Militants, indecisos, confusos, indiferents, enemics.
Els sexadors de pollastres ho tenen més fàcil, o es mascle o és femella. Els catalans ho tenim mes difícil, tenim tots els sexes dels àngels, es complicat sexar-nos i quan ho fem ens equivoquem d’àngel i de sexe. Es escol·lo!
Som tan angelicals que discutim per una ploma, per la insostenible levetat del ésser català, per la Santíssima Trinitat de les Llistes –una i trina- i per si son llebrers o conillers. Per la resposta a la pregunta que no ens han fet i el dubte existencial de qui farà la independència com si algú l’hagés de fer en nom nostre. Demanem un independència i una pizza i només arriba la pizza, el pizzero ens cobra i marxa amb la moto a repartir mes pizzes. I la moto del independentista on és?.
Ah! cony, això de la independència no t’ho porten a casa també? Pagant naturalment. Es veu que no, que l’hem d’anar a buscar. On? Al 27S (^27º09’2015”) on tot comença. Ja emprenya que no n’hi hagi al supermercat de l’Esclat, però què hi farem!. Anem a la Meridiana, Via Lliure!. Som-hi, Amén, anem.
Si he de ser sincer, a desgrat de desil·lusionar a algun il·lús, a la Meridiana tampoc en venen d’independència, ni en fan, però es on comença l’allau.
Això ja es massa per alguns, per els indecisos. “Passi que ens l’hàgim d’anar a buscar i que ens l’hàgim de fer de bricolatge, però si es tan complicat potser que ho deixem córrer, no ho assolirem”.
Els indecisos no son pas aquells que no estan convençuts de fer la independència i els hem d’anar a convèncer, aquest son els confusos. Els indecisos són els independentistes cagats, aquesta plaga susceptible de convertir-se en quintacolumnistes per poc be que els hi posin, o per poc que parin l’orella els cants de sirena dels federalistes, siguin Unionistes-podemites o Unionistes-duranistes
Si hi ha un bloc de dos milions d’independentistes militants de pedra picada, com els que vàrem votar sí-sí, tan li fa quan siguin els altres. Ho tindrem mes o menys difícil, però amb una força de 2 milions la derrota només pot ser per extermini, cosa que no succeirà perquè no ens deixarem anihilar.
Als confusos els hi podem aclarir quatre coses, però ja son prou grandets per saber què els convé, amb els indiferents no cal perdre-hi els temps, es com jugar a les màquines escurabutxaques, el guany es aleatori i improbable. Als enemics es a qui cal aplicar els consells de Sun Tzu a l’Art de la Guerra perquè entrin en indecisió i confusió.