Josep Nadal

Músic, activista social, regidor a Pego i candidat a les Primàries de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant.

Construir un poble

EScutArticle2000

Estem sols contemplant les restes de l’incendi. S’ha cremat el bosc i intuïm que sobre les cendres només estem nosaltres. I som aquells que vam combatre fermament la Comunitat Valenciana Oficial, però també aquells que no la van combatre i fins i tot som aquells que es van deixar enlluernar per la Disneylàndia del règim fins que el foc devastador els ha fet caure de la figuera. Tots i totes poble, un poble empobrit, putejat, frustrat i marejat políticament parlant. Un poble desfet. Tots i totes cridats davant de la història a escriure sobre les cendres un futur possible i digne.

Haurem de partir des de les arrels més bàsiques per a guiar el nostre procedir. Des d’aquell sentit elemental de la justícia que fa que els pares repartisquen les terres entre tots els germans i germanes per igual . La inclusió social des de la participació de tots i totes . Des de les coses menudes, que són les importants, fer créixer un arbre fort dins d’un bosc segur. Construir un poble.

Construir un poble des de baix amb un nova majoria social. Amb un govern del poble format per Compromís i altres formacions al servei de la gent. Un govern que marque l’agenda política amb un programa de reformes estructurals sostingudes per la participació ciutadana i la mobilització popular . L’estructura autonòmica valenciana ha quedat totalment obsoleta. La vella carcassa que va emparar el saqueig no pot contindre totes les nostres ànsies de justícia social , transparència, canvi de model econòmic i vertebració territorial. Però és que a més l’autonomia és avui totalment insostenible per l’espoli fiscal al que l’estat sotmet a aquesta terra des de la nit dels temps.

Només ens queda que avançar. Posar damunt de la taula la confecció d’un nou estatut d’autonomia valencià que assente nous consensos. Un text que es debatisca als barris i als pobles. On es compte amb l’opinió dels moviments socials i de tot el teixit productiu valencià. Un text del què es parle a les tertúlies dels mitjans, que puga ser esmenat amb calma per internet i que siga finalment votat en referèndum per tot el poble valencià . Un text que la gent puga fer seu per què l’hauran fet ells i representarà els seus interessos. Construir un poble fent camí.

Engegar un Procés Constituent Valencià que elimine les diputacions provincials i que vertebre el país a partir dels municipis i les comarques. Que consagre el principi de subsidiarietat per concentrar el poder polític i els recursos més aprop del ciutadà. Una sotragada popular que faça realitat una Agència Tributària Valenciana per a controlar nosaltres els nostres propis recursos i fer política fiscal al servei del poble. Una tempesta que desencadene lleis de transparència i participació ciutadana efectives que impedisquen el saqueig i la negligència de la classe política. Construir un poble literalment amb una nova llei urbanística, construir un poble financerament amb una Banca Pública Valenciana que done suport als treballadors, als autònoms i a les xicotetes empreses. Construir començant pels més febles i pels serveis socials bàsics. Construir un poble com una casa de totes. Construir un poble recuperant l’autoestima a cada pas que anem construint-lo.

Els valencians vam arribar tard durant la República, vam arribar tard i mal a la transició i l’estatut del 82 i la posterior reforma de 2006 van ser el resultat de pactes fets en despatxos foscos de Madrid. Ara tot fa indicar que el meló del debat territorial s’obrirà per força a nivell estatal i els valencians tindrem l’oportunitat de no tornar a perdre el tren. La seua alternativa és tornar a la LRAU de Lerma i al Canal 9 de Camps, als pactes d’estat entre Ferraz i Génova que marquen el pas a la seua tropa colonial. La nostra, l’alternativa del poble, és créixer, organitzar-nos, construir-nos.

Sobre les cendres només estem nosaltres. A nosaltres ens convoca la Història.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari