Sexegeracions
El 8 de març el feminisme es reivindica, és el Dia D de la Dona. Es celebra des del 19 de març de 1911 i l’any 1977 les Nacions Unides li varen posar la data actual.
Al món som en la ratlla dels 7.000 milions i el % de homes i dones és molt equilibrat. Diuen-diuen-diuen que hi ha mes dones que homes, però si mirem les taules del Banc Mundial, veurem que no és gens clar que sigui així.
A la Xina, que te un pes demogràfic molt gran, les dones son el 48,2% i a la Índia un 48,3%. Tenint en compte que aquest dos macroestats acumulaven a finals de 2013 una població de 2.600 milions de persones (37% de la població mundial) sense fer massa números es pot deduir que possiblement avui les dones no arribin a un 50% de la població, amb l’excepció curiosa i significativa que en tres Estats islàmics el % femení es escandalosament baix: Emirats Àrabs: 29,9%, Bahrein 37,8% i Qatar 23,5%.
Ja que els cromosomes no entenen de religions ni creences, que en aquest tres Estats les dones es quedin a 1/3 de la població no te una explicació demogràfica i caldrà buscar-la potser en una mancança de respecte als drets humans mes elementals.
A Catalunya segons l’IDESCAT el 2013 les dones eren el 50,8% de la població mentre que a EspaÑa eren el 50,6%. I si comptem les dones catalanes com a no espanyoles, les 3.781.247 dones catalanes encara faria baixar a menys del 50,6 la població femenina espanyola.
Hi ha dos països que des de fa 5 anys són el paradigma de la igualtat entre homes i dones: La República de l’Equador i la República del Congo que es mantenen en un equilibri perfecte del 50%. Si ens hem de creure la CIA el desequilibri cap al cantó femení ha canviat de bàndol i ara s’inclina cap al masculí amb un 50,5% d’homes contra un 49,5% de dones, però qui es fia dels espiés?.
Mes enllà de quants som es tracta de saber qui som i això és ben clar. El 50% de la raça humana son homes i el 50% dones, el 100% els anomenem persones, individus de la espècie humana que es diferencien per el sexe, i que a través del sexe es reprodueixen.
Les dones reivindiquen sempre sense esperar el 8 de març i els homes no ho fan de la mateixa manera que les dones perquè pensen que el desequilibri en drets els afavoreix, i els que no se’n avergonyeixen estan mal vistos.
Una petita mostra de la complicació d’aquest tipus de debat és troba en aquesta noticia: El Parlament debat una llei d’igualtat entre homes i dones, el PP hi vota en contra i Ciutadans se’n desmarca, mentre la resta hi vota a favor, però dels 6 diputats que intervenen, 5 són dones. I la pregunta és: els 4 partits que hi voten a favor no tenen homes per sortir en defensa de la llei d’igualtat?. O s’espera a donar el paper de lluïment a les dones quan es parla d’elles?. En la guerra de sexes els únics armisticis es firmen entre llençols?