Josep Nadal

Músic, activista social, regidor a Pego i candidat a les Primàries de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant.

DEIXEU QUE ELS XIQUETS S’ACOSTEN A MI

La veritat és que les meues ànsies de procrear són més aviat escasses però assolida ja la trentena, de vegades em fixe en coses a les que abans no donava tanta importància. Una d’aquestes coses és la preocupació lògica que els pares tenen pels seus fills, on van, què fan i amb qui estan. Si alguna volta tinc sota la meua responsabilitat alguna d’aquestes bestioletes supose que hem tocarà passar algunes nits patint, esperant que arriben a casa.

Tot i això ben mirat, em preocuparà més en mans de qui deixaria la seua educació, amb quina persona o persones responsables els podria deixar per anar-me’n tranquil a treballar i saber que estan fent coses de profit i al mateix temps que ningú gose fer-los mal.

Totes aquestes reflexions me les faig després d’escoltar certes declaracions del Partit Popular i de l’alta jerarquia de l’Església Catòlica, on deixen anar els seus prejudicis ancestrals i asseguren que quan ells tornen a manar, les parelles homosexuals no podran adoptar xiquets. A més a més adoben tota aquesta amanida de merda amb l’afirmació que ho fan pel bé dels xiquets, i que els drets dels xiquets són primer que els de les parelles que adopten.

I és aquí on el meu cap no va poder parar de pensar. Clar que els primers drets que s’han de defensar són els dels xiquets, però qualsevol estudi psicològic seriós ens dirà que l’homosexualitat dels pares/mares no és cap inconvenient en l’educació i en la vida d’un nano. Qualsevol estudi legal o periodístic seriós ens dirà que els casos de violència en famílies de pares/mares homosexuals són pràcticament nuls. Vol dir això que em fie de qualsevol persona que trie l’opció sexual que siga? No …

No crec que la diferència estiga entre homosexuals i heterosexuals, sinó entre persones plenament realitzades sexualment i reprimits sexuals. Com vaig a fiar-me de gent que nega els seus impulsos sexuals per seguir una doctrina que ni ells mateixos saben d’on ha eixit? Que voleu que vos diga, no em crec que les persones que reneguen públicament de pegar un sol polvo en la seua vida, estiguen sans. Tampoc estic dient que tots els rectors siguen pederastes, però evidentment no em fiaria de cap persona que fera vot de castedat per encomanar-li l’educació dels meus fills, ni tan sols els deixaria uns minuts a soles amb ells.

De casos que confirmen la meua teoria no en falten, en tenim totes les setmanes i per tot el món, alguns com el cas del bisbe de Tenerife són realment il·lustratius, un reprimit sexual que ha arribat a esdevenir un malalt i un perill per a la societat.

I ara jo em pregunte per què els pares continuen portant els seus fills a escoles religioses? per què porten els seus fills a internats on estaran les 24 hores del dia sota la supervisió d’una secta de reprimits? Per què tothom s’escandalitza si pillen un alummne amb dos porros a l’institut i encara no he vist ningú que retire els seus fill d’un internat per declaracions com les del bisbe de Tenerife? No teniu por de la mirada de Ratzinguer? Deixarieu el vostre fill 24 hores sota la supervisió d’algú com García-Gasco?

Bé supose que si tinguérem un govern d’esquerres algun debat hi hauria sobre aquesta qüestió, però amb el govern de Zapatero toca aguantar-se i pagar-li els vicis a la secta.


 

Publicat dins de Cabòries | Deixa un comentari