Tinc per costum deixar el mòbil apagat durant unes hores cada dia, és com si per uns moments m’alliberara de les cadenes que em lliguen a la màquina destructiva d’aquesta societat i em sentira mínimament lliure, sense donar explicacions a ningú d’on sóc o que faig.

Tot això ho explique per a que vegeu que no tinc cap amor per aquest nou electrodomèstic que ens marca el tempo de vida diari. Tot i això és evident que ens han creat una necessitat i en el meu cas el trasto en qüestió m’és totalment imprescindible per la faena que faig.

Avui 1 de març entren en vigor les noves tarifes de telefonia pactades per les grans multinacionals del sector que ens ajusten una mica més el collar. Com a resposta ha eixit una iniciativa ciutadana que  pretén fer del dia d’avui un dia sense mòbils. La idea és que els consumidors ens mobilitzem per fer veure a les multinacionals el nostre descontent.

Han passat 10 anys des què el govern del PP amb la connivència del PSOE i altres partits van privatitzar Telefònica i van canalitzar cap a les butxaques d’un grup d’empresaris afins tots els beneficis que l’empresa pública hauria pogut obtindre de l’emergent mercat de la telefonia mòbil i  d’internet.  Recorde perfectament les mobilitzacions dels treballadors intentant aturar la privatització i com la ciutadania els va donar l’esquena. Fins i tot els més progres dels progres argumentaven que amb la privatització els que més eixirien guanyant seríem els usuaris, que la competència en el sector abaixaria els preus i bla, bla, bla...

En aquells moments, alguns ja assenyalàvem que això no tenia cap sentit i que les multinacionals farien el mateix que fan a tots els llocs, pactar els preus i que les lleis de defensa de la competència no eren més que fum de canyar. Els que dèiem això vam ser tractats d’stalinistes i coses pitjors.

Ara les mobilitzacions ja no es plantegen com a ciutadans sinó com a consumidors, com a bons xiquets que som i amants d’allò políticament correcte li demanem a les multinacionals que facen el favor de no reduir-nos més la gàbia perquè ens estem ofegant. I ells ens miraran amb paternalisme i potser fins i tot ens regalaran alguna promoció de descompte o ens donaran butlletes per entrar en el sorteig d’un mòbil.

No pense participar en aquesta broma, si voleu fer alguna cosa seriosa demaneu la nacionalització de les multinacionals de les telecomunicacions i si ho trobeu massa “soviètic” propose una altra cosa. S’apunteu en una llista tots els que esteu d’acord amb la privatització, amb la lliure competència i amb el capitalisme, i solidàriament li pregueu a les multinacionals que la pujada de tarifes vos la apliquen a vosaltres, només a vosaltres.

 

     El pres basc i militant d’ETA Iñaki de Juana Chaos porta 83 dies en vaga de fam i pot morir en qualsevol moment. Els informes mèdics diuen que està en una situació de màxima gravetat i que en un període de dos o tres setmanes esdevindrà el fatal desenllaç. Malgrat aquestos informes l’Audiència Nacional ha decidit deixar Iñaki en presó preventiva, fins que el tribunal suprem es pronucie sobre el seu cas.

    Recordem que Iñaki de Juana va acomplir  la totalitat de la pena que se li havia posat per les sues accions a ETA,  en total se l’acusava d’haver participat en l’assasinat de 25 persones. Es va passar 20 anys a la trena, i segons el marc jurídic espanyol hauria de ser ja al carrer. 

     Però clar es veu que la justícia no és igual per a tots i davant la pressió de la caverna espanyolista el Ministre de Justícia Lopez Aguilar va dir que es “construirien noves imputacions” per tal que De Juana i altres presos bascos que havien acomplit la seua pena  no eixiren tan fàcilment .

     Així doncs i  per mà del Fiscal General de l’Estat  es presenten noves imputacions, en aquest cas es denúncia De Juana per dos articles d’opinió escrits al diari Gara: El escudo i Gallizo. Finalment i després del judici mediàtic que es va muntar,  se’l condemna a 12 anys de presó .

    De Juana que ja va fer una vaga de fam que va durar 62 dies per considerar que el tenien en cadena perpètua,  en  va iniciar una altra després de l’últim judici.  Ara amb  la sentència del l’Audiència  Nacional el lligaran al llit i l’alimentaran forçadament amb sèrum, no obstant, això només retardarà en uns dies la seua mort.

     A molta gent li pot sobtar que perda el temps escrivint un article sobre una persona que n’ha matat altres 25, potser alguns pensareu que ja vos va bé que Iñaki es podrisca a la presó i si no vol menjar que no menge.  Esteu en el vostre dret de pensar el que vullgueu, al cap i la fi si del conflicte basc només sabeu la versió que donen els succecius ministeris de l’interior és normal que penseu així.

     Per la meua banda opine que Iñaki és una víctima més del conflicte que se l’està tractant amb una crueltat extrema, tal i com es va tractar a Miguel Angel Blanco a Lasa i Zabala i a tants altres. La diferència està en que jo no li done una part del meu sou a ETA per a que faça atemptats, ni tinc un carnet que diga que sóc d’ETA. Però per desgràcia estic obligat a donar-li una part del meu sou a l’estat per a què tanquen la gent 12 anys a la presó per escriure articles de premsa,  per desgràcia estic obligat a portar un document d’identitat on posa que sóc espanyol i li dec obediència i respecte a un estat que segons organitzacions com Amnistia Internacional utilitza la tortura de forma sistemàtica.  I per ahí si que no passe.

     Ja sé que segurament no valdrà de res, també sé que no està ben vist solidaritzar-se amb un etarra, però preferesc que se m’acuse de pro-terrorista a que algú pense que el meu silenci és complice d’homenets de tan poca categoria ètica com Rajoy, Alcaraz o Zapatero.

     Iñaki ha estat detingut, torturat, dispersat i finalment condemnat a cadena perpètua. Malgrat  tots els intents de l’estat no l’han fet callar, els llibres i articles que ha escrit a la presó denunciant el sistema penitenciari han tingut gran èxit de vendes a tot l’estat, i no s’ha oblidat de cap dels noms dels responsables dels maltractaments i les tortures.

     Ara, malgrat ser un dels molts presos bascos als que se’ls lleven els seus drets, ha passat a ser alguna cosa més. Si  Iñaki mor, es veuran frustrades moltes de les esperances que hem posat en el procés pau. Els amics del conflicte ho tenen clar i per això el condemnen a morir per dos articles de premsa.

    Mentre la seua imatge es repeteix milers de voltes als carrers d’Euskal Herria, continua el fred hivern colpejant a la cara. No obstant la gent ix al carrer.

     Ací silenci. Els progres i els demòcrates de tota la vida aniran a vore Salvador i li explicaran als fills que vivim al millor món dels possibles.

El proper 4 de gener arriben a Dénia els Reis de l'Orient i aniran pel centre de la ciutat repartint llepolies als xiquets i carbó a les principals immobiliàries.

I és que s'han portat mal, els reis de l'orient que tot ho veuen saben que s'han passat l'any destruint el medi ambient, comprant polítics i explotant els treballadors immigrants, així com és de justícia rebran el premi a les seues malifetes en forma de carbó.

Entre d'altres acompanyaran a la comitiva reial un grup de joglars del terreno que animaran al públic en general a cantar "Asguinaldos"  contra l'especulació  en la porta de les immobiàries.

 

Vine a rebre als Reis de l'Orient

Vine a dur-los carbó als especuladors

 

Dénia, glorieta final del Carrer Campos

dijous 4 de gener

17'30 hores

Organitza: ARRELS

aplecarrels@gmail.com

Dissabte 30 de desembre.
Punt de Reunió: Plaça de l’Ajuntament 10’30 hores

Vine a vore la destrossa de prop.
Prou Especulació.

Organitzen: Arrels i Col•lectiu en Defensa del Territori- Pego

Sigues de Pego o de la resta de la comarca segur que t’has sentit mal cada volta que has mirat cap a la muntanya de Penyaroja, segur que has pensat que ja s’estan passant, i que és una poca vergonya, que estan acabant amb tot l’encant de la nostra terra. A nosaltres ens passa com a tu, per això et convidem a aquesta inspecció ciutadana, per poder vore de prop la destrossa i poder vore...

......  Quins moviments de terra s’han fet. Si són legals.
......   Que han fet dels jaciments arqueològics i dels corrals que van prometre protegir.
......   Les terres per on volen fer el sector Pego Golf.

Però per desgràcia la cosa no s’acaba amb Penyaroja, la cosa va a més.
Perquè a més...

.... volen fer un camp de golf i  1800 cases
.... estan comprant terres per tot el poble, en llocs en teoria no urbanitzables.
.... Les infrastructures en trànsit, sanitat, educació, tan deficitàries com fa 20 anys.

I si segons el mateix Ajuntament tenim l’aigua justeta per a la gent de Pego. I segons estudis com el del Professor Fernando Sendra els pous de Pego s’estan salinitzant. Com pensen donar de beure...

..... a les 6000 persones que viuran a Penyaroja?
.....  a les 5000 del Pego Golf, més el camp de golf?
....   a les noves cases que estan en construcció dels últims PAIS?

Només tu pots parar tot este desastre. Exigim-li trellat als nostres polítics.
El dissabte 30 tots i totes a Penyaroja.

Aquesta dijous passat, el dia del mercat, van apareixer per Pego milers de pamflets sense signar que explicaven velles desavinences entre el sector Zaplanista del PP de Pego i l’ex-alcalde Carlos Pascual (Barret), concretament sobre els fets d’un plenari de fa 4 anys quan Barret era alcalde. Cal dir que els dos personatges dels que parla el pamflet, Carlos Pascual i Fernando Gil estan a punt de fer un pacte pre-electoral, i el pamflet té tota la pinta d’haver estat fet pel sector Campista del PP de Pego on es troba l’actual alcalde Carmelo Ortolà.

La història és escatològica i difícil de creure, però els que estàvem seguint d’aprop els plenaris d’aquella època, sabem que alguna cosa de veritat hi ha. M’he limitat a copiar al peu de la lletra un pamflet que em vaig trobar pel carrer, gaudiu del cerrilisme de la dreta pegolina, no té cap desperdici.

Després d'haver escrit l'article anteriror en el que parlava sobre totes les ombres que he vist al voltant del pacte de l'esquerra i el nacionalisme al País Valencià, em diposava a escriure'n un altre en el que donara arguments sobre la necessitat inel·ludible d'aquest pacte . Però com que m'he enterat que hi ha en marxa una campanya civil de gent jove demanant el pacte, em limite a adherir-me totalment al manifest de la campanya i a demanar-vos que també ho feu vosaltres.
Entreu en aquesta pàgina www.sinoaraquan.net, llegiu el manifest i  si vos apanya signeu-lo i intenteu col.laborar en la campanya.

Ànims

Portem ja uns mesos assistint a aquesta novel·leta d’embolics en que s’ha convertit l’assumpte del pacte. Es tractava a priori d’unir sota una mateixa sigla electoral tots els partits de l’esquerra i el nacionalisme del País Valencià. Semblava que tant les enquestes com el sentir de la gent que s’estima el país ho demanaven a crits. Van eixir els líders polítics al carrer el 6 de maig i van dir a la gent que estaguera tranquil·la que finalment hi hauria pacte.

 Es podria haver optat per diferents formules per tirar endavant aquesta entesa electoral. S’haurien pogut convocar assemblees de suport popular als pobles i barris per impulsar un procés democràtic, on es posara en practica la comunicació i la presa de decisions de  forma horitzontal. Això hauria democratitzat el projecte i  li hauria assegurat un bon resultat. Però evidentment opcions com aquesta només la contemplem somiatruites com jo, els partits pensen que ells ja són democràtics i si la gent vol participar que s’apunte al partit.  Potser siga massa demanar això per a partits del segle XX.

 També podrien almenys haver convocat als moviments socials i preguntar-los sobre de quina manera s’hauria de fer el pacte (programa, candidats, estratègia electoral, mecanismes de control als diputats triats etc..), els partits haurien salvaguardat la seua integritat  i del debat social iniciat s’haurien pogut extraure conclusions profitoses a més de donar-li al pacte un ressò mediàtic en positiu. 

Amb una variant d’aquesta última fórmula haurien pogut eixir alguns candidats independents consensuats entre els partits i els moviments socials més importants, que podrien haver ocupat el primer lloc de la llista per València, Alacant i Castelló. Això li hauria donat a la candidatura valors de modernitat, unitat i popularitat. I hauria aprofitat per transmetre a la gent que era un pacte pel País i no per salvar els respectius partits. Però clar, com anaven líders com Glòria Marcos, Enric Morera o Agustí Cerdà  a deixar que un moniato qualsevol els llevara el seu lloc de preponderància, després del que havien suat per pujar al cims de la seua confraria amb marges estretíssims de suport intern.

No es va optar però per cap d’aquestes línies de treball, sinó per parlar-s’ho només entre ells, sobretot entre els dos partits majoritaris EUPV i Bloc. El resultat no ha pogut ser més desastrós. Després de rependre les converses el més de setembre, estem davant d’una paràlisi total. I els problemes han vingut, com no, pel repartiment de candidats a la llista. No m’ho acabe de creure massa, però diuen que tenen el programa electoral tancat  i que l’únic que separa el pacte del no pacte és si el Bloc ha de tindre 2 o 3 diputats.

Què miserables som! tantes forces que hi ha en joc al món i ací sembla que el país se la jugue, pel nom d’un insignificant diputat. Valencianets i valencianetes, sempre fent el ridícul i arribant tard a tots els llocs. No serem capaços mai de fer res ben fet?

 Dit això, m’agradaria deixar clar que m’ha semblaT una jugada molt bruta el que ha fet Esquerra Unida, sentant-se a la taula de negociacions amb el garrot del 5% baix del braç. O siga que amb només uns milers més de vots més que el Bloc, volen que els nacionalistes es queden amb 2 diputats i  ells amb 6. Nyas coca! xupate esa Morimón. La ineptitud en l’esquerra valenciana se li presuposa, però la mala llet amb la que ha actuat EUPV després de tant de discurset amb el tema del 5% a l’estatut em fa pensar coses molt lletges.

 O siga que estem amb dos partits que es duen fatal, cada volta més mal mirats pels seus votants, que de milacre haurien de fer perdre la majoria absoluta al PP i pactar amb el PSOE de Pla, que són pam dalt pam baix igual que el PP.  Per si no en teníem prou, tenim l’experiència del tripartit a Catalunya i del pacte de progrés a les illes, on el PSOE és el garant de que les coses no canvien per a res, mentre la resta de partidets es perden en politiqueria i obliden el carrer.

 I malgrat tot, estic pel pacte...

 

Ací va l'últim capitol de la trilogia sobre les primeres etapes del grup. Si no heu llegit els altres dos capitols abans, vos recomane que ho feu.

Sobre la continuació de la història, dir-vos que encara no la tinc escrita ni tinc la més remota idea de quan em dignaré a fer-ho, però per a a que no siga etern em pose la fita de l'any nou, o potser abans, o potser no ho acabe mai. Bon profit.

Des de ma casa puc veure el fum de l’incendi que està arrasant part de la Vall de Gallinera. Un estiu més les flames fan acte de presència en aquest raconet del món per recordar-nos que no ens lliurem de tot açò que en diuen globalització i neo-liberalisme.

Fa només un mes va ser a l’Atzúbia i ara apunten més amunt, tota una zona on els amos del país projecten construir milers i milers de cases amb piscina. Ja ningú gossa negar que aquestes coses passen per interessos urbanístics, els especuladors han actuat així en altres zones de La Marina com el Montgó i Penyaroja, i que jo sapia no he vist mai cap constructor assegut davant d’un jutge , ni he vist cap polític que realment plantejara mesures per aturar la barbàrie. Només veig que els polítics justifiquen les mega-urbanitzacions i que els jutges fallen sempre a favor dels especuladors, mentre, la gent que dóna la cara en defensa del territori rep amenaces de la màfia del ciment.

Els valencians som un poble amb sang d’orxata o dit d’una altra forma som una merda de poble. Si tinguérem un mínim de dignitat construiríem grans cadafals a les nostres places, tot ells equipats amb guillotines d’última generació, davant de les quals formarien fileres d’especuladors, polítics i jutges corruptes, obligats a reposar el seu coll mortal sota Madamme Guillotine.

Però som un poble covard, i jo el primer, on els collons i els ovaris només existeixen de boqueta i ens venem per un plat de llentilles al primer Construcciones Zapata que ens passa un bitllet per davant dels morros. L’única esperança que em queda és que aquest país nostre s’ompliga de milions d’immigrants africans d’eixos que arriben fins a Europa amb pastera. Segur que mestissarien aquest poble podrit amb alguns cromosomes de dignitat, que falta ens fa.

Ací teniu la segona part de la histori(et)a del grup. Si no heu llegit la primera que està més avall, vos recomane que ho feu abans de llegir aquesta.

Per cert, això que vos conte ha de quedar només entre nosaltres, no aneu escampant-ho per ahí. Ja sabeu, hi han coses que millor que la gent no les sàpia.

En els propers dies publicaré ací els tres primers capítols de la historia del grup: (I) Prehistòria (II) Orígens i (III) La Gossa està que bossa. En principi havien de ser unes senzilles notes curriculars, però com que no tinc trellat ni mesura m'ha eixit una mica més extens i per a què no vos indigesteu vos ho passe en xicotetes dosis. També podreu trobar la història del grup en poc de temps a la pàgina oficial.

He intentat ser fidel a la veritat però per descomptat he explicat i he omés allò que m'ha vingut en gana. Ací va el primer capítol, bon profit.

L’associació Arrels de la Marina formada persones i col•lectius de diferents pobles de la comarca en defensa del nostre territori i de la nostra cultura, convoca a la gent de la Marina i de tota la societat valenciana a participar en la cercavila musical i reivindicativa �oePer la Terra, contra l’especulació” que tindrà lloc a Xàbia el proper 19 d’agost a les 20 hores eixint des de la Plaça del Convent. Aquesta cercavila està emmarcada dins dels actes de l’Arrels 1er Aplec per la Terra, que se celebra a Xàbia durant aquest cap de setmana.


Som gent de Xàbia, Pego, Dénia, Sanet, Parcent, Xaló, Benissa, Ondara, La Vall de Laguar... que hem vist com als nostres pobles s’han fet projectes especulatius de grans dimensions sense comptar amb l’interés del veïns del poble, sinó mirant només pel benefici dels especuladors. En alguns pobles i gràcies a la pressió popular hem aconseguit paralitzar temporalment alguns mega-projectes, però la llei (LUV) està del costat dels especuladors i prompte tornaran per saquejar els nostres termes.

El dia 19 estarem a Xàbia per dir ben fort que no creguem en el seu model territorial depredador, que no volem més camps de golf ni torres d’alta tensió, que no volem que transvassen ni una gota d’aigua per enriquir els de sempre i omplir les piscines de les noves urbanitzacions.

Demanem que s’acabe aquest malson en el que ens furten el nostre paisatge i la nostra forma de viure, per això hem unit esforços gent de diversos pobles que ni ens coneixíem. Perquè volem un canvi polític al País Valencià al 2007 però al mateix temps no consentirem que siga només un canvi de cares i de sigles. Per un futur sostenible i democràtic per a la nostra comarca i per al nostre país el dia 19 ens veiem a Xàbia.

Fa molt temps que tenia en ment escriure aquest article però la gossera que tant em caracteritza i el temor a ferir la sensibilitat d’alguns bons amics em va dur a ajornar fins avui la redacció del mateix.

El cas és que ja fa més de tres anys que es va signar el pacte del tripartit a Pego i una de les conseqüències positives d’aquest va ser la recuperació de la ràdio municipal per al poble. Fins aleshores Ràdio Pego era poca cosa més que el vomitori de Carlos Pascual on qualsevol veu que no fora la seua era eliminada. Li va tocar al Bloc la responsabilitat de dirigir la ràdio i això, almenys per a mi, era tota una esperança de que moltes coses podien canviar i que podia ser un mitjà immillorable per fer poble. Es va obrir la graella de programació a tots aquells col•laboradors que desitjaren deixar part del seu temps de forma altruista, es va fer un esforç pressupostari important per renovar les instal•lacions que el barretisme havia deixat totalment obsoletes per manca d’inversions i es va dignificar la situació dels treballadors de l’emissora. Amb l’entrada de Cesar Monzonís com a director del mitjà, Ràdio Pego va pendre un camí molt més seriós i amb voluntat democràtica.

No obstant, aviat van començar les trifulgues amb el PP, i el Bloc expulsava i readmetia programes crítics amb la política urbanística del tripatit segons li convinguera en cada moment, ara t’expulse per què el PP està que trau focs pels queixals, ara et torne a deixar entrar i em penge la medalla de demòcrata.

Pero a banda d’aquestes circumstàncies del tot previsibles en un poble tan convuls com Pego, hi ha una altre factor que em deixa totalment trasbalsat i amb el que, innocent de mi, no comptava: la música que posen per la ràdio.

Em sembla del tot increïble que unes persones que van forjar la seua personalitat, entre d’altres coses, amb la Nova Cançó i els Rollings Stones li donen tan poca importància a la música com a factor de canvi cultural i social. Feu la prova, poseu Ràdio Pego entre les 8 i les 13 hores, la franja de màxima audiència i escoltareu només Reggeton i altres sucedanis que fan pensar que estàs escoltant Cadena Dial. Ni rastre de música en valencià, ni rastre de la música de qualitat que es fa per la comarca. Clar que els dirigents de la ràdio diuen que la música en valencià o la música alternativa ja compten amb el seu espai en els programes que fan els col•laboradors, però els col•laboradors només podem fer programes per les vesprades o els caps de setmana, en unes hores on l’audiència baixa moltíssim i només escolten la ràdio els seguidors de cada programa en concret.

En les assemblees de la ràdio sempre ha eixit a relluir el mateix debat, els col•laboradors demanem que es pose un percentatge de música en valencià a les hores de màxima audiència i el director dóna les més variades excuses: que si no hi ha prou fons musical, que si el perfil de la gent que escolta la ràdio no és per a la música en valencià, que si ja estem treballant en això i tot arribarà etc...

D’excusa en excusa i ja portem 3 anys, clar que Ràdio Pego ha donat suport puntual a la música en valencià com va ser el cas de l’homenatge a Ovidi del setembre passat, però sembla que hi ha una estranya predilecció per ser minoritaris i en quedar bé amb els sectors més conscienciats ja n’hi ha prou. I jo em pregunte, que passaria si de quan en quan posareu alguna cançó de Feliu Ventura o de Miquel Gil en les hores que els obrers, els electricistes, els mecànics ... estan escoltant la ràdio.

Que passaria si en comptes de deixar la música en valencià per a quan els professors i els estudiants ja estan a casa, fórem una mica més agosarats i apostarem per fer de la música en valencià un fet popular i no deixar-nos en l’elitisme i el gueto de sempre, per què collons l’audiència de Ràdio Pego 100% valencianoparlant no dóna el perfil d’escoltar música en valencià? de què teniu por?

Tot això per no parlar pel tufo masclista i conservador que desprenen les cançonetes que es posen quan els currantes escolten la ràdio, El sin ti no soy nada i demés xorrades que deixen els nostres joves a mig camí entre l’anorèxia i el �oejo de política no vull saber res”. A qui cregueu que beneficia tot això?

El pitjor de tot és que el fàstic que sent cada volta que pose la meua estimada emissora un dia qualsevol pel matí és exactament el mateix que senten tots i cadascun dels militants i simpatitzants del Bloc de Pego, que passa? Els que tenen el poder sobre una emissora estan descontents amb el seu funcionament, però no fan absolutament res per canviar-ho?. Alguns li donaran la culpa al poble i diran que el poble valencià som meninfots, però jo el que veig és que més que el poble els meninfots som els nacionalistes.

Fa uns mesos Enric Morera m’assegurava, que després de les eleccions del 2007 ells serien la garantia de que a Canal 9 i demés mitjans la música en valencià viuria una situació de normalitat, no em vaig atrevir a dir-li exactament el que pensava, però els artistes estem ja curats d’espants i ens guardem molt de confiar en els polítics. Sé de primera mà que Enric és un fervorós seguidor de la nostra música, però com es demostra a Pego això no és suficient, cal alguna cosa més que gustos personals.

També fa unes setmanes gent del Bloc de Pego em comentaven la possibilitat de que La Gossa Sorda actuarem en el miting de final de campanya de les eleccions municipals del 2007, i jo em pregunte: ens hem tornat tots bojos? Si el que volen es guanyar les eleccions per què no porten una disco-mòbil i posen reggeton? no havíem quedat que això és el que vol la gent?

Supose que a totes les persones que tenim el costum o el vici de dedicar una part de les hores de la nostra vida a lluitar per la nostra terra, ens passa en algun moment. De vegades veus que el temps se'ns escapa, i que les persones que ens hauríem de posar d'acord per tirar endavant alguna alternativa sembla que parlem en idiomes diferents i no avancem sinó més bé al contrari.

A mi m'ha passat aquestos dies, després d'assistir emocionat a la mani del 3 de juny, veig com per desgràcia en certes pàgines d'internet se li continua donant més bombo allò que ens separa que a allò que ens uneix.

Després de la mani del 6 de maig ja vam poder vore com la majoria de comentaris anaven al voltant del camionet que Maulets i Endavant van ficar a pocs metres de que s'acabarà la mani. Veig del tot normal que la gent comente coses que no són habituals i que critique aquells comportaments que no li agraden, al cap i a la fi si hem de fer alguna cosa de profit ho hem de fer entre tots i l'opinió de tots compta. Però no crec que siga això el que està passant, per desgràcia veig massa mala llet per ahí. No sé si darrere de la mala llet amb que s'ha tractat a l'EI hi ha alguna cosa més que desinformació. Tampoc sé si darrere del poc interés de l'EI en apropar-ser a la resta de gent que intenta donar imatge d'unitat hi ha alguna cosa més que la continuació de la dinàmica de sempre.

El que si que sé és que van ser Maulets, Endavant i alguns sectors llibertaris els primers que van donar suport a la gent de la Punta i d'altres contrades, dels primers que van mobilitzar a la gent jove pel que estava passant, quan encara no existia l'alarma social que hi ha ara per la destrucció del territori. Per tant són/som dels primers que han patit la repressió en forma de detencions, atacs policials i multes.

També tinc ben clar, que amb l'acció només de de l'EI no anem a salvar res i que el País se'ns anirà de les mans com un grapat d'aigua.

Quan hem arribat a un punt en que es planteja la unitat de totes les plataformes ciutadanes, junt a altres associacions, resulta que es senten massa veus intentant apartar d'aquest bloc a un sector de gent jove que es troba present a moltes comarques del País i amb capacitat de feina i de compromís sobradament provat. També em fa l'efecte que l'EI no ha sabut valorar quin és el moment històric en el que vivim i la importància de saber teixir aliances amb sectors socials pròxims.

Si algú a aquestes alçades del text encara no ha entés bé on vull arribar, ho explicaré més clarament. Som els que som i para de comptar, si anem a llocs com La Marina, La Safor, El Comptat, La Ribera... intentant separar entre demócratas i violentos o entre boltxeviques i mentxeviques, jo em quede a casa i em pense de muntar-me una immobiliària.

Au a mamar-la.

Els mitjans de comunicació del sistema s'han posat d'acord aquestos dies en fer por a la gent. Es veu que com als integristes islàmics no els pega per fer més atemptats per Europa i la por cap a ETA ja no ven, ara toca tindre-li por als Rambos assalta-mansions.

A ningú li importa quines són les causes que ens han fet arribar fins ací, simplement cal aprofitar l'onada mediàtica . El govern diu que posarà no sé quants milers més de picolos per tot l'estat, (així de pas augmentar els efectius de l'exèrcit ocupant a Catalunya sense que ningú alce la veu), les empreses de seguretat trauen no se quantes alarmes d'última generació a preus desorbitats i el feixista d'Acebes diu que la culpa és dels immigrants.

Fent una ullada als casos de segrestos exprés i de robatoris amb intimidació que hem vist aquestos dies hi han dos factors que són evidents. Els robatoris es produeixen a les cases dels rics i en urbanitzacions allunyades dels cascos urbans.

En totes les al·legacions presentades per grups conservacionistes contra les mega-urbanitzacions, sempre s'ha avisat que la desordenació territorial produïda per les noves urbanitzacions allunyades del casc urbà afavoria l'acció dels delinqüents. No és més que una qüestió de sentit comú, si durant segles la gent ha construït les seues cases en els pobles era per alguna cosa. Però ens trobem en una societat on qui més qui menys vol ser ric i tindre piscina, ja no mola viure en les cases que van viure els nostres pares i molt menys en pisos a la gran ciutat. Els pisos hom se'ls compra per especular i amb els beneficis es faran amb un xalet al Vedat de Torrent, a Montepego o las Cumbres del Sol de Benitatxell.

Alguns es pensaven que la felicitat anava a ser eterna, però ja veieu que la caiguda del comunisme no només ens proporciona esclaves sexuals a preus de ganga, sinó que els vells quadres dels exèrcits de l'est saben guanyar-se les garrofes.

Mentre, els picolos fan la ronda nocturna per Pego escorcollant tots els joves que troben pel carrer. Això si que fa por, això, els bancs i els polítics que ens manen.

Ah i visca Curro Jiménez, el Vaquilla i Pep de la Tona.