Per tot el món es va sentir aquest dilluns el clam dels treballadors i treballadores, en diferents idiomes i escenificacions, amb tonalitats totes properes al roig i reivindicacions diverses que apunten si fa no fa, a recorrer les mateixes sendes.
De tots els esdeveniments ocorreguts durant el present 1 de maig, destaquen dos fets realment inusuals:

Els sindicats espanyols majoritaris (CCOO i UGT) convocaven amb el lema "Per la pau, treball estable en igualtat", dit així i tret de context sembla que es tracte d'una proclama quasi-revolucionària, en la que s'avisa els patrons que de continuar la precarietat laboral s'acabarà la pau social i els sindicats prendran els carrers muntant barricades. Res més lluny de la realitat, la precarietat de la classe treballadora no afecta per a res els pactes de pau social signats entre la patronal i les cúpules sindicals que venen de molts anys enrere.
El lema en qüestió no parla de pau social, sinó de donar suport al procés de pau que s'ha encetat amb l'alto el foc d'ETA. Es tracta d'una actitut realment lloable de banda d'uns sindicats que tindran molt a dir en tot aquest procés, sobretot pel que fa a l'apropament als sindicats bascos (LAB i ELA) per intentar albirar eixides satisfactòries, i com no, també per fer veure a la classe treballadora espanyola que els abertzales, lluny de la imatge que han donat els mitjans post-franquistes, són treballadors/es amb interessos comuns a la resta de treballadors del món, que només demanen respecte a la decissió majoritària del poble basc.
Dit això, el que em sembla realment preocupant de l'assumpte és que una volta més els sindicats majoritaris no són més que la corretja de transmissió dels desitjos i estratègies del PSOE, que són els que dicten ara toca, ara no toca. Després de la vergonyosa actuació del duo estàtico en la campanya de referèndum de la Constitució Europea, en la que van ser incapaços ni tan sols d'explicar als treballadors/es en que consistia el text, ara venen publicitant un procés de pau en el que el PSOE ha dipositat bona part dels seus interessos electorals. Tant per a bé com per a mal se'ls veu el plumero a quilòmetres

Per un altre costat tenim la gran bomba política de la setmana, la nacionalització dels hidrocarburs a Bolivia, dictada el mateix 1 de maig pel president electe Evo Morales. És curiós observar com periodistes, professors, polítics etc.. ens havien estat enganyant tots estos anys diguent que els polítics no tenen marge d'acció econòmica, que l'economia la marcaven els mercats i que els governs havien d'acatar a la primera l'ordre dels mercats internacionals. Un indi amb cara de símpatic i bon xic ha ordenat l'exèrcit prendre els pous petrolífers i els jaciments de gas. A Madrid, Washington i Brasilia els encorbatats li ploren als seus governs de torn per a que facen alguna cosa, i ZP com no podria ser d'una altra manera es mostra preocupat pels ingressos dels burgesos que han estat matant indis totes estes dècades.
D'altra banda amb l'acció d'Evo cau una altre mite sostingut des de fa temps per la psuedoesquerra espanyola i la dreta pseudocatalanista segons el qual el nacionalisme és intrinsecament de dretes. Doncs no, ja ho veieu, més clar aigua, nacionalitzar és el contari de privatitzar, galandrans que sou uns galandrans.
Esperem que el poble puga aprofitar-se d'aquesta nacionalització i que d'ací uns anys pel primer de maig no estiguem parlant de nacionalitzacions sinó de col·lectivitzacions.

Hasta la victoria siempre, patria o muerte, venceremos.

El cas és que eren les 9 del matí del diumenge passat i em trobava amb uns amics a un pis de Benimaclet continuant la festa, quan de sobte vam sentir rebombori al carrer, cridadissa de xiquets i música de banda. Com que ja portàvem unes quantes hores de festa i se'ns havien acabat els recursos per continuar-la vaig decidir assomar-me al balcó a vore que es coïa pel carrer i si de cas baixar a esquadrinyar .
Hi havia com unes 150 persones, i pel que vaig deduir per l'estàndard i pels brusons es tractava de fallers; que collons feien dues setmanes després de falles tornant a la mateixa? la veritat, ni ho sé ni m'importa. Anaven aplegant-se tots al Carrer Emili Baró, tot just davant de nosaltres i cadascú prenia el seu lloc, els xiquets i presidents davant, els músics darrere, i alguns més majorets controlaven els cantons com si del servei d'ordre d'una mani es tractara . Van esperar a que arribaren tots i al senyal del president de la falla van començar els músics a tocar i la resta de la gent a botar i a bramar això tan conegut de "maricón el que no bote".
Em vaig quedar de pedra no només per la frase en sí, sinó sobretot per l'èmfasi que li posaven, semblava com si un exèrcit d'homosexuals estiguera a punt de prendre la ciutat de València i anaren a sodomitzar tots els falleros.
No va ser una frase més, de fet va ser l'única que vaig sentir mentre la comitiva s'allunyava.
Em vaig quedar uns instants pensant que aquells xiquets i xiquetes que cridaven això tal i com els seus pares els ho havien ensenyat serien majoritàriament els malparits del dia de demà. És aquesta l'educació que una part important de la societat dóna als seus fills, el nul respecte a la llibertat dels altres i la marginació i repressió de les diferències.
Desconec si això seria producte de les drogues adulterades que deixen els nostres falleros sense neurones o simplement estaven assajant per portar els xiquets a vore el Papa, el cas és que em vaig recordar del Komando Anti-Fallas i em va tornar el somriure a la cara.

Ja estem ací, sembla que hem arribat a un altre punt on la història s'accelera i l'immobilisme deixa pas a l'esperança , a la mobilització i també als temors.

Estem davant d'un nou escenari que s'ha anat construint després d'anys d'acostament, distensió i contactes amb blindatges a prova de bomba, banyera i electrodes.

L'esquerra abertzale ha entés que era el moment i aposta per una solució dialogada on el poble tinga sempre l'última paraula.

Otegui i altres portaveus abertzales són a la presó per fer política i l'organització armada es declara en alto el foc permanent, resulta evident que ja no s'imposen les lògiques militars i que hi ha confiança en el poble per solucionar el conflicte.

És a les mans del PSOE no boicotejar el que decidisca la societat basca, no em fie d'ells ni d'ací al cantó, però ara que el procés ja ha començat no els en queda una altra, o el procés va bé o el PP se'ls menja.

De tota manera mane qui mane a Madrid, dóna la sensació que la societat basca comença a estar suficientment madura per veure que tard o d'hora s'haurà d'apostar fort per la independència.

Ens han tingut dues setmanes de campanya continua a tots els mitjans, sembla que ara ja no hi ha prou en presentar un enemic flac i barbut que saluda a les càmeres des de ves a saber on , ara cal que odiem tots els musulmans . El context en el qual tenen lloc les protestes violentes sembla que no té cap importància en el debat. Només es parla d'uns moros intolerants que no respecten un pobre dibuixant danès que ha fet un dibuix de Mahoma.

Els Occidentals som les víctimes en aquest sainet del xoc de civilitzacions, tenim una cultura i un sentit del civisme tant alt que no podem conviure amb pobles arcaics com els que professen la religió de l'Islam. Ells posen els morts i nosaltres ens rebolquem en la superioritat cultural.

I ací la censura com a sistema de vida. Ningú se sorprén ja de que silencien la manifestació de Barcelona d'un milió de persones o de que li censuren un cartell a Pot de Plom. Els Zaplanes, Polancos i Fungairinhos ho tenen tot controlat per a que li continuem pegant voltes a la sénia sense ni tan sols imaginar-nos que pot haver alternatives. I al mateix temps que et peguen varades al llom et xiuxiuegen a l'orella " els moros volen matar-te, els bascos volen matar-te, els catalans volen robar-te..."

...Pense que ha arribat el moment d'enfrontar-nos a la seua prepotència, per això propose que es faça una arreplega de signatures per demanar que els valencians i valencianes puguem votar el nou estatut d'ací. Si fa falta anem a per les signatures als mateixos pobles que vagen els PPros, "Volen que votem l'Estatut de Catalunya i el valencià no?" és un argument irrebatible, Camps no ha tingut manera de contestar-li als periodistes que li han preguntat sobre aquesta qüestió. Si utilitzem la mateixa arma que ells (recolida de signatures) les nostres accions tindran un ressò mediàtic més gran i els posarem directament en evidència. A més no estic parlant d'un tema menor, la negació del dret dels valencians a decidir el nostre futur és on està l'arrel del problema, i en fer-li vore a la gent que els que no ens deixen decidir no són els catalans sinó els espanyols....

Com cada any per aquestes dates el trobador oficiós de la Vila de Pego En Salvador Bolufer (The Bholu's Pater) ens obsequia amb una demostració de les seues dots premonitòries rimant les desgràcies de la nostra societat amb el millor humor possible, per desgràcia em sembla que enguany tampoc s'equivocarà.

El Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego vos convida a l'estrena al nostre poble del Documental: "Reflexions sobre l'urbanisme a la Marina alta, El cercle viciòs?" de Pau Soler i Jordi Llorenç, que tindrà lloc el proper dijous 29 de desembre al Casal Cultural de Pego (Pla de la Font). La projecció començarà a les 19h i esperem després fer una mica de debat sobre el tema. D'altra banda et recordem que les multes imposades als militants del Col.lectiu ja pugen a 1500 € (1000 per defensar-nos de l'agressió d'Eduardo Siscar i 500 per lo de la mani il.legal) així que et demanem que faces efectiva la teua solidaritat comprant samarretes de la plataforma de comarques el proper dijous. T'esperem, la teua opinió compta, o ara o mai.

És l'acudit fàcil i recurrent que he de suportar cristianament quan venen aquestes dates, es veu que és del tot inevitable resistir-se a fer-me la brometa. Amics i coneguts de qualsevol sexe, edat, ideologia o nivell d'estudis passen del colpet a l'esquena a amollar-me frases del tipus " ja arriba el teu dia" o pitjor encara em comparen amb agents de la CIA com el Pare Noel.

El cas és que amb una garbera d'anys a l'esquena ja he aprés a desarmar el meu interlocutor fent-li vore la poca originalitat de les seues ocurrències.

L'origen etimològic del meu cognom sembla bastant evident i fa referència al naixement de Jesús de Natzaré , i per extensió al dia de l'any triat per la cúria vaticana per celebrar la seua festorra anual. D'aquesta manera esborraven sense massa tensions les festes d'hivern romanes en honor a Saturn i d'altres del nord d'Europa que es feien per aquestos dies.

Com sabeu els Nadals estem repartits per tots els Països Catalans. El cognom de polítics i esportistes famosos donen testimoni de l'extensió de la nissaga, potser el País Valencià siga el lloc on menys n'hem arribat.

Un volta vaig coneixer un Nadal del Vallès que em comentava que en la seua tradició familiar es deia que els Nadals procedíem dels jueus catalans. Vaig comentar-li este aspecte al meu professor del CAP l'entranyable mossén Pere Riutort i escarotat em digué que això era impossible, que Nadal es refereix a la Nativitat del Nostre Senyor i no pot ser que hi hagen jueus pel mig. Anys després amics meus amb certes nocions d'història em comentaven que no era tan descabellada la teoria del Nadal del Vallès si tenim en compte que molts jueus conversos com Lluís de Santangel adoptaven cognoms de molt de fervor catòlic per esborrar les seues arrels impures.

Siga com siga, en aquestes dates on la bèstia capitalista mostra la seua cara més desvergonyida , no és mal moment per recordar el best-seller literari en qüestió i imaginar-se que si haguera de naixer un mesies contemporani ho tornaria a fer a Betlem, seria una xiqueta palestina que en complir els 16 anys s'omplirà de bombes i es llençarà contra les noves legions romanes del Sahal.

I per acabar desitjar-vos bones festes recordant la pancarta que se'ls va colar un any als responsables de la censura de TVE a les festes majors d'Iruña " Pasatelo bién y gasta poco, E.T.A. te desea unos felices San Fermines".

Doncs això, Bon Nadal.

.

Des del Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego volem congratular-nos pel doble cop rebut pel Pego Golf des de les institucions autonòmiques i europees.

A l'informe aprovat pel Parlament Europeu sobre els abusos de la LRAU veiem punt per punt el que a nivell més particular està passant a Pego . Sospites de corrupció, falta d'informació i perjudici econòmic per als propietaris, són algunes de les deficiències recollides a l'informe europeu i que nosaltres ja recollíem a l'informe de 10 pàgines sobre la situació de Pego Golf i d'altres projectes, que vam enviar a la delegació de Parlament Europeu de visita al País Valencià.

D'altra banda el toc d'atenció donat per la Conselleria de Territori a l'Ajuntament de Pego sobre les deficiències del Pego Golf ens confirma les nostres sospites de que la tramitació del projecte va ser fet amb preses per tal de ser aprovat amb la LRAU i donar el màxim de benefici al promotor front als propietaris. Independentment dels tecnicismes, els retrets de la Conselleria al projecte de Pego Golf: possible insuficiència de recursos hídrics i infrastructures bàsiques per a una població em augment, manca de respecte per les vies fluvials, possible afecció a la Marjal Pego-Oliva, manca de vivendes socials, manca d'estudis d'acústica, paisatge, trànsit rodat etc.. ja havien estat posats en negre sobre blanc en les 1000 al·legacions impulsades pel CDT-Pego .

Independentment de que resulta que els "crispadors de la vida política" teníem raó, el més trist és comprovar com una vegada més els criteris polítics seguits pel Govern Municipal són els de la defensa dels interessos d'unes poques persones per sobre dels interessos de la societat.

Demanem una volta més als nostres polítics que repensen aquesta trajectòria i tornen als postulats del 2003 en que es defensava la democràcia, el debat públic i la participació ciutadana en la presa de decisions. Demanem al Govern Municipal que paralitze per compte propi el Pego Golf per a ser incluït dins de la Agenda Local XXI i que els ciutadans de Pego puguen expressar la seua opinió amb tota la informació a la mà. Sinó ho fan així, l'Agenda Local XXI anuciada als quatre vents pel tripartit no serà més que un estratègia per llavar-se la cara.

La decisió d'aquestes institucions no és cap victòria per a la gent que estimem la nostra terra, però evidencia les lluites portades a terme per milers de persones de nord a sud pel país, i a Pego veiem com el nostre govern municipal torna a posar-se a la dreta d'institucions tan neoliberals com la Unió Europea i la Generalitat Valenciana.

D'altra banda des de CDT-Pego volem donar suport a la comunitat educativa de Pego que es manifestarà el proper dissabte. Recordem que l'any 2002 l'Assemblea de Joves de Pego va fer un informe sobre l'estat de l'educació al poble on constàtavem bàsicament les mateixes deficiències que ara, manca d'un institut nou, manca d'una nova escola per a Carolina Sala i una aula per a Rosalia Bondia etc.. Volem demanar als nostres polítics en especial als de PP que es concentren en fer aquestes reivindicacions que portaven els tres partits al programa electoral i es deixen d'afavorir projectes dels seus amics que no van tindre valor d'explicar abans de les eleccions.

Pego a 14 de desembre de 2005.

"Vista la comunicación de la GUARDIA CIVIL DE PEGO de fecha 24/09/2005, dando cuenta de la celebración de una manifestación/concentración no comunicada previamente a la Subddelegación del Gobierno..."

Frases precedides per l'escut del Plus Ultra i el logo en bilingüe de la Subdelegació del Govern d'Alacant. No podia esperar-me res de bo d'aquella simbologia, i efectivament al segon foli de la missiva en qüestió em veig ressaltada en negreta la xifra 475, "fills de la gran...", supose que és del tot inevitable que algú reaccione així quan li posen una multa, però encara que això ho diran quasi tots, en este cas tenia almenys part de raó. M'explique:

El 4 de setembre vaig donar compte a l'Ajuntament de Pego en nom del Col·lectiu en Defensa del Terrritori, de les nostres intencions de celebrar una manifestació pels carrers del poble el dia 24 d'aquell mateix mes amb el lema "1 Camp de Golf i 5000 cases +, parem la destrossa", demanàvem permís i deixava el meu telèfon per si hi havia algun problema. Tres dies abans de la mani em contesten per escrit que això no és cosa d'ells i que haig de demanar permís a Delegació del Govern. Cridem a Delegació del Govern i evidentment ens diuen que ja és tard.

O siga que ens plantem a dos dies d'una mani convocada 20 dies abans des de diferents mitjans de comunicació, sense permís. A partir d'ahí parlem amb el Cap de la Policia, amb l'Alcalde Carmelo Ortola i amb el Sergent de la Guardia Civil de Pego, totes tres autoritats em van dir que ells no volien problemes i que si la mani era pacífica ells mirarien cap a una altra banda, vam pactar un recorregut pel centre antic per no retindre massa el trànsit i em van fer responsable de tot el que puguera passar.

El dia de la mani tot va anar rodat, potser faltava algú a banda dels 400 que van vindre, però vam passejar les nostres consignes pel poble amb tota normalitat i sense cap tipus d'incidents.

Em van enganyar com a un xiquet les tres autoritats en qüestió? vaig ser extremadament innocent de confiar en un madero, un picolo i un alcalde del PP?

La resposta no és tan senzilla i més per la majoria dels lectors que encara no teniu totes les claus de la història.

El cas és que a banda de la mani on aplegàrem 400 persones, per la nit se celebrà un concert on n'acudiren 1500, era un concert en homenatge a Ovidi organitzat per Ràdio Pego (Ajuntament), i on la gent del col·lectiu aprofitarem per a què tot el món s'informara del que estava passant al poble en matèria urbanística, i casualitats de la vida com per la meua pseudoprofessió de cantant tenia una hora de micròfon per a mi sol, em vaig dedicar a anar soltant algunes perletes i sobretot a repetir els noms dels principals culpables de l'especulació salvatge que està assolant el nostre poble, res de pensat i fet, tenia molt clar el que volia dir i com dir-ho per a què no em pugueren agafar legalment .

A l'endemà mateix bronca a la gent de Ràdio Pego per portar subversius a cantar, i nova amenaça dels sector feixista del PP de trencar el pacte amb Bloc i PSOE i anar-se'n amb l'extrema-dreta de Barret.

Estic totalment segur que ni l'Alcalde, ni el cap de la Policia ni el Sergent de la Guàrdia Civil teníen intenció en pricipi de xivar-se, però de segur que les pressions han estat molt fortes i com m'ha dit algú per ahí, els del PP de Pego no em perdonen que haja dit noms i cognoms davant de tanta gent, llavors calia infligir-me algun càstig.

Als pobles del País Valencià no manen els alcaldes, ni els caps de la Policia ni els sergents de la Guàrdfia Civil, als nostres pobles mana la màfia legal o il·legal de les grans constructores que compren voluntats polítiques a base de maletins. Això que m'ha passat a mi, no és cap anecdota aïllada i ve passant-li a molta gent de nord a sud d'aquesta terra mil voltes foradada. La qüestió es fer-nos una putada i una altra per a que abandonem, però ja sabeu que alguns no en tenim cap intenció.

Hem presentat recurs a la multa, però el nostre superbuffet d'advocats a Barcelona ja ens ha informa't que és pràcticament impossible guanya-li un recurs a l'administració quan és la mateixa administració qui ha de resoldre. Res, farem alguna festorra i amb els beneficis pagarem la multa i renovarem el material d'agitació.

I per acabar, tenint en compte que en realitat m'han multat per dir els noms dels principals especuladors que volen fer el Pego Golf, deixeu-me que caiga en el plaer de reincidir:

-José Manuel Zapata, principal constructor del Pego Golf, pepero de tota la vida que igual ha tret benefici de Barret que del tripartit. Va ser ell que amb una cabotada va dir al PSOE i PP que rebutjaren les esmenes sobre Pego Golf que havia presentat el Bloc al ple, fins i tot el mateix Bloc es va engolir les seues esmenes .

- José Sala, Arquitecte que signa els plànols del PegoGolf, pepero des de fa anys, ha estat de tota la vida el cap de l'aparellador José Eduardo Siscar.

- José Eduardo Siscar, Regidor d'urbanisme pel PP, des de sempre

aparellador a les ordres de l'arquitecte José Sala i treballant colze a colze amb Zapata, 120 persones del poble van signar una al·legació en la que se li demanava que es retirara del procés d'aprovació de Pego Golf ja que legalment era clara la seua incompatibilitat per relació professional continuada amb els constructors. Ha amenaçat en diverses vegades de trencar el pacte i anar-se'n amb l'extrema-dreta de Barret, si la resta de regidors no accedien als seus desitjos urbanístics. Conegut per les seues agressions a gent de Ràdio Pego i per haver segut el primer Regidor d'Urbanisme de Barret.

Bon Profit.

Portava uns mesos pegant-li voltes a això de fer un bloc, però com la meua familiaritat amb la ciberagitació és bastant tardana i tinc la mania de deixar les coses importants per a la setmana que ve, fins ara no m'havia decidit a donar el pas.

Pots d'spray que deixen els dits tacats, pamflets que no entren per baix les portes per què estan mal plegats, programes de ràdio censurats pel bé de la convivència immobiliària, concerts a centenars de Km etc.. de totes les formes d'agitació que he tastat, aquesta de llogar un bloc és la mes burgesa de totes, o si ho preferiu per a no flagel·lar-me tant, diré la més còmoda.

Evidentment ni renuncie a les altres formes de lluita (que ortodox m'ha quedat), ni crec que per pagar-li 100 durets al mes al ti Vicent vullga dir que el que dic siga menys alternatiu, rojo-separatista o punki que qualsevol altre.

El cas és que tinc un joguet nou, i tinc intenció d'emprar-lo per a gaudir que no per a jugar. Això de que em coste unes perretes i que l'audiència potencial siga qualitativament molt alta m'obliga a recordar-me a mi mateix les dues paraules més repetides en la comunicació materno-filial tin trellat.

El trellat o la serietat que em demane no és la de l'auto-censura, ni tan sols la de mesurar el contingut de les paraules per no ofendre la sensibilitat de certes ànimes càndides , simplement em demane una miqueta de disciplina a l'hora d'anar omplint el bloc de continguts i intentar que la majoria siguen de producció pròpia.

Escriure per escriure'm a mi mateix, assajar per assajar-nos que deia Joan Fuster. No vaig a parlar de mi, però ja em coneixereu els que no em coneixeu.

Passeu-se de quan en quan per ací a llegir les meues cabòries i si em ratlle molt m'ho digueu.

Salut.