Una candidatura dels partits del «doble si» més les entitats de la campanya «Ara és l’Hora» podria superar àmpliament els dos milions de vots i aquest èxit tindria una repercussió internacional tant important que suposaria un punt de no-retorn cap a la independència. El mandat democràtic resultant tindria una contundència extraordinària davant de la comunitat internacional. En canvi unes eleccions amb els resultats de la darrera enquesta del CEO amb la fragmentació que representen vuit partits diferents donarien una imatge de poca determinació per la independència.
El punt més feble de l’Estat espanyol és el creixement anual del seu endeutament que el deixa en mans dels mercats monetaris. El maig del 2010 una carta del Banc Central Europeu va obligar al President Zapatero a canviar la seva política econòmica. Dos anys més tard l’operació es va repetir amb el President Rajoy collat per la crisi de Bankia i les caixes d’estalvis en fallida. L’any passat i aquest l’Estat espanyol ha necessitat 60.000 milions per cobrir el nou deute públic i l’any vinent li tornaran a faltar. Actualment hi ha una enorme liquiditat a nivell global i per aquesta raó la prima de risc espanyola, com la d’altres països intervinguts excepte Grècia, ha baixat.
Però l’any 2015, si a la primavera hi ha les eleccions catalanes amb una victòria esclatant de la candidatura unitària i si les eleccions municipals de maig confirmen la davallada del PP i el PSOE que pronostiquen les enquestes i la pujada de candidatures tipus Guanyem les tensions en el mercat monetari retornaran. Perquè els resultats anunciaran unes Cortes espanyoles amb uns noranta diputats de «Podemos», molt fragmentades i difícilment governables. Les agències de «rating» i diversos entitats bancàries internacionals ja han anunciat que, en aquestes circumstàncies, el cobrament de l’enorme deute públic del Regne d’Espanya presentarà perspectives de cobrament difícils.
A començaments de l’any 2016, després de les eleccions a diputats i senadors, la situació esdevindrà crítica. L’economia espanyola és la quarta de la zona euro i la moneda única tornarà a estar en perill. La crisi mundial que pot provocar la dissolució de la unió monetària multiplicaria l’impacte de la fallida de Lehman Brothers de l’any 2008. La Unió Europea haurà d’intervenir en la política espanyola com ja va fer a Itàlia l’any 2011, quan va forçar, de sota mà, la dimissió de Berlusconi i va imposar un govern tècnic presidit per Mario Monti.
De manera automàtica el conflicte per la independència deixarà de ser un afer intern espanyol i esdevindrà un afer europeu de primer ordre. Les potències europees defensaran amb tota mena de pressions ocultes la unitat de l’Estat espanyol. Tanmateix el països de tradició democràtica com són no podran ignorar la voluntat del poble català expressat a les eleccions plebiscitàries. Sempre que els nostres representants demostrin la determinació necessària des del mateix moment de formar una candidatura unitària. La Unió Europea pressionarà al Regne d’Espanya i al Govern català per un acord tipus «Tercera Via». Com que el pacte haurà de ser ràpid la proposta més probable serà una disposició addicional a la Constitució.
El poble català no pot deixar-se atrapar en aquesta trampa; repetiria l’error de la Transició. Mentre la monarquia de Juan Carlos necessitava consolidar-se va acceptar, primer, el restabliment de la Generalitat. Després, com que els vots dels catalans eren imprescindible per legitimar la Constitució de 1978, van admetre l’existència de nacionalitats i dos tipus d’autonomia, amb un Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum per les nacionalitats històriques. Tanmateix, un cop obtingut el consentiment dels catalans, el règim postfranquista no va dubtar en utilitzar el cop d’Estat del 23-F de 1981 per reduir Catalunya a una autonomia regional. Els partits catalans van ser exclosos dels Pactes Autonòmics i els partits espanyols van redactar la LOAPA. L’experiència ens diu que en un moment de crisi l’Estat espanyol concedirà moltes coses. Però passat el temporal convertiran aquests cessions en paper mullat.
En el cas altament probable d’una crisi espanyola aguda i d’una intervenció europea, s’obrirà l’oportunitat real d’obtenir la independència o un referèndum vinculant en el que consti l’opció de la independència. Però s’ha de mantenir-se unit i amb posicions clares i fermes, per resistir les pressions internacionals. Perquè la comunitat internacional assumeixi que la independència és inevitable i que li convé que s’hi arribi de la manera més tranquil·la possible cal afrontar les properes eleccions amb una candidatura unitària per la independència. Una candidatura que sigui vista per tothom no com una coalició de partits, sinó com la continuïtat de les mobilitzacions que han meravellat el món, la darrera de les quals ha estat la consulta del 9 de novembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!