Per què votaré Iniciativa Internacionalista
No tinc inconvenient en reconèixer en mi una certa simpatia per les conteses electorals. No crec que siguen cap revolució, ni cap salvació, però almenys sempre està la possibilitat de deixar constància de la mala hòstia continguda, d’hores i hores d’informatius borbònics i pensament degudament consensuat al que ens té acostumats aquesta existència.
En aquetes eleccions però, ho veia tot bastant gris, els partits reformistes en els que abans havia confiat tapant-me el nas, em sembla que ja no donen per a més. L’estratègia a tots els nivells de partits com ERC, Bloc o IU ha arribat un atzucac difícil de superar. La gestió de petites parcel·les de poder, en ajuntaments o parlaments autonòmics no ha donat massa exemples que evidencien que una altra política és possible. Ans al contrari, sembla que allò més important és aferrar-se als càrrecs, encara que es transpassen totes les línies roges que li vas marcar al teu aliat post-electoral…
(continua)
Els diferents pactes amb el PSOE han convertit aquestos partits en un niu immens de personetes que viuen d’una forma o d’altra del càrrec i que modulen les seues opinions en funció d’aquesta realitat. Aquella alcaldessa comunista de Córdova que se’n passa al PSOE per un sou millor, aquell vice-president català que es va reunir amb ETA, ara acusa els estudiants anti-Bolonya d’aprenents de Kale Borroka o certs ajuntaments on el Bloc prefereix pactar amb el PP abans de travessar de nou el desert de l’oposició.
Respecte com a companys a tota la gent honrada que militen en aquestes formacions però crec que la gestió simpàtica del sistema, ha arribat a la seua fi i cal posar damunt de la taula alternatives que molesten, propostes transgressores i radicals.
És per això pel que votaré Iniciativa Internacionalita. Una candidatura on diferents sectors de l’esquerra més combativa de l’estat, s’han posat d’acord per a que s’escolte una veu diferent a Europa, que almenys diga que no volem pagar la crisi que ells han provocat. Que els diga a la cara que sempre vam tindre raó quan els vam dir que el seu sistema s’enfonsaria i que ara que ha rebentat la bombolla no necessitem de més solucions neo-liberals, ni més PAIs, ni més borbons, ni més Constitució Europea.
Alfonso Sastre, Doris Benegas, Josep Garganté o Àngeles Maestro són gent de coneguda trajectòria de lluita i de compromís pacífic pels pobles oprimits i la classe treballadora. I per què no dir-ho, em sedueix molt més el seu discurs que el de qualsevol polític professional.
Iniciativa Internacionalista no serà el partit que ens salve del monstre que els globalitzadors ens tenen preparat, però potser siga el principi d’alguna cosa. Almenys ja ha trencat la incomunicació crònica entre moviments d’esquerra estatal i independentista i ha traspassat amb intel·ligència les barreres legals i comunicatives que imposa l’estat burgés. Siga quin siga el resultat del 7J encara quedarà molt per fer, i molta gent amb la que parlar i posar d’acord per arribar a tindre alternatives de base solides. Però almenys si s’aconseguira un bon resultat algú plantaria les orelles.
Doncs això, colpejar l’enemic on més li fot. El diumenge aniré a votar Iniciativa Internacionalsita-La Solidaritat entre els Pobles.
PD: No seria d’estranyar que el dia de les eleccions desaparegueren les paperetes d’II dels col.legis electorals, si és així demaneu-les i denuncieu-ho al president de taula, estan obligats a tindre les papertes a la vista. També pot passar que els vots d’II es compten com nuls o en blanc. Teniu dret si voleu a estar al recompte del vostre col·legi electoral pèr a que això no passe.