Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Els avis miserables

Te raó Rajoy, mes valdria que no haguessin fet el referèndum a Escòcia, perquè saber és dolorós i escapça la il·lusió d’imaginar. Un resultat, poc divulgat, ha estat molt colpidor, però ja m’ho temia: els avis son egoistes i no estimen als nets. Es mes greu aquesta constatació que el NO a la independència?

Els números, com diu la pissarreta d’en Partal, son demolidors: “primer de tot que no em toquin la pensió, i per si de cas dic NO”. La meva impressió és que no son només als avis escocesos qui reaccionen així, sinó els jubilats (avis per extensió) d’arreu, davant una situació de canvi, i per tant d’incertesa, semblant a l’escocesa. Els d’aquí també. Ho dic amb coneixement, perquè de tu a tu així m’ho han dit.

L’egoisme és una malaltia comuna que muta com la grip, curable i controlable amb la vacuna de la generositat, però en la vellesa es fa crònica. En general, els avis “estimen” els nets com molts pares “estimen” als fills, com a font d’alegria, i aquí s’acaba l’estimació. Qui es senti ofès per aquesta afirmació que faci una honrada reflexió personal i quedi en pau amb la seva consciència si pot.

Gairabé 4 de cada 5 avis es escocesos ha votat contra el futur per el que votaven els seus fills i nets, i davant aquesta realitat la pregunta és: tenen dret a votar la gent gran per un futur que ja no els pertany? Preguntar no és ofendre i per això pregunto, no em vull fer il·lusions vanes ni viure al núvol. Tenim una societat on l’egoisme és un valor a defensar, amb exemples diaris, i la vacuna no esta disponible a les farmàcies ni es recepta als ambulatoris.

Aquells que ja tenim una edat, o dues, si és que volem votar pel futur, podem prendre dos camins: abandonar el mon o preguntar als nostres fills i nets com imaginen el seu futur i recolzar-los. SI hagués estat així altra gaita cantaria a Escòcia.



  1. Desprès del vist i no vist, encara hi ha algú que es cregui les enquestes? D’on ha sortit -i qui l’ha parit- aquesta enquesta? O potser es tracta d’un estudi [seriós] sociològic?

    I qui és el maco que diu que “jo no sóc egoista”? Que no són egoïstes els nets i fills? Tant o més que els avis i pares, ves per on…

    No cal cercar “els dolents” d’Escocia.

    Atentament, i bon dissabte

  2. Interessants reflexions:

    Tenim una societat on l’egoisme és un valor a defensar, amb exemples diaris, i la vacuna no esta disponible a les farmàcies ni es recepta als ambulatoris.

    L’egoisme és una malaltia comuna que muta com la grip, curable i controlable amb la vacuna de la generositat, però en la vellesa es fa crònica. […] I aquí s’acaba l’estimació.

    Qui es senti ofès per aquesta afirmació que faci una honrada reflexió personal i quedi en pau amb la seva consciència si pot.

    Preguntar no és ofendre i per això pregunto, no em vull fer il·lusions vanes ni viure al núvol….

  3. Soc àvia, i em sento bastant ofesa amb alguns comentaris. Quan érem joves, ho donàvem tots pels fills, sense pensar en nosaltres. Ni lleures, ni viatges ni esports, només atenció i treball. Avui, quan tinc algun problema no puc comptar ni amb els fills ni amb els néts, que em portaràn a un asil de vells quan toqui l’hora, si no m’en puc escapar abans, voluntàriament. Els nostres fills han tingut la vida molt diferent de nosaltres, i ara voldrien parlar-nos només per aconseguir els seus objectius. Tranquils: els meus objectius són els mateixos: vull la independència per Catalunya, desde sempre, pero… quants joves s’interessen pels problèmes dels avis?

    1. Esperò que no et sentis ofesa amb els meus de comentaris, jo també ja sóc avi, i encara que els meus nets no poden votar perque acaben de nèixer, el món és d’ells i no meu.
      El país que jo no he vist el tindré a través seu. Quina por hem de tenir per un futur que no es nostre? L’única por es que hi hagi massa avis egoïstes i miserables que esgeurrin aquest futur els fills i dels nets.

  4. Hauria d’haver escrit això en català però he decidit redactar-ho en anglès per raons de temps, la facilitat de plasmar els pensaments en la meva llengua materna, i la dificultat d’articular arguments complexos en una llengua que no domino. Accepteu les meves disculpes.

    I can understand the writer’s frustration at the survey findings but the nature of democracy almost inevitably means that some socio-economic/demographic groups will favour one option more than others. The fact that older voters tend to be more ‘conservative’ and more reluctant to change is not necessarily a bad thing. They provide ‘ballast’ in a society, which might otherwise be highly volatile. Think of countries in North Africa, with populations most of which are under the age of 15 and with very large cohorts of voters in their twenties and early thirties.

    It strikes me as unrealistic to expect voters (old, young or somewhere in between) not to vote for what they see as their immediate interests. Arguing that a particular group is ‘selfish’ in pursuing its own interests to the detriment of others ignores the nature of democracy based on mass suffrage. The idea is that the sum total of voters pursuing their own interests through the ballot box will yield options that approximate to the ‘common good’. Perhaps things do not always work out this way but until someone comes up with a better alternative to parliamentary democracy, it is all we have. Of course, one could argue that Scotland’s older voters were mistaken in seeing their interests best served by Union but looked at another way, the SNP’s arguments were simply not good enough to persuade them. It also ignores the fact that the Westminster government’s flexibility and the very nature of The United Kingdom meant that the choice was not a stark one between the status quo and independence. Older voters obviously found the option of greater devolution of fiscal and other powers to Scotland more attractive than the SNP’s leap into the unknown.

    At the moment, Catalonia is committed to an election-cum-plebiscite in November. If the majority of voters are to cast their vote for independence in those elections (as I hope they do), the arguments for setting up a new country have to be more powerful and compelling than the ones for staying in Spain. If pensioners and near-pensioners are much more reluctant to take the leap than say voters in their late teens, the campaign needs to take that into account. Indeed, as I have said on more than one occasion, without a clever multi-layered campaign, excellent research and effective socio-demographic targeting, I think it is unlikely we will win. Our politicians could take a leaf out of America’s book and examine the kind of intellectual rigour that made the Obama campaign a successful one.

    The final message is that it is pointless bewailing the fact that a sizeable (and growing) part of Catalonia is either of pensionable or near-pensionable age and is likely (on average) to be less prone to vote for independence. One could just as easily complain that large segments of the population in say Santa Coloma, Sant Illdefons or Gorg are more likely to vote for the status quo rather than independence (assuming they bother to vote at all). The electorate Catalonia has today is the product of history and a miserable lack of demographic planning and social provision. The sooner we recognise that fact and deploy arguments to convince those who would not currently vote for independence, the better.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent