I una rata. I analfabet, a sobre. Fins ara,
apel·latius tan amables me?ls havien dedicat (sense conèixer-me de res, per
cert) gent com els locutors i tertulians de la Cope, articulistes del Mundo, la
Razón, i altres mitjans de la Brunete mediàtica; els van seguir alguns exaltats
d?algun grup independentista extraparlamentari (no recordo quin) l?Onze de
setembre de fa dos anys, al Fossar. També m?han xiulat les orelles per culpa d?algun
presumpte intel·lectual (i dic presumpte perquè és innocent d?aquest delicte
fins que es demostri el contrari) dels que impulsen partits lerrouxistes. Ara
hi ha algú més que s?afegeix a aquest esport. (segueix…).
Crec que era Asimov qui deia que la violència és
l?últim recurs de l?incompetent. Jo hi afegiria que l?insult és l?últim recurs
de l?incompetent covard. Això m?ha vingut al cap quan he descobert que El
Millor Escriptor Del Món Mundial i Part de l?Estranger (ep! Ho diu ell, no jo)
em considera un fill de puta (a mi i a tots els votants d?Esquerra i d?ICV, a
tots els votants en blanc i a tos els abstencionistes; és a dir, la majoria de l’electorat) per,
agafeu-vos, ?haver venut el país a l?enemic?.
Malauradament, el meu insultador s?equivoca:
ningú s?ha venut el país a l?enemic (ni tan sols en Mas a la Moncloa fa uns
mesos), per la senzilla raó que difícilment li podem vendre una cosa que ja és
seva. Concretament, des de fa prop de tres segles. Qui en tingui dubtes, que
miri qui s?embutxaca els nostres diners, qui decideix què podem decidir o no,
què podem fer o no.
La nostra lluita no és per evitar que Espanya
s?apoderi de Catalunya, sinó per aconseguir que ens deixi anar de les seves
urpes. I en aquest cas, ?aprofundir en l?encaix de Catalunya a Espanya?, com
deia Josep Antoni Duran i Lleida, flamant Secretari General de la Federació
Convergència i Unió (Déu n?hi do, mai més ben dit) respecte al nou estatut, no és
anar precisament en la bona direcció. A sobre, és força més transcendent (25-30
anys, com a mínim) que una legislatura d?un parlament amb tan poques competències
reals (gràcies de nou, Artur!) com les del Parlament d?Amunt.
Molt em temo que el problema real és tot un
altre: quan algú es masturba mentalment amb les possibilitats de col·locació gràcies
a un nou govern dels seus, i veu que els seus no surten, és comprensible que s?enfadi.
Davant d?això, i de bon rotllo (que no ofèn qui vol, sinó qui pot), li
recomanaria a aquest individu una bona dutxa d?aigua freda. I si no funciona,
doncs que s?hi posi fulles, ves.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No havies de contestar-lo, no val la pena, a més a més la cocaïna té efectes devastadors en el sistema volitiu del ser humà.
Lo millor és ignorar-ho.
Fa molts mesos, potser anys, que he deixat de llegir la columna del tal Sostres a l’Avui. És a dir, que fa molt que l’ignoro. M’he assabentat del seu post perquè me l’ha reenviat un amic. Tampoc aleshores havia decidit escriure’n res, fins que he vist que en Gordillo el reproduia al seu bloc. He llegit alguns comentaris, i n’he llegit d’altres al bloc original. Lamentablement, encara que molts sapiguem que té menys arguments que una sola de sabata, hi ha gent que se’l pot creure, i que només li retreuen "el to". A aquests, especialment, els volia fer veure que, quan es cau en l’insult com fa el Sostres, és que ja no queden arguments. Potser es poden pensar que la mala llet (disfressada de contundència) d’aquest individu els dóna més força per atacar l’Entesa, i més concretament Esquerra, quan en realitat els aboca a fer el ridícul més estrepitós. Queden advertits, si més no. I no patiu, que a partir d’ara seguiré ignorant el tal Sostres com ho feia abans.