Ja era hora. Per fi hem passat el cicle electoral, és el moment d'aprofitar la serenitat que ens donen tots aquestos anys sense eleccions que tenim al davant per reflexionar sobre certes actituts i maneres de fer. És del tot evident que la nostra gent està contenta, a pesar d'haver entrat pels pèls i ser els últims en la graella classificatòria, tant els de tota la vida com els nous votants sentim que hem fet alguna cosa important enviant un diputat nacionalista valencià a Madrid. Hi ha una borsa de votants cada volta major que entén que deixar el PSOE al govern només era una forma d'allargar l'agonia del sistema i que pot ser serà millor la situació actual a la de fa quatre anys en que el que el PSPV brindava amb cava tot celebrant la derrota que acabaven de tindre en terres valencianes. Ara ja no van tant de xulos i se'ls veu baixar la cara, entre d'altres coses perquè comencen a olorar-se que l'alternativa al PP no han de ser forçosament ells.
Però la intenció del present article no és celebrar el resultat ni tant sols criticar el PPSOE. M'agradaria parlar de Compromís i per analitzar on estem vos propose que ens remuntem un any enrrere. Els quatre diputats de Compromís a les Corts ixen per la premsa i diuen que han tancat un pacte per tal de presentar-se junts a les eleccions autonòmiques. En els mesos posteriors i després d'algunes resistències a dins dels diferents partits , es tanca la proposta de coalició i el llocs d'eixida, que curiosament serien per als diputats que havien proposat el pacte. La jugada eixia bé i el resultat és el que tots sabeu. La faena ben feta al parlament, l'enfrontament directe amb el PP i el fet de saber marcar distàncies amb els nàufrags del PSOE varen seduir molta gent entre ells aquest que us parla. Estem nets, som com tu, per la felcitat de tots els dies, lemes que arriben a la gent amb la complicitat de milers d'internautes que de foma militant lluitem a la xarxa contra el feixisme i contra el desànim. La pregunta és, hi ha prou amb dir que estem nets? Quines garanties tenim que la confiança que ens donen Mònica, Enric, Mireia i companyia no esdevindrà en un futur desencís i frustració com la que experimenten actualment tants votants del PSOE? Qui s'atreveix a hores d'ara a posar la mà al foc per un polític?
Vaig anar anar a la
primera reunió de la Unitat del Poble Valencià de Pego quan tenia 17 anys, poc
abans havia entrevistat a Ràdio Pego Elvira Cambrils la regidora nacionalista
d’urbanisme d’aleshoresi vaig entendre
en aquella entrevista la importància de la política municipal. A Elvira
l’havien insultada repetidament als plens i amb pintades a la porta de sa casa
perquè s’havia atrevit a impulsar un Pla General d’Ordenació Urbana fet per a
la majoria del poble i en contra dels desitjos dels grans constructors.
Després d’aquella
etapa vam vindre 8 anys ben difícils que tots recordareu en què Pego eixia dia
sí i dia també als mitjans de comunicació. Carlos Pascual va aconseguir amb les
seus formes i la seua política deixar el poble endeutat i enfrontat. En aquells
anys el Bloc va fer de punta de llança d’oposició al regim, van haver
manifestacions multitudinàries i un corrent ciutadà molt potent que demanava la
dimissió de l’alcalde, va ser l’època en que vaig ser regidor. Després del
resultat de les eleccions de 2003 el Bloc va buscar un pacte per foragitarCarlos Pascual i els seus del poder municipal.
L’any 2004 es
presenta el projecte de Pego Golf impulsat pel partit de l’actual alcalde
Carmelo Ortolà, que contava en les seues files amb el posterior trànsfuga
Eduardo Siscar que va amenaçar en repetides ocasions de trencar el pacte i
anar-se’n amb Carlos Pascual si no s’aprovava el projecte de Pego Golf fet per
un amic seu. L’assemblea del Bloc després de molts mesos de debat intern va
decidir per només un vot de diferència donar suport al projecte de Pego Golf a
canvi d’unes modificacions mediambientals que després no es van respectar. Va
acabar imposant-se l’opció de mantindre el tripartit a tota costa. Després
d’aquella decisió molts vam marxa del Bloc, i vam marxar realment enfadats.
Enteníem que això no entrava dins del que nosaltres esperàvem d’un partit com
el Bloc. A les eleccions de 2007 el Bloc va pagar car el seu suport al
tripartit i va perdre 300 vots i un regidor.
Va sonar el telèfon i vaig escoltar a l’altra banda la veu càlida i pausada de Dimas Montiel que sense massa preliminars em convidava a sumar-me a la candidatura autonòmica de Compromís, vam parlar una mica més de la campanya i de la situació del país i em va donar uns dies per pensar-m’ho. En penjar em vaig quedar uns instants congelat, amb el mòbil encara a l’alçada de l’orella com si el necessitara per parlar amb mi mateix. Li ho vaig comunicar a la meua companya Maria i li vaig dir que estava dubtós, em va contestar sense pensar-s’ho massa que no em veia dubtós que em veia molt il·lusionat, tenia raó, a qui vull enganyar, la decisió ja estava presa.
M’he passat molts anys criticant els polítics i certes maneres d’entendre la política, he conegut milers i milers de persones honestes i capacitades per tirar el país endavant que fan una feina impagable des de fora dels partits i fan que aquesta societat sobrevisca. Però passen els anys i roda i volta tornem a pegar-nos cabotades contra la mateixa muralla que cada volta es fa més enorme.
I no ens estavellem només contra les febleses seculars del nostre poble, hi ha quelcom més fort i més ben orquestrat, tot un projecte de futur neoliberal i centralista que ha adoptat la classe dominant segons la qual no som més que la platja de Madrid i el balneari d’Europa. Dins d’aquest projecte no hi ha lloc per a la diversificació econòmica, ni parlar-ne de la llengua, ni de territori, i molt menys de serveis públics, ni caixes d’estalvis, ni tan sols de les infraestructures més bàsiques. Simplement som un lloc d’esbarjo per a la metròpoli, una gran façana de cartró envoltada de suburbis totalment desconnectats i amb un règim de llibertats que és la vergonya d’Europa.
Porte ja alguns mesos sense escriure al bloc , a vore si ara amb la primavera em lleve un poc les lleganyes de la letargia hivernal i torne a escriure més cosetes. Mentre ací teniu una entrevista que em van fer a valencianisme.com on em pregunten sobre moltes coses.
Al País Valencià, com a gran part
d'Europa, la gran festa de la rajola i els grans esdeveniments s'han
acabat de manera dramàtica, i als treballadors i treballadores ens ha
tocat pagar la factura. La reforma laboral contra la qual fem aquesta
vaga general és només un exemple: les retallades socials s'estenen a
tots els sectors. L'atur és molt alt, fins a un 45% en el cas dels
joves, i una generació sencera- la dels barracons i les privatizacions-
tenim per davant un futur negre com el carbó.
Els nostres
governs han decidit, però, gastar-se els diners rescatant els bancs que
ens han portat al desastre. I aquesta, usar els diners del rescat que
totes i tots els hem pagat especulant. La banca privada ha fracassat en
ser útil a algú que no siguen els seus accionistes i directius;
mentrestant, les caixes d'estalvi estan en mans de pirates com José Luis
Olivas o Rodrigo Rato, amb foscos interessos, finançant projectes
ruïnosos com Terra Mítica, fitxatges d'equips de futbol o pagant
fiances de corruptes com Jaume Matas.
Este dissabte intentaré estar en la presentació pública d'En Moviment, pense que val la pena implicar-se en aquest projecte. Va vinga que les coses no milloraran només d'esperar, cal posar-se En Moviment.
Tot seguit teniu un article unitari de la Plataforma En Moviment que vaig signar junt a 37 valencianes i valencians més i que va eixir la setmana passada a la premsa valenciana. Més avall teniu els noms dels signants i enllaços a altres articles que parlen de En Moviment.
Per la revolta ciutadana al País Valencià, va de bo!!
19:00 Apertura zona d’acampada (entre Campell i Fleix).
20:00 Traca de benvinguda (Campell, plaça del poble)
21:00 Teatre: Pensaments d'un parat i els "mandamientos" de la crisi (Campell, plaça del poble) per El tio Blas i el sr. Monzonís. Obra en clau humorística sobre el tema de major actualitat.
22:00 Concert de música tradicional (Campell, plaça del poble):
- La Romàntica del Saladar
Divendres 14 agost
10:00 Excursió i visita guiada al Sanatori de Fontilles (eixida des de la Font del Gel). Allà tindrem ocasió de visitar les instal·lacions i coneixer la història de l'ultim centre de tractament de la lepra que queda a l'europa occidental. Ens acompanyaran els amics de l'Associació Cultural Vall de Laguar, organitzadors de l'exursió i el taller que realitzarem allà. Es recomana portar roba i calçat comode i aigua o recipients, ja que eixirem des d'una font d'aigua natural i fresqueta.
12:00 Taller de cant d'arrel (plaça de Fontilles)a càrrec de Joanna. Aprofitant la nostra visita a Fontilles, en un dels seus racons aprofitarem per realitzar un taller de cant d'arrel.
16’30 Presentació i projecció del documental “El Papa de Xavi” amb intervenció del director del film Samuel Domingo (Fleix, Centre Social). L'obra és una reflexió sobre la visita del Papa Benet XVI a València protagonitzada per Xavi Castillo i el seu paper d'imitador del pontífex.
18:00 Xerrada i taula rodona: Mitjans de comunicació al País Valencià (Fleix, Centre Social) Diferents mitjans de comunicació de independents ens presentaran els seus projectes i ens explicaran les seves experiències i perspectives.
19’30 Xerrada: Història i realitat de la Vall de Laguar (Fleix, Centre Social) per Daniel Riera, autor del llibre "La Vall de Laguar, tradición y cambio en un municipio de la montaña alicantina" que ens explicarà la història de la vall i del paisatge que tindrem ocasió de visitar dissabte al matí.
22:30 Concert de cançó d’autor (Benimaurell):
Pau Alabajos Verdcel
Dissabte 15 agost
10:00 Excursió guiada al Cavall Verd amb Joan Esteve que ens portarà a veure exemples del que vam aprendre el divendres a la xerrada sobre la Vall de Laguar per aprendre alhora que gaudim de la natura.
17:00 Tallers: taller de muixerangues i d'instruments populars (piscina)
19:00 ACTE CENTRAL >> Taula rodona: Protecció del territori i alternatives econòmiques a la crisi (Fleix, Centre Social)
Enguany per l’acte central volem convidar persones i col·lectius que puguen oferir casos pràctics i concrets de protecció del medi amb fòrmules com la custòdia del territori, el treball amb planta autòctona, la revalorització d'estructures agràries tradicionals, la ordfenació del territori des d'un àmbit supra-municipal, etc. La idea és difondre el treball de les associacions i persones convidades i plantejar als assistents un coneixement sobre re un que-fer pràctic i arrelat.
Intervindrán:
· Juan Ignacio Riera, llicenciat en ciències mediambientals, que ens farà una breu anàlisi de la situació dels territoris denominats "comarques centrals" del País Valencià, dins de l'òptica de l'ordenació del territori, les eïnes a l'abast que hi tenim i el que es fa a altres territoris. · Lluis Fornes, que ens parlarà de la tasca feta per la rehabilitació i revalorització de riu raus a les nostres terres, en la línia del col·lectiu Riuraus Vius, una associació cívica la finalitat de la qual és la recuperació i conservació dels riuraus i de l'arquitectura tradicional i de pedra seca. · Presenta Costa, treballadora del camp d'agricultura ecològica i cooperativista, que ens oferirà un plantejament fresc i quotidià del dia a dia del seu treball. · Un representant del Col·lectiu Slow Food. Slow Food es una associació cultural internacional nascuda en 1986 com resposta a la invasió de la "fast food" y al frenesí de la "fast life". Avui hi son més de 80.000 persones en 104 països dels cinc contients. Els Convivia, 750 en total, son el punt de referència del moviment sobre el terreny, i organitzen iniciatives per als associats · Un representant de la Plataforma en defensa del territori i del litoral de Xàbia, col·lectiu caracteritzat, tal com el seu nom indica, per la seva actitud de proteccionisme dels espais naturals i per un equilibri al servei de les persones en el ordenament urbà del terme de Xàbia.
20:00 Partida de pilota (Benimaurell, carrer Trinquet) on s’enfrontaran els equips de Pego i la Vall de Laguar.
No tinc inconvenient en reconèixer en mi una certa simpatia per les conteses electorals. No crec que siguen cap revolució, ni cap salvació, però almenys sempre està la possibilitat de deixar constància de la mala hòstia continguda, d’hores i hores d’informatius borbònics i pensament degudament consensuat al que ens té acostumats aquesta existència.
En aquetes eleccions però, ho veia tot bastant gris, els partits reformistes en els que abans havia confiat tapant-me el nas, em sembla que ja no donen per a més. L’estratègia a tots els nivells de partits com ERC, Bloc o IU ha arribat un atzucac difícil de superar. La gestió de petites parcel·les de poder, en ajuntaments o parlaments autonòmics no ha donat massa exemples que evidencien que una altra política és possible. Ans al contrari, sembla que allò més important és aferrar-se als càrrecs, encara que es transpassen totes les línies roges que li vas marcar al teu aliat post-electoral... (continua)
Ja està, una altra bot més en el camí cap a l'abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles. La candidatura formada per gent provinent de l'esquerra combativa de tot l'estat no ha pogut passar el test de puresa que demana el Sant Ofici i no podrà concorrer les eleccions europees. Independentistes, sindicalistes, estudiants contra Bolonya, ex-mebres del PCE i rojos de diferent pelatge que s'han unit per dur una veu diferent i anticapitalista a Brusseles.
A una candidatura com aquesta ja se li pressuposa la criminalització i el silenci mediàtic, però el pas a la il·legalització és un simptoma clar que la crisi està posant nerviosa a la classe dominant, i abans que donar respostes al malestar de la gent del carrer prefereixen tirar pel dret i endurir la situació política enfilant en caiguda lliure el camí cap al passat.
Són de la ETA! bramen pels racons l'ABC i la resta de mitjans del movimiento, són de la ETA! brama Rubalcalba i la resta de "socialistes obrers" que pacten amb el PP a Euskal Herria. I tota l'Espanya eterna brama la consigna mediàtica i no cal pensar més. (continua...)
Des del col·letiu en defensa del territori Arrels de Pego vam presentar
el passat divendres a l'ajuntament les nostres al.legacions per
oposar-nos a l'ampliació de la pedrera de Penyalba, fet que suposaria
la pràctica desaparició de la muntanya. Les principals raons per les
que ens oposem al pla son les següents:
- L'empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d'ampliació com un
pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical
que hi ha ara mateix diuen que el paisatge millorara per què ja no es
vora cap part blanca. Cal tindre en compte que això suposa eliminar
pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics benficis en el
paisatge que pregonen no es veuirien reflectits en cap cas abans de 20
anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se'n
deriven d'un projecte d'aquestes caràcterístiques. (continua)
Si encara no heu vist aquest video us el recomane. És una bona eina per fer veure a la gent quina és la veritable cara dels mass-media. La història de dos idiotes al servei del sistema que van de caçadors i són caçats a les primeres de canvi. Pa'l Pullitzer xe!
Penjeu-lo al vostre web o envieu-lo als vostres contactes. Està bé que estes coses circulen com l'aire fresc.
Arran de l’últim acord pres per la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el PAI Pego Golf, el homes i dones del Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego volem fer les següents consideracions:
- La paralització momentania del projecte i les consideracions fetes per la Conselleria sobre recursos hídrics, infrastructures i patrimoni cultural, estan totes recollides en les més de mil al·legacions fetes pel nostre col·lectiu durant el periode anterior a l’aprovació en plenari.
- Les deficiències del projecte Pego Golf evidencien la mala fe amb que el govern tripartit va aprovar el projecte. Recordem que el plenari es va celebrar només unes hores abans de què entrara en vigor la LUV (Llei d’Urbanisme Valencià) i es va presentar un projecte molt deficient a preses i correres per a què anara per l’antiga llei (LRAU) amb el conseqüent benefici per la mercantil Inversiones Patrimoniales Marina Alta SL, perjudicant els propietaris de la zona, per als que la nova llei preveia alguns beneficis.
- Les consideracions sobre la manca d’aigua a Pego són un fet molt greu i evidencien que ni ara ni fa 4 anys, als promotors i a l’Ajuntament els ha importat molt poc que Pego es puguera quedar sense aigua. Cal sumar-li a això el fet que la salinització dels pous del poble va en augment com demostra l’estudi del professor Fernando Sendra que el nostre col·lectiu va donar a coneixer fa tres anys. Un pas en fals i Pego es quedara en la mateixa situació hidrica que altres pobles propers.
- Demanem al govern de Pego que deixe de vendre fum. A hores d’ara amb la crisi immobiliaria i l’escassetat d’aigua, un projecte com el de Pego Golf és una quimera. Continuar parlant de la necessitat del projecte per a donar faena a la gent és un engany i posa de relleu la incapacitat del tripartit de donar solucions realistes a la crisi que estem patint. Demanem una acció decidida per al desenvolupament d’un trurisme de qualitat que respecte el medi ambient, a favor de la ubicació de sectors idustrials productius i no contaminants, i per la reconversió agricola cap a una agricultura de qualitat i competitiva.
- Remarquem el nostre compromís per aturar agressions com la de Pego Golf. Continuarem amb les mobilitzacions que creguem necessàries i si la Conselleria dóna llum verda al projecte, immediatament optarem per la via judicial. Com li vam deixar clar a Eduardo Siscar en el seu moment “No el faràs”.
Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego
(Pego) - 16/05/2008
Comunicat d'En Moviment
Este dissabte intentaré estar en la presentació pública d'En Moviment, pense que val la pena implicar-se en aquest projecte. Va vinga que les coses no milloraran només d'esperar, cal posar-se En Moviment.
Tot seguit teniu un article unitari de la Plataforma En Moviment que vaig signar junt a 37 valencianes i valencians més i que va eixir la setmana passada a la premsa valenciana. Més avall teniu els noms dels signants i enllaços a altres articles que parlen de En Moviment. 
Ja està, una altra bot més en el camí cap a l'abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura 
Si encara no heu vist aquest video us el recomane. És una bona eina per fer veure a la gent quina és la veritable cara dels mass-media. La història de dos idiotes al servei del sistema que van de caçadors i són caçats a les primeres de canvi. Pa'l Pullitzer xe!
Arran de l’últim acord pres per la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el PAI Pego Golf, el homes i dones del Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego volem fer les següents consideracions:
.
