Ja està, una altra bot més en el camí cap a l'abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles. La candidatura formada per gent provinent de l'esquerra combativa de tot l'estat no ha pogut passar el test de puresa que demana el Sant Ofici i no podrà concorrer les eleccions europees. Independentistes, sindicalistes, estudiants contra Bolonya, ex-mebres del PCE i rojos de diferent pelatge que s'han unit per dur una veu diferent i anticapitalista a Brusseles.
A una candidatura com aquesta ja se li pressuposa la criminalització i el silenci mediàtic, però el pas a la il·legalització és un simptoma clar que la crisi està posant nerviosa a la classe dominant, i abans que donar respostes al malestar de la gent del carrer prefereixen tirar pel dret i endurir la situació política enfilant en caiguda lliure el camí cap al passat.
Són de la ETA! bramen pels racons l'ABC i la resta de mitjans del movimiento, són de la ETA! brama Rubalcalba i la resta de "socialistes obrers" que pacten amb el PP a Euskal Herria. I tota l'Espanya eterna brama la consigna mediàtica i no cal pensar més. (continua...)
Baix teniu la info que m'han pasat del concert de Pego. La veritat és que pinta molt bé, són ja unes quants concerts que està muntant periodicament la gent de Ràdio Pego i que estan portant al poble propostes interessants i donant suport a la gent de la comarca. Aquest cop ho coorganitzen junt a la gent dels Albardins, la filà cristiana que tindrà la Capitania d'enguany.
Sembla que va adiquirint una certa normalitat això de que es tornen a fer concerts al poble, moltes voltes de la mà de diverses associacions (moros i cristians, falles, associacions de dones) que li estan donant una certa aparença de normalitat als concerts i també a la música en valencià, en un poble que de vegades ens ha semblat,i ens sembla tan gris i tan trist.A vore si la gent respon i la cosa no para.
Nosaltres eixe dia estarem assaonant per Martorell. Si esteu per la zona, vos anime a vindre, amb els Calipso, serà una gran nit.
Trenqueu-li l'ou de la mona al front del que més ràbia li tingueu.
A passar-ho bé
- CONCERTS RÀDIO PEGO 107.8FM 2009 -
Dissabte 25 d'abril al poliesportiu
municipal de Pego
En concert:
* DESGAVELL
(punkreggae music des d'Oliva)
* LA KINKY BEAT (des de Barna amb
el mestissatge digital del seu 3er treball Karate Beat)
i per acabar...
* APOTHEKE SOUND SYSTEM,
DRUM n BASS i
FREESTYLE
a càrreg de:
- MC Rakamutafukka
- Dj Chola (Gorila - Obrint Pas)
- Marcos Úbeda (trombó d'Obrint Pas, Gossa Sorda i
Benimakclet Klub Ska)
Obrirem les portes a les 21h, els concerts
començaran a les 22h.
Entrada anticipada 8euros - Entrada en guixeta 10euros
La pel·lícula ja us la sabeu tots, uns joves
estudiants armats amb llibres protesten contra els plans de privatització de
les universitats que suposa el Pla Bolonya i els Mossos enviats pel tripartit
carreguen rabiosament contra ells deixant diversos ferits, tant entre els
estudiants com entre la premsa i la gent que hi passava.
No em sorprén massa el que ha passat, mai m’he
cregut la milonga de què la policia està per protegir-nos, però si que m’he
indignat i molt.
Ara fa 10 anys vaig participar en un tancament
a la Facultat
d’Història de la
Universitat de València en solidaritat amb els estudiants de
l’Autònoma que havien estat apallissats per la Policia Nacional
Espanyola amb motiu d’una protesta per la presència d’Aznar al campus. I que
voleu que vos diga, estic molt més enrabiat i perplex ara que fa 10 anys.
Des del col·letiu en defensa del territori Arrels de Pego vam presentar
el passat divendres a l'ajuntament les nostres al.legacions per
oposar-nos a l'ampliació de la pedrera de Penyalba, fet que suposaria
la pràctica desaparició de la muntanya. Les principals raons per les
que ens oposem al pla son les següents:
- L'empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d'ampliació com un
pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical
que hi ha ara mateix diuen que el paisatge millorara per què ja no es
vora cap part blanca. Cal tindre en compte que això suposa eliminar
pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics benficis en el
paisatge que pregonen no es veuirien reflectits en cap cas abans de 20
anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se'n
deriven d'un projecte d'aquestes caràcterístiques. (continua)
De tot el show que s'ha muntat amb això del Wyoming, la becària i els fatxes d'intereconomia el que més m'ha cridat l'atenció ha estat sens dubte l'entrada en escena d'una tal Asociación de la Prensa Madrileña. El seu president, un ànima del nostre senyor que respon al nom de Fernando González Urbaneja clama per la integritat de la professió periodística i diu que el que han fet els xics de l'Intermedio "Revela un desprecio y una enorme ignorancia de las reglas de este oficio", I per a reblar el clau encara més afegeix "no se puede engañar a la gente"; Olé ese arte español! que toquen les campanes, tabals i dolçaines perquè estem davant d'un nou fenòmen de la comunicació.
Em fa gràcia el Fernando en qüestió perquè si per alguna cosa d'aquelles estranyes que passen en la vida, realment s'estiguera creient allò que diu, estaríem davant d'un transtorn psicològic greu, una patologia semblant a la que patien els protagonistes d'Underground que es pensaven que continuaven en guerra 25 anys després de signat l'armistici. Fernando Gonzàlez Urbaneja continuaria disparant des de la seua trinxera per defensar l'ètica en el periosdisme quan és una guerra que fa molts anys es va acabar, i no per què s'haja acabat l'ètica sinó per què com tot el món sap ja no hi han periodistes. (continua)
Si heu anat llegint els meus articles supose que haureu notat que sóc el
que ara se’n diu un friki per a
certes coses que afecten a la política del meu país. En un article anterior
vaig criticar des d’un vessant social la declaració “Per un compromís polític
valencianista” que advocava per un referent polític valencianista per damunt de
símbols i ideologies. Quan em vaig assabentar que el Bloc havia tret una
ponència política i estratègica, em va picar la curiositat, el segon capítol de
la tramoia ens arribava poc abans de festes i prometia litres de viscositat
morbosa sobretot pel que fa al tema de les banderetes i el nom del país, que és
un tema pel qual els valencians sentim tanta fascinació com pels coets o la
cassalla.
Com a bon friki que sóc, em vaig devorar tota la ponència en una vesprada,
organització, estatuts, declaració política i estratègia. I la veritat és que
sense arribar a defraudar-me del tot si que m’ha sorprés una mica. Pensava que
em trobaria amb un remake de l’anterior declaració, però els guionistes sembla
que tenien reservades algunes novetats amb les que l’espectador no havia
comptat...
Si encara no heu vist aquest video us el recomane. És una bona eina per fer veure a la gent quina és la veritable cara dels mass-media. La història de dos idiotes al servei del sistema que van de caçadors i són caçats a les primeres de canvi. Pa'l Pullitzer xe!
Penjeu-lo al vostre web o envieu-lo als vostres contactes. Està bé que estes coses circulen com l'aire fresc.
Via internet tinc
coneixement d'un sopar celebrat fa uns dies a València on un
centenar de persones provinents de diferents vessants del
“valencianisme” commemoraven la Declaració Valencianista
de 1918, partida de naixement del valencianisme polític.
L'acte va ser organitzat per l'Associació Cívica
Valencianista Tirant Lo Blanc.
Els assistents al sopar,
no queda clar si tots o no, van signar un manifest “Per un
compromís polític valencianista” en el que advoquen
per la creació d'un referent polític unitari per a tot
el valencianisme “que supere les diferències ideolòquiques
i simbòliques”. Entre els signats hi ha gent com Hector
Villalba i Lorena Ferrandis (ex-Unió valenciana), Pepa Chesa
(Bloc) i Diego Gómez (Escola Valenciana), a més
d'altres personatges habituals d'aquest tipus de saraos.
Feia molt de temps que tenia en ment
escriure un article sobre Canal Nou, per què si bé és
cert que és un tema sobre el que ja s'han vessat litres i
litres de tinta, també és cert que la malaltia continua
i que la sensació de fàstic que tinc en posar
l'esmentada cadena augmenta dia a dia.
D'alguna manera els cabrons
aconsegueixen que vegem el nostre país reflectit en els minuts
que dura l'informatiu, clar que alguns sabem que això no és
el país real, que als valencians i valencianes ens passen
moltes més coses de les que ells volen que tinguem en compte.
Però clar, la tele té una màgia i una autoritat
moral innegable i definitiva per als analfabets i per als curts de
mollera i esperit i més si només hi ha un canal sense
cap competència. Posa't a discutir amb qualsevol oligofrènic
sobre les causes de la crisi econòmica i automàticament,
la culpa per a Zapatero, els ecologistes o els catalans.
De tota manera no és això
el que més em preocupa, que la massa és deixe alienar
és bastant normal i evidentment els alienadors fan la seua
faena ara, igual que la feien quant a Franco o al segle XIX. Sempre
hi hauran volantiners i prostitutes al sevei del poder, però
i l'oposició? On és l'avantguarda revolucionària
que hauria de guiar les masses cap al Palau d'Hivern per penjar al
Tzar i guillotinar la Reina de França? On són totes
aquelles generacions de progres que van lluir tipet corrent
davant dels grisos o que corrien als anys 80 i 90 per dins de les
institucions universitàries com peixos (o taurons) en l'aigua?
De les últimes coses que vaig
saber d'ells, és que van fer un compromís per a
presentar-se a les eleccions i va ser un desastre. Després
vaig saber que van acabar a hòsties per què tenien dos
candidats tan bons per al Consell d'Administració de RTVV que
van lluitar cos a cos a vore qui guanyava, no recorde qui va guanyar.
Però sí recorde que vaig pensar que amb l'ensalada
d'hòsties que s'estan pegant entre ells, quan arribe l'hora de
mesurar forces amb els cabots del PP llavors veurem un gran
espectacle, els ciments de Canal 9 trauran fum i el nostre
representant al consell d'administració de tan inefable cadena
eixirà de cada reunió esposat pels segurates ple
d'hematomes per la defensa numantina que s'haurà fet de la
llibertat d'expressió, de la valencianitat i del bon gust
televisiu. Res d'això va passar, el sou a la butxaca i prou de
radicalismes i violències.
Algú va dir llavors que és
que no és pot confiar en els polítics, que només
el poble salva el poble i vaig seure a esperar que passara alguna
cosa. I no va passar res, i van vindre unes altres eleccions i la
gent pensava que votant s'arreglarien les coses i van votar al
candidat de la Sexta que era més simpàtic que el de
Canal 9 i van tornar a enganxar el cervell al futbol que és la
gran revolució actual.
I arriba un altre dia i pose Canal 9 i
el fetge em pega punxades i pense que no tenim sang, que som unes
ties Maries vingudes a menys. Sempre he pensat que el gran problema
dels fusterians i post-fusterians no era ser massa catalanistes o
massa poquet. El nostre problema és que en algun punt de la
història ens vam pensar que erem millor que la resta i que no
calia xafar el carrer, que els crits i la confrontació són
per a gent ordinària i no per a nosaltres.
Cada dia el Notícies 9 fa tres o
quatre connexions en directe i estan al teu barri, al teu supermercat
o al pas de vianants per on passes cada matí. Per rebentar-los
la notícia només cal veure el sumari, i si són
aprop de ta casa acostar-te amb un bon grapat de fem d'haca, o amb un
cd dels Pavesos a tota castanya dalt del cotxe. Pots escopir-los a la
cara, saludar la mare de Lluís Motes o posar-te a cantar la
Internacional; allò important és tocar els nassos. I
tenint en compte que ni manifestacions, ni pegatines, ni diputats a
les corts aprofiten absolutament per a res, no estaria mal canviar de
tàctica.
Confrontació civil, si senyor,
per molt mal que sone a les nostres acomodades orelletes elitistes.
Els carrers estan buits i els botiguers fumen
sense presa a la porta del negoci. La
gent mira però no compra,sembla que
et diguen amb els ulls. A les cases a l’hora de dinar les famílies fan números
i els més ben informats comenten que aquell gran centre comercial que fa un any
va obrir amb la pompositat dels triomfadors, està tirant treballadors al carrer
per què la gent no té un duro.
A nosaltres que en paraules de nostre
president Camps som els més competitius,
els més feliços, els millors, a nosaltres ens ha arribat la crisi. Des dels més
doctes en matèria econòmica fins els més analfabets, tots sabíem o preveiem que
això petaria. I clar, la primera hòstia i la més forta per als més competitius,
per als més feliços, per als millors.
Martinsa-Fadesa ha presentat suspensió de
pagaments i a Pego ens hem quedat amb una muntanya destrossada, només amb una
quinta part de les cases previstes edificades i amb un Ajuntament endeutat fins
a les celles que no contempla cap alternativa per eixir de la crisi que no siga
continuar construint. I als altres pobles del voltant la tónica sembla ser la
mateixa, fins i tot fan colps d’estat com el de Dénia per construir encara més.
Més
ciment és la guerra! Cridaven els ideòlegs del sistema, l’agricultura s’ha mort
planteu cases! Era la consigna que manava als bars, als carrers i a les
famílies. I ara les cases no es venen, i ara ja no sabem fer res més que cases.
Cases que ningú vol comprar, cases que ni nosaltres podem pagar.
Al bar de sempre, fent un tallat, escolte com
un home d’uns setanta anys brama segur d’ell mateix que no hi ha faena per
culpa dels immigrants. Potser no se’n recorda de com el seu fill va fer fortuna
i es va pagar una llarga adicció a la cocaïna explotant dos xicots romanesos i
un equatorià que feien pasterades de sol
a sol.
Però per
l’estiu tot lo món viu i malgrat les
dificulats que tenen enguany molts estudiants per trobar treball en aquestos
mesos, la situació es manté per l’arribada encara massiva de turisme estival. Però
la tardor no serà igual, i l’hivern es preveu ben dur.
Marina Alta any 2008, les desigualtats
creixeni la classe política sense més
visió que la políticament correctarecepta retallades socials, policia i racisme.Entre les runes del suposat estat del
benestar, la bèstia feixista prepara les seues millor gales per eixir al carrer
a muscles de la massa al·lienada i deforme. És el pla B del capital, quan les
coses van mal a fer por a la gent.
Torne a vagar pels carrers, sembla que es veu
més gent que fa unes hores. Un bon grapat de preguntes resonen dins del meu cap
com una campana rabiosa, on som els que no ens creguem res d’això? fins on
estem disposats a arribar? què fem que nofem res?...
Arran de l’últim acord pres per la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el PAI Pego Golf, el homes i dones del Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego volem fer les següents consideracions:
- La paralització momentania del projecte i les consideracions fetes per la Conselleria sobre recursos hídrics, infrastructures i patrimoni cultural, estan totes recollides en les més de mil al·legacions fetes pel nostre col·lectiu durant el periode anterior a l’aprovació en plenari.
- Les deficiències del projecte Pego Golf evidencien la mala fe amb que el govern tripartit va aprovar el projecte. Recordem que el plenari es va celebrar només unes hores abans de què entrara en vigor la LUV (Llei d’Urbanisme Valencià) i es va presentar un projecte molt deficient a preses i correres per a què anara per l’antiga llei (LRAU) amb el conseqüent benefici per la mercantil Inversiones Patrimoniales Marina Alta SL, perjudicant els propietaris de la zona, per als que la nova llei preveia alguns beneficis.
- Les consideracions sobre la manca d’aigua a Pego són un fet molt greu i evidencien que ni ara ni fa 4 anys, als promotors i a l’Ajuntament els ha importat molt poc que Pego es puguera quedar sense aigua. Cal sumar-li a això el fet que la salinització dels pous del poble va en augment com demostra l’estudi del professor Fernando Sendra que el nostre col·lectiu va donar a coneixer fa tres anys. Un pas en fals i Pego es quedara en la mateixa situació hidrica que altres pobles propers.
- Demanem al govern de Pego que deixe de vendre fum. A hores d’ara amb la crisi immobiliaria i l’escassetat d’aigua, un projecte com el de Pego Golf és una quimera. Continuar parlant de la necessitat del projecte per a donar faena a la gent és un engany i posa de relleu la incapacitat del tripartit de donar solucions realistes a la crisi que estem patint. Demanem una acció decidida per al desenvolupament d’un trurisme de qualitat que respecte el medi ambient, a favor de la ubicació de sectors idustrials productius i no contaminants, i per la reconversió agricola cap a una agricultura de qualitat i competitiva.
- Remarquem el nostre compromís per aturar agressions com la de Pego Golf. Continuarem amb les mobilitzacions que creguem necessàries i si la Conselleria dóna llum verda al projecte, immediatament optarem per la via judicial. Com li vam deixar clar a Eduardo Siscar en el seu moment “No el faràs”.
Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego
(Pego) - 16/05/2008
Quan escric aquest article Franki porta 10 dies empresonat acusat d'ultratge a la bandera espanyola i atemptat a l'autoritat. El van detenir sense cap notificació prèvia per evitar la solidaritat de la gent. L'estat juga fort i aprofita qualsevol excusa per reprimir els sectors més dinàmics de la societat. A ells els és igual que un munt de gent haja declarat que Franki estava en un altre lloc de la ciutat a l'hora que la policia denuncia que van succeir els fets. Tot això és igual perquè la consigna està claríssima; cal omplir les presons de gent que molesta i i quan un és independentista i a més dóna la cara no té dret a cap defensa, dos anys i set mesos i que viva españa.
Franki és un dels milers de joves i no tan joves que deixa hores i hores de la seua existència en lluitar per un país més just i més lliure, per això l'han empresonat. Situacions com aquestes evidencien en poc de temps on és cadascú. Mentre les accions solidàries és multipliquen comarca a comarca, la classe política catalana calla i accepta submisa la repressió de l'ocupant.
És veu que alguns no van captar res dels darrers resultats electorals i continuen negociant els seu pastís de poder sense preocupar-se del que passa al carrer. Ja vorem que pensen quan també vagen a per ells.
La crisi econòmica i precedents com aquest i com el que està passant a Euskal Herria darrerament, ens mostren un panorama bastant desolador. La repressió creix.
Tota la meua solidaritat amb Franki i amb tota la gent que lluita.
Mira que fa temps que va la cosa i encara no deixe de sorprendre'm davant de certes actituds en aquesta societat nostra tan Orwelliana. El cas és que ens van trucar de Ràdio 9 per a què els enviàrem el nostre nou cd Saó. Ens van dir que mirarien de posar-lo i que aquesta mateixa nit en parlarien durant uns instants al final de l'informatiu. Així doncs, estàvem atents a la ràdio per a vore que deien. Han sonat els primers compassos de "Farem Saó" i el periodista s'ha posat a llegir algunes línies amb informació general nostra i del nou disc. Fins ací tot correcte, no han parlat de les lletres ni del significat del títol del disc, però era d'esperar. Després el periodista en qüestió ha dit més o menys això: "La Gossa Sorda presentarà el seu disc a la comarca de l'Horta el proper 12 d'abril a Burjassot i estaran acompanyats per Obrint Pas, Feliu Ventura i 121 db" i prou, no han dit res més. Per si no ho sabeu vos aclarisc que al concert de Burjassot d'aquest dissabte, el fet que nosaltres presentem disc és una cosa totalment secundària. El concert està emmarcat dins d'una jornada de lluita que porta per nom. "Ahir, avui, demà. Organitza't i lluita contra el feixisme. 15 anys sense Guillem" i està organitza't per Maulets amb el suport d'altres col·lectius. Agraïsc el suport que alguns periodistes dels mitjans públics valencians estan donant a la música en valencià, tot i que comptem amb l'animadversió manifesta dels seus caps i comissaris polítics. És un suport tímid i encara insuficient però realment valuós si tenim en compte la seua situació professional. Entenc (però no justifique) que hagueren censurat la primera part del lema del concert i que no diguen res dels organitzadors (dimonis pujats a la terra per pervertir la joventut, com tothom sap). Entenc que quan fa dos anys vam anar a Ràdio Nou a presentar el Garrotades posaren tot el disc excepte "Som de La Marina"; entenc això i moltes altres coses, els periodistes han de menjar i desgraciadament ací pràcticament no hi han mitjans que respecten la llibertat professional. Però passar per alt que el concert del dissabte vinent és un homenatge a Guillem Agulló és un colp baix que no pense tolerar. De cacicades en tenim tots els dies, però amagar la memòria d'un jove valencià assassinat per les seus idees a banda de ser una actitud individual freda i cruel, denota també un perfil professional molt baix i una deriva patològica cap a l'autocensura realment preocupant. Potser hi ha alguna altra explicació a tot aquest afer i sóc jo el que estic ficant la pota criticant professionals que pretenen ajudar-nos, potser no tenien temps de dir res més, o potser és que quan dius Guillem Agulló bota una alarma als estudis de Ràdio Nou i immediatament la polícia del pensament et porta a alguna sala freda de tortura, no ho sé. El que sí que sé és que durant tot aquestos anys he aprés que pensant mal sempre em quede curt. País de covards.
Ja està, una altra bot més en el camí cap a l'abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles. La candidatura formada per gent provinent de l'esquerra combativa de tot l'estat no ha pogut passar el test de puresa que demana el Sant Ofici i no podrà concorrer les eleccions europees. Independentistes, sindicalistes, estudiants contra Bolonya, ex-mebres del PCE i rojos de diferent pelatge que s'han unit per dur una veu diferent i anticapitalista a Brusseles.
De tot el 
Si encara no heu vist aquest video us el recomane. És una bona eina per fer veure a la gent quina és la veritable cara dels mass-media. La història de dos idiotes al servei del sistema que van de caçadors i són caçats a les primeres de canvi. Pa'l Pullitzer xe!
El terrorisme d'estat d'Israel aposta de nou per un món en guerra. 
Arran de l’últim acord pres per la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el PAI Pego Golf, el homes i dones del Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego volem fer les següents consideracions:
.
