"Fa setanta anys els tancs de l'exèrcit de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos. L'Esquerra independentista commemorarà enguany aquells fets denunciant tant la repressió i dictadura feixistes com la reforma que va suposar mantenir el poder de les classes dominants i seguir negant els drets nacionals del poble català."
A continuació us mostro l’article publicat per la revista “Serra d’Or” d’aquest mes de gener, que parla sobre el disc Petjades. L'escrit va càrrec d'en Miquel Pujadó.
Meritxell Gené, Pau Alabajos, Cesk Freixas … Cada vegada més cantants catalans francament joves es donen a conèixer i van a la recerca del públic, malgrat la indiferència crònica dels mitjans de comunicació. En Romeu és un dels darrers arribats, i bé ens cal donar-li la benvinguda. El seu primer àlbum demostra que posseeix una veu sensible i amb possibilitats, que és un bon música (ell mateix s’ha fet càrrec dels arranjaments de l’àlbum, i també de les guitarres i el piano) i que és hàbil a l’hora d’escriure cançons, tot i que, tal com sol passar en els primers treballs, les ganes de dir moltes coses el porten de vegades a ser més evident que no pas subtil i a forçar sovint els versos per tal que hi càpiga tot el que li balla pel cap i necessita expressar. En Romeu, sense manies, reivindica la llengua i la nostra existència col•lectiva (“Llengua meva”, “Valset per compartir”, “Estem farts d’haver de demanar perdó per existir”), i projecta alhora un esguard gens complaent cap a un món devorat pel materialisme (“Diners”). Certes arrels brechtianes són presents en un tema com “Et podria passar a tu”, i la necessitat de memòria, individual i col•lectiva, amara la cançó “Pel carrer”. Ara bé, quan es deixa emportar pel lirisme (“Petjades”, “Melodies noves”) és quan aconsegueix enlairar-se més. Tan de bo que el seu viatge sigui llarg i profitós. – M.P.
Diumenge a les 14h enfilava cap a Girona acompanyat de dos bons companys i amics del Camp, la Lu i en Kuru. No feia gaire temps que havia estat a Girona, però la veritat és que no em fa gens de mandra recórrer aquests gairebé 200 kilòmetres que la separen de Tarragona. Va ser una tarda ben farcida de sorpreses i somriues. La primera sorpresa, però, ens va arribar més aviat del que prevèiem en observar l’elevadíssima taxa d’immigració que hi ha a Salt, he de confessar que no m’ho imaginava. Arribats a la Mirona, vam trobar moltes cares conegudes i en vam conèixer tantes més. Passats 2/4 de 7, i amb unes 400 persones, començava l’acció. Col·laboracions com Feliu Ventura, Miquel Gil, Albert Fibla, Alfons Olmo, Xavi Sarrià, Filibusters i Marc Freixas, van donar un toc original i desenfadat a l’actuació. A més, vam comptar amb il·lustracions realitzades en directe, poesia vinguda des del fons del cor i diferents elements audiovisuals.
Com us podeu imaginar, van ser més de dues hores d'intensitat, emocions i cançons que un cop més ens van agermanar i unir com a col·lectiu que som. Com moltíssimes altres persones, penso que és ben bé una sort poder comptar amb artistes i projectes tan ambiciosos i compromesos com aquest. Perquè cinc anys no es fan cada dia i perquè us ho mereixeu més que ningú: per Els altres bandais i per en Cesk, felicitats!
Estem vivint un nova escena de cançó protesta, ho explicavem ahir amb en Cesk Freixas. Entre molts altres factors que hem de tenir en compte, la força amb que tot just comença a caminar la cançó protesta no és pas fruit de l’atzar, sinó de la potència, fermesa i constant consolidació del moviment de l’Esquerra Independentista. Són molts i inimaginables els passos que ens queden encara per fer, i és justament per això que volem superar-nos i centrar esforços més que mai. I un dels fronts de lluita, també l’és la música, entesa i concebuda com a una eina més del moviment, lluny de ser venuda com un producte més d’aquest sistema monstruós i malaltís en que ens trobem submergits, anoment capitalisme. De fet, no em volia enrollar tant, però és que la presentació de la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" organitzada per l’EIC, em va deixar molt bon regust de boca: presntacions, parlaments, xerrades entretingudes i ben lluny de la somnolència, poesia, música i, sobretot, tantes cares d’arreu del Camp i també d’encara més lluny, com de Sabadell ;)
Una abraçada ben forta per en Pau Alabajos, que per motius aliens a la seva voluntat, ahir no va poder assistir a la presentació.
Aquest divendres 16 de gener l’EIC (Esquerra Independentista del Camp), a nivell de Tarragona, presentem la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”. L’acte es realitzarà a l’aula magna de la Facultat de Lletres URV de Tarragona i començarà a les 18h. A més, la presentació comptarà amb una xerrada sobre la vida de Carrasclet (guerriller històric del Camp), diferents parlaments, pica-pica i la màgia de la cançó amb alguna que altra sorpresa, a càrrec d’en Pau Alabajos, en Cesk Freixas i jo mateix.
Ens veiem divendres a Tarragona, hi esteu tots convidats!
PD: malgrat que el cartell indiqui que l’acte es realitzarà a la Facultat de Jurídiques URV, us comunico que finalment es realitzarà a la Facultat de Lletres URV (plaça Imperial Tarraco, Tarragona).
Com bé debeu saber, la matinada del passat 6 de gener van detenir en David de Vilafranca, membre de l’Associació Cultural La Fornal, amb un espectacular desplegament policial quan sortia del seu lloc de treball. La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. Malgrat que la mateixa legislació estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal. Al llarg de la setmana passada vam poder observar diferents mostres de suport i solidaritat arreu del territori. Podreu trobar més informació sobre el cas d'en David clicant aquí. Perquè en David no està sol.
Dimarts 13 de gener: 20h Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Sala d'actes de l'Escorxador)
Dimecres 14 de gener: 19h Conferència de premsa a la plaça de Sant Jaume de Barcelona 19.30h Concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
Dijous 15 de gener: Accions descentralitzades durant tot el dia Concentració de suport davant l'Ajuntament de Mataró
Dissabte 17 de gener: 12h Manifestació a la plaça de Sants de Barcelona
Un any més, el “Cops i flames” organitza la marató de 100 hores de música en català. Enguany és ja el 20è aniversari del programa, que donarà el tret de sortida aquest dimecres 14 de gener a partir de les 19h. Seran 5 dies intensos de música en català, al llarg dels quals hi participaran un bon grapat d’artistes: Lax'n'Busto, Els Pets, Whisky'ns, Titot, Albert Jordà, Ariel Santamaria, Llongue, Filippo Landini, La Puerta de los Sueños, Kitsch, Cesk Freixas, Carles Belda, Baetúria, La Carrau, Miquel Gil, Anita Miltoff, Òscar Briz, Ix !, Pokers, Pepet i Marieta, Martí Soriano i Miquel Pujadó, entre altres. La nostra cita és el dijous a les 22h, on tindré l’oportunitat de presentar diferents cançons del nostre primer disc.
Si no us voleu perdre aquesta marató de 100 hores de música en català, podeu escoltar-la a través de la sintonia 99.8 FM, si us trobeu al Camp, o bé a través d’internet clicant aquí, des de qualsevol altre indret.
Concentració avui dimecres 7 de gener a les 17.30 davant la botiga Breshka (Rambla Nova, Tarragona).
Avui al matí, el col·lectiu feminista Cau de Llunes ha realitzat diferents performances davant d'establiments comercials de roba per denunciar el foment que realitzen de la pressió estètica, la qual segons els col·lectiu, està estretament vinculada amb la violència de gènere. Després de realitzar l'acció simbòlica i pacífica davant un establiment s'han dirigit a l'establiment Bershka ubicat al final de la Rambla Nova. Allí han repetit l'acció, però quan es disposaven a llegir el manifest, han aparegut tres agents de la Guàrdia Urbana que han aturat la lectura del manifest i s'han disposat ha identificar a la trentena de persones que participaven en l'acció. Els agents han pres el DNI a la persona que estava llegint el manifest, el que ha provocat les queixes de les participants a l'acte. Els agents, han requisat llavors el megàfon i han entrat dins l'establiment. Les concentrades han entrat dins la botiga i els agents han començat a agredir les persones més properes provocant lesions a algunes persones. Tres d'aquestes, han estat empeses dins el rebedor d'un edifici adjacent, on davant la mirada de les concentrades i de les ciutadanes que passaven per allí, han estat agredides indiscriminadament. Mentrestant, fins a una quinzena de policies, entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, han fet un passadís que ha servit perquè els agents agressors portaren fins a una furgoneta a les tres persones. Actualment estan passant una revisió mèdica a l'Hospital de Santa Tecla, però no es sap quina serà la seva destinació. Membres dels col·lectius participants han esbrinat que el més probable és que siguin recloses als calabossos de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de les Gavarres. Representants dels col·lectius han anat a l'Ajuntament per demanar una reunió extraordinària i urgent amb l'alcalde de la ciutat. A les 4 de la tarda han aconseguit concentar una reunió que es farà amb un tinent d'alcalde del Consistori. En aquesta, pretenen demanar explicacions del succeït i exigir l'alliberament immediat i sense càrrecs de les tres persones agredides i detingudes. A més, han convocat una concentració i una roda de premsa a 2/4 de 6 de la tarda davant la botiga Bershka, al final de la Rambla Nova, per deunciar publicament el fets succeïts i exigir l'alliberament de les tres persones.
Continua ampliant-se el ventall de punts de venda de Petjades. Si encara esteu comprant regals d’última hora o simplement voleu adquirir el disc, podeu fer-ho de tres maneres: a) Anant a comprar-lo a les següents botigues: Barcelona (Barcelonès): La ciutat invisible, Terra d’Escudella i Mai Morirem. Girona (Gironès): Partizzano Reus (Baix Camp): Batabat Tarragona (Tarragonès): llibreria La Capona i tendes de discs Arsis, Buhos i Shiva Music. b) Per internet, a través del portal Productes de la Terra c) Al final de cada concert
La nit de dissabte va ser molt especial i emocionant. El municipi, Maspujols. El públic, nombrós i amic. La cançó, més protesta que mai. Ja hi havia tocat un cop, a Maspujols, va ser a l’estiu i en guardo molt bon record. Aquest vegada, però, presentava per primer cop en aquest municipi, les Petjades al complert. És realment admirable la tasca que duen a terme els joves organitzadors d’aquest poble. I és que tant a l’acte ahir com a l’anterior, vam comptar amb una atenció, organització i infrastructura del tot envejable. Una abraçada des d’aquí, especialment per a la Núria i en Jordi! Aquest cop, l’espai era cobert i compartia escenari amb l’amic i company d’ofici Cesk Freixas. He de confessar que estava més nerviós que mai, i més veient tantes cares conegudes d’arreu del Camp: de Maspujols, de Vilaplana, de Falset, de Cornudella, de Reus, de Tarragona, de La Canonja, d’Almoster, ... i aquest cop no me n’oblido, també de la Selva del Camp ;) Una plaer poder repetir, Maspujols.
Porta al passat és el nom
d'aquesta fotografia, guanyadora del primer premi del concurs Riera la Boella,
en el qual vaig tenir l’oportunitat de col·laborar ara fa un parell de mesos.
La importància del no oblidar em ve al cap, més que mai, ara que deixem enrere
un 2008 d’allò més intens i farcit de records.
Per totes i tots els qui
no hem recordat, per totes i tots els qui no hem oblidat. Sempre que vulguem
submergir-nos en l’ahir, ja ho sabeu, podem utilitzar la porta al passat. Gràcies per ser-hi i fer-ho possible, de tot cor. Gràcies per aquest any.
Aquest dissabte es realitzarà diferents indrets dels Països Catalans la Marxa de Torxes. Es tracte d'acte de periodicitat anual que plasma el suport cap als presos i preses polítiques catalanes. L'organitza el col·lectiu Rescat, que rep el suport de l'Esquerra Independentista.
Perquè la solidaritat és necessària. Perquè la solidaritat ens uneix. Perquè la solidaritat no s'empresona!
Aquesta ha estat una setmana intensa,
sobretot per al SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans). Cal recordar
que dimecres el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona expulsava a
sis estudiants arran de les mobilitzacions en contra del Pla Bolonya. Per no
quedar-se de braços plegats davant de la imposició d’aquest pla de
privatitzacions, sis companys es troben expulsats de la seva universitat i
vint-i-dos més han estat amonestats. Surrealista però cert. És en aquesta
setmana, que he tingut l’oportunitat de compartir vetllades i cançons amb
diferents nuclis de l’organització estudiantil, concretament a Lleida ( Segrià)
i a la Selva del Camp (Baix Camp).
Dimecres, a Lleida, vam estar a la facultat
ocpupada d’aquesta ciutat, a on malgrat el fred i el desgast físic dels
estudiants, vam compartir una càlida vetllada al pati del rectorat. Deu n'idó
la diferència que hi ha entre una universitat vista de dia que potencia els
interessos i privatitzacions del sistema educatiu actual, davant d’una altra universitat,
en aquets cas vista de nit, que qüestiona i crítica el model institucional a la
vegada que aposta per un ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i
de qualitat. Personalment, jo em quedo amb la segona.
D’altra banda, i en un context molt diferent,
aquest matí he participat en l’acte que ha organitzat el nucli del SEPC de la
Selva del Camp, a l’institut d’aquest municipi, en el qual també hi ha
particpat en Xavi Sarrià presentant el seu nou llibre “Històries del Paradís”.
En aquest últim lloc, hi ha hagut moltes coses que m’han sorprès positivament,
la que més vull destacar és el bon rotllo i confiança que hi havia
entre porfessors i alumnes. En el meu cas, suposo que el fet d’haver estudiat
a un municipi més gran a on la gent no es coneix tant entre sí, no ha permés
que es donés en aquest grau la relació de professor-alumne. Realment, m’hagués
agradat que la relació professor-alumne de la meva secundària hagués estat com
la que tenen a la Selva del Camp.
Cada dia em fascina més
l’ambient que es pot arribar a respirar amb una estelada, una guitarra i les
veus de totes i tots. Materialitzant amb aquesta realitat un conjunt de somnis,
il·lusions, amor, i compromís per canviar i millorar tot allò que ens preocupa
com a individus i com a col·lectiu que som.
Quina vetllada més
emocionant i familiar la de diumenge a Sant Andreu (Barcelona), gràcies en majúscula per l'acollida i complicitat. Amb més d’una quinzena
d’actes compresos entre el 28 de novembre i el 8 de desembre, Sant Andreu
celebrava enguany la 5a edició de les Festes Reivindicatives. És en aquest marc, on vaig tenir
l’oportunitat de presentar les cançons del treball "Petjades", compartint cartell
amb en Cesk Freixas.
Per les cançons
lliures i per Sant Andreu, que no s’acabin mai les petjades de tots nosaltres!
Aquest dissabte dia 6 de desembre farà ja 30 anys de la imposició de la "Constitución Española", que tingué lloc l'any 1978. És per aquest motiu que demà divendres, el nucli de Maulets Baix Camp organitza un acte en contra d'aquest document i de tota la concepció espanyola que després de moltes modificacions, i entre molts altres aspectes, nega la llibertat dels Països Catalans, entre d'altres pobles. Així doncs, demà divendres tindrem l'oportunitat de presentar les cançons de "Petjades" a la Taverna Carrasclet (C/St. Elies, 8) a partir de les 22h. Tot seguit gaudirem de la música i ambient que ens portarà en Dj Kuru (Tarragona).
