Un segon de regal
Trigarem un segon mes a traspassar d’un any a l’altre perquè anem
frenant, un segon es tan important com tota una vida, de fet, és tota una vida
condensada en “breu” període. Un segon es la mesura d’una explosió dolor o de
felicitat a escala humana, segur que tothom que hagi experimentat aquesta
explosió, estarà d’acord que no ha durat mes d’aquest “breu” temps.
Ens han donat (no se qui) un segon mes d’aquest any
sense prendre’l del proper.
No ha de ser pas l’últim segon, i em prenc aquesta
fracció de temps a la meva conveniència. El faré servir ara perquè en un instant (mesura indeterminada de
temps que pot ser inferior a un segon) he pensat que abans intercanviava
dotzenes de felicitacions, algunes banals però moltes sentides envers el
destinatari, en aquestes “dates assenyalades” i vulgues que no, un segon del
pensament de cadascú havia estat per un altre. Fins i tot, durant uns anys, les
postals havien de ser integrament fetes a ma i expresses per a la persona a qui
li enviaves, amb un text personal, allunyat dels tòpics, personalitzades. Entretenir-se
a fer i preparar les postals de Nadal, portava molt temps i feina i ara no en
porten mes sinó l’esforç de recordar a tothom a qui no voldríem oblidar.
Puig que segur que he oblidat gent, fins i tot gent
que no conec i que no oblidaria si conegués, esmerço el meu segon de regal per
condicionar aquest minuts de pagament en recordar aquests oblits que ni jo
mateix recordo,
els deso en aquest segon regalat.
Un segon de felicitat per a tots (que no es poc).
I ben aprofitat; no val perdre’l, no creus ? Gràcies per aquest regal Josep, que jo també te’l faig, i així anem afegint segons per a tothom.
Un segon pot ser tota una vida nova o perdre-la… Un magnífic regal. Bon i feliç 2009!
i meam què ens durà aquest 9, de nou. Perquè creu-me que aquest, a banda de vell i de mal de coure, ha estat mal d’esclovellar per a molta gent, almenys la del meu redol. I el tracte groller que ens dispensen els nostres escarcellers ja comença a omplir la mesureta d’uns altres que no se n’adonen fins ara. La gent està com empardalada. A mi el que em mata és que si no hi estan, d’empardalats, no aclareixen res tanmateix, perquè qualsevol bàmbol et pot treure les sabates.
Gràcies! ¿Sabrem aprofitar bé aquest segon de felicitat? L’espècie humana té una habilitat especial per complicar-se la vida inútilment…
Amb els meus millors desigs per aquest 2009. Un tòpic despersonalitzat… però de tot cor.
Reyes