Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Ada, adéu

Benvolguda Ada Colau, ets una novella de la política -la política dels polítics comme il faut– i es nota.

Se que no ho fas expressament però és d’agrair que vagis matisant quan l’entrevistador burxa; m’agradaria que tots els polítics professionals -espècie parasitària com el cargol poma- fessin el mateix.

El meu nas no em va enganyar, això que vols fer amb “Guanyem” és un “Podemos”, i si per el mateix preu tenim l’original perquè hem de comprar la còpia?

Podemos” és una proposta espanyola molt interessant, si fos espanyol els votaria, encara que només fos per combatre la plaga del cargol poma.

Tenen un programa que em penso que tu subscriuries totalment. Aquest programa provoca crisi d’ansietat i episòdics diarreics a la “casta” i particularment al peperos i psoeros, i això és bo per tots, especialment per els espanyols malgrè lui.  

He sentit a dir, despectivament, que els seu programa és una “carta als Reis” i en canvi a mi m’ha semblat un elogi. La quitxalla fa la carta als Reis amb il·lusió i espera que els portin d’una manera màgica els joguets dels seus somnis. De vegades la màgia es fa realitat per la intervenció dels pares.

En política espanyola la màgia es molt difícil, quasi impossible, perquè els “pares polítics” de la casta, son biològicament i mentalment incapaços de concebre i pensar fora de la seva constitució ancestral de Isabel i Fernando.

Ho tenen així de complicat, però nosaltres els catalans no som d’eixe mon, això es el que tu no has entès.

Ja t’ho vaig dir: els internacionalistes teniu un país sense fronteres i sense país, el país d’en Fullaraca, o el de Liliput, Una Sola Terra, amb aus, rèptils, ocells, i gent “que la terra no es partida com un  mapa mal pintat, i que això és una mentida de molt mala voluntat”, com diu la cançó.

Però sempre us oblideu dels Pobles, ja no dic pàtries per si de cas. Un Poble és una comunitat de persones, ara dites ciutadans, amb uns lligams comuns que en el nostre cas és la llengua i la cultura fonamentalment, i la història, encara que en això hi hagi més matisos discutibles. Els canvis socials els fan les persones amb una cohesió de Poble.

T’equivoques del tot quan fas dels independentistes un subgrup dels que volen el canvi social, no m’importa si som la meitat o més, som el nucli, la càrrega del obús trencador. La internacionalitat és tan voluble com ho és una vela al canvi de vent, el poble que lluita per la independència és el timó.

Tu vols ser una líder del canvi social i sumar-hi als independentistes, i els independentistes volem sumar el canvi social a la independència, no és cap joc de paraules, és un joc de contrapesos.

Això els de la CUP ho tenen molt clar i en aquest aspecte sempre han estat inequívocs i fiables a l’hora de posar en el centre del procés als Països Catalans. Em temo que aquest concepte et provoca urticària com a la dreta valenciana, si no és així ja m’ho diràs.

Per això he de dir-te adéu, com a aquells amors on arriba un moment que “això nostre no pot ser”. Et reitero la meva admiració per la teva lluita i perquè no és fàcil posar-se al capdavant d’un moviment i rebre totes les bufetades, haver de despullar l’anima i blindar la privacitat.

No és un adéu per sempre, és sols l’adéu per aquest instant, el cercle referem -quan siguem un país independent- i estic segur que encara serà mes gran.

Utilitzarem el teu, el vostre, Sí-Sí per assolir la independència de la mateixa manera, i encara mes, que utilitzes als independentistes per assolir el teu objectiu social, que també és el nostre, però per nosaltres de manera indestriable, mentre que per tu la independència és un cost d’oportunitat.




  1. Totalment d’acord. Tenint la CUP no sé a què treu cap això de la Colau, si no és dividir l’espai innecessàriament. Drets socials i drets nacionals. Indestriables. Per què són tant clars i ferms en els primers i en canvi ambigus en els segons? Nova política? Les coses clares.
  2. En això tens tota la raó. Si ja tenim originals, i a més dels PPCC com les CUP, no calen succedanis o imitacions en l’esfera política. Encara que si són per sumar ja van bé, sempre que no dispersin el rumb ni l’objectiu prioritari ara, la independència.  Això sí, no s’hi val menysprear el seu poder de convocatòria, i ja dic, no enfrontar-se per així sumar. La massa social que poden atraure convé que no s’enfili per terceres vies. Hem de ser molt curosos perquè caiguin del nostre cantó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent