de vacances amb unes quantes xifres: hem estat vint dies per terres sicilianes. En quinze d’aquests dies hem disposat d’un cotxe de lloguer per moure’ns amunt i avall. En aquest temps hem fet 2.080 quilòmetres per carreteres, autopistes, pobles i ciutats. I puc dir amb molt orgull que vaig tornar-li el cotxe al senyor Avis tal com me’l va lliurar: sense ni un cop ni una ratllada.
Això que acabo de dir pot semblar una poca-soltada si no es coneix la peculiar manera de conduir de la gent d’aquella terra. Puc assegurar, però, que el que he fet té molt mèrit. I miraré de detallar-ho en propers apunts.
Cap ratllada ni cap cop… però, això sí, he sortit a una mitjana d’un renec cada quinze quilòmetres (“més renecs, més…”, em diu l’A. que els ha patit pacient al meu costat). Doncs vinga: cada deu quilòmetres. No li ho discutiré.
Així doncs, la primera recomanació que em permeto de fer als lectors és que si mai tenen la bona pensada de passejar amunt i avall de Sicília i de fer-ho, a més a més, amb cotxe llogat que facin un esforç de butxaca i el contractin amb tots els riscos coberts. És a dir, amb franquícia de zero euros tant per sinistre com per robatori.
Per Internet aquest tipus de modalitat de contracte no es pot fer. I tampoc ho accepten les companyies petites. Nosaltres, després de fer uns quants tempteigs a Palerm, vàrem decantar-nos per l’opció segura d’Avis que admet aquestes condicions.
Almenys per aquesta banda vàrem anar tranquils…
(Continua aquí)
(Avui il·lustro l’apunt amb un èxit del festival de Sanremo de 1964: “Una lacrima sul viso”, del genial Bobby Solo. Un cantant que va intentar ser l’Elvis Presley italià. Escolteu, escolteu quins tres minuts de cançó més ben parits)
https://youtu.be/md6t8An26QI
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!