El dia de la faldilla
Quan escric això els escocesos voten si volen ser o no independents d’Anglaterra, fins demà matí no sabrem el resultat.
A mi em sembla forassenyat que un país, si es reconeix col·lectivament com a tal, voti si ha de ser o no independent d’un altre país en nom de la democràcia. Cap Estat dels ja constituïts com a tal ho faria, i aquí és on hi trobem la diferència: un Estat no és necessàriament un país, és una teranyina jurídica, una almadrava o una vaixell que pesca per arrossegament amb la “barra italiana” emportant-se per la força tot el que escombra.
L’Europa dels Estats és el pany i forrellat de l’Europa dels Països, i a semblança de les presons daurades per apaivagar la set de llibertat dels presos, “l’Estat del benestar” (econòmic) ens fa esclaus “feliços”.
No se si Escòcia dirà Si o No a la independència, segons diuen vindrà de poc en un o altre sentit i aleshores què passarà?.
Passarà, com sempre, que els indecisos, els cagadubtes, els menfotistes, els no compromesos, seran el saquet de sorra que desnivella la balança cap a una o altra banda i fa guanyar o perdre. Quina absurditat de democràcia.
No m’agradaria que això pesés al meu país, que es guanyés per la mínima. Guanyant per la mínima seriem un Estat, no un país; la cohesió fa els països, la imposició fa els Estats.
Com l’ou, que és anterior a la gallina, sens dubte les comunitats humanes són anteriors a la democràcia, però la gallina de la democràcia d’or ens fa els ous cada dia mes petits. La faldilla escocesa pot ser és el decorat que amaga la manca de decòrum d’uns bòxers apretats o la llibertat del descalçotat que s’allibera de l’Estat que el te agafat per les enquestes.
Al menys els escocesos tenen ocasió de votar democràticament, i els Estats assimilaran la democràcia als seus interessos, sense sotmetre els seus interessos a la democràcia
Proposo el Kilt escocès per tapar les vergonyes de la democràcia
Finalment no ha estat un resultat ajustat, i el NO ha guanyat amb diferència. Les enquestes van preveure un canvi, i el SI semblava que pogués guanyar. Pànic a la City ! I tots a fer campanya a Escòcia !!!! Sempre hem pensat que guanyaria el NO.
Un escocès que va venir a la parada, em va dir que sí, que ells tenen les eines, un sistema, una manera de fer, que no hi ha problemes per fer el referèndum, però que envejen la força de la gent del nostre país, la mobilització, que tot es fa des de baix. Sí, nosaltres hem envejat el dia d’ahir, de com la gent ha anat a votar tranquil.lament, tots, els No i els SI, i ells envejen la manifestació del 2012, la Via Catalana, la V Baixa i les 750.000 signatures. Si t’hi fixes tots aquests dos anys, des de l’acord entre Cameron i Salmond, a Escòcia no s’ha fet cap cop de força per el YES. Tot tranquil.