Josep Nadal

Músic, activista social, regidor a Pego i candidat a les Primàries de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant.

Jordi Sebastià

Quan vaig sentir que Jordi Sebastià es presentava a les primàries de Compromís de seguida vaig tindre clar que el votaria com a cap de llista. Haguera acceptat i defensat amb  força qualsevol altre candidat o candidata que els meus companys hagueren escollit, però comptar de candidat amb algú que ha estat des de sempre un referent per a mi, evidentment facilita agafar-se la campanya amb un altre ànim.
 
No conec a Jordi personalment encara que porte molts anys llegint-lo i escoltant-lo en actes i més actes d’eixos en els que intentem alçar el país. A principis dels 90 quan això d’internet encara sonava molt llunyà i la resta de mitjans eren tan inaccessibles com sempre, la revista El Temps era de les poques finestres obertes a la llegua i al país. Allí vaig conéixer la seua feina. Per a mi era un més dels grans periodistes que hi havien llavors en aquella publicació, però un fet tràgic va fer que recordara el seu nom especialment. La matinada de l’11 d’abril de 1993 un grup de nazis assassinaven a Montanejos el jove de Burjassot Guillem Agulló. Una part important del país es va bolcar denunciant el crim però la informació dels mitjans era bastant confusa, de fet des del diari Las Provincias es va començar una campanya de difamació impressionant contra Guillem, els seus amics i l’esquerra alternativa valenciana en general. 
 
Van ser aquells articles a El Temps de Jordi Sebastià els que ens van fer veure a molts que allò no era una baralla de “tribus”, que estàvem davant d’un assassinat polític amb connexions amagades de  l’extrema dreta amb una part de la premsa, el poder polític i el València CF. Periodisme d’investigació i risc. GAV, Maria Consuelo Reyna, Yomus, Levantina de Seguridad… noms i cognoms de tota la trama feixista valenciana que es movia amb tanta impunitat.  Aquell succés per a mi, com per a molts de la meua generació, va ser una marca de foc que m’acompanyaria sempre.
També recorde a Jordi ser un dels primers periodistes en criticar amb dades a la mà la castellanització de Canal 9 en aquell temps en mans del PSPV. Un dels seus arguments era irrebatible, la pel·lícula més vista a Canal 9 de tota la història era, i deu continuar sent, Karate Kid emesa en valencià els primers mesos de la cadena. Però ja sabeu com va anar tot i ja sabeu qui mana del PSPV.
Passats els anys continue vegent en Jordi un company i un lluitador infatigable. L’alcalde assetjat per Espanya 2000 i pels blavers.  No li va tremolar el pols per prohibir un acte a Burjassot on s’exaltava el racisme i la xenofòbia. Ha patit denúncies, amenaces, i un grup de facebook muntat per a difamar-lo dia i nit. Culpable com és d’estimar el nostre país, de portar amb orgull el nom d’Estellés i de defensar la unitat de la llengua front al populisme i la ignorància.
 
I per la part que em toca considere Jordi Sebastià com un dels culpables de què Burjassot siga la capital indiscutible de la música en valencià. I no s’ha fet degollant el pressupost de l’ajuntament a base de pagar catxés quilomètrics als grups, de vegades tot és més fàcil, simplement s’han fet accessibles les instal·lacions del poble a les associacions culturals que ho han demanat.  Ha rebut també moltes amenaces per això, però els concerts continuen.
 
Hi han moltes raons més per a votar Compromís en aquestes eleccions europees i inclús algunes per a no votar-lo. Simplement volia amb aquest article fer una reflexió personal sobre algú a qui considere un referent de compromís social, nacional i democràtic. Jo no pose la mà al foc per ningú i entenc perfectament que hi han altres opcions interessants a l’hora de votar, però pense que en aquest país hauríem de començar a tindre clar que la gent com Jordi Sebastià no hauria de perdre mai.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari