Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 d'agost de 2008
0 comentaris

Una gran pel·lícula: “Dies d’agost”, de Marc Recha (II). La sinopsi.

(la sèrie comença aquí)

En Marc és un director de cinema amb un projecte entre mans que no sap com fer avançar. Per posar ordre en les seves idees decideix aprofitar uns dies d’agost i fugir amb una furgoneta i l’única companyia del seu germà bessó David. El projecte que des de fa temps el té capficat és una pel·lícula sobre el periodista Ramon Barnils, mort l’any 2001.  (n’hi ha més)

De Barnils l’atreu sobretot la seva dimensió d’home que es va interessar per donar a conèixer fets i personatges de la nostra història que han quedat amagats sota la boira de l’oblit. Potser perquè, ja se sap, la Història (amb majúscula) s’escriu de la manera que més convé als poders establerts. Aquests poders contra els quals Barnils no havia tingut mai cap escrúpol a l’hora de plantar-los cara.

Des de fa uns mesos en Marc ha anat enregistrant testimonis sonors de persones que varen conèixer el periodista. Disposa d’una gran quantitat de material però dubta sobre què n’ha de fer i cap a quina direcció ha d’orientar la pel·lícula.

Durant els dies d’aquell mes agost en Marc i en David iniciaran un itinerari pels pobles de la zona d’on provenia la mare de Barnils: les terres de l’Ebre, escenaris amb un rerefons de records bèl·lics i amb un paisatge solitari, esquerp i puntejat per la presència de diversos embassaments.

Serà justament en aquells indrets -aigua quieta i silent entre muntanyes- on en Marc trobarà finalment el desllorigador que buscava: la pel·lícula explicarà la seva pròpia història. La d’un director de cinema amb un projecte que no sap com tirar-lo endavant i que durant uns dies d’agost fuig dels seus ambients habituals amb l’única companyia del seu germà bessó.

“Dies d’agost” té unes quantes il·lustracions musicals extraordinàries sobre les quals parlaré més detalladament en l’apunt de demà (que suposo que clourà la sèrie, tot i que ara mateix no estic en condicions d’assegurar-ho). Avui he triat un dels temes més inspirats del lot: la cançó “Si tu disais”, d’una senyora que es diu Françoiz Breut i que va nèixer a Cherbourg (comme les parapluies!). No us en perdeu cap detall. Ni de la música ni de les imatges. Tot plegat no arriba a tres minuts però són d’una bellesa poc habitual.

(Continua -i acaba- aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!